Tot va començar la setmana passada. L’alt comissionada pels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, va instar els governs estatals d’arreu del món a trobar alguna fórmula perquè els presos “menys perillosos” puguen passar l’etapa de confinament a les seues cases mentre s’allargue la crisi del coronavirus.
Aquesta recomanació tenia una incidència clara sobre Catalunya, on hi ha nou persones condemnades que compleixen entre nou i tretze anys de presó. Es tracta dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i dels exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn. Presos polítics que, evidentment, entrarien dins de la catalogació de “menys perillosos”, atès que compten amb els permisos pertinents de llibertat restrictiva atorgats a aquells que han complert una sèrie de paràmetres, entre els quals hi ha el de bon comportament.
L’ONU, a més, feia un altre matís fàcil de relacionar amb la situació que pateixen aquests presos. I és que el màxim organisme internacional es referia, textualment, als “presos polítics i interns que van ser empresonats per expressar idees crítiques”.
Evidentment, la sentència contra tots ells no es basa, si més no oficialment, en aquests criteris. Però el cert és que després que molts d’ells hagen complert bona part de la condemna en presó preventiva, tots han obtingut permisos per exercir treballs remunerats o cura de familiars a fora de la presó. Tots ells, alhora, porten dies sense poder realitzar aquestes tasques des que es va decretar l’estat d’alarma. Però l’ONU ha estat clara i tots ells haurien de poder passar aquests dies en les seues cases. Entre altres coses perquè, tal com s’ha demostrat, el coronavirus també pot arribar a les presons. De fet a algunes ja ha arribat. I de fet les visites als presos ja només es permeten de fer darrere d’un vidre, sense contacte personal.
Ara la pilota es troba en mans del Departament de Justícia, de qui depenen les presons catalanes; i de les juntes de les presons on es troben els presos polítics -Lledoners, Mas d’Enric i Puig de les Basses. I el Suprem ha emès una nota en què adverteixen que si la resolució presa per aquests organismes és favorable al permís dels presos perquè puguen tornar a les seues cases -tot i que de manera efímera, fins que acabe l’estat d’alarma-, en demanaran explicacions.
Alerten, a més, que si aquesta decisió es pren podria esdevenir un delicte de prevaricació contra les persones que voten a favor de deixar-los anar a casa, atès que no en troben fonament jurídic. La Generalitat de Catalunya no té clar si amb l’article 100.2 del règim penitenciari -al qual s’han acollit els presos polítics- els condemnats poden passar el confinament a casa. Una solució que estan estudiant i que hauran de trobar aquesta mateixa setmana.
De moment, els qui han de decidir-ho, tenen a sobre la pressió del Tribunal Suprem perquè no prenguen la decisió aconsellada per l’ONU. Concretament, en una nota enviada als mitjans, l’alt tribunal avisa que “si la junta de tractament de les presons on hi ha els presos del procés acorda l’excarceració per passar el confinament als seus respectius domicilis, el Suprem s’adreçarà a aquestes juntes de règim general i al director o directora dels centres determinats perquè expliquen, el més prompte possible, el fonament jurídic que justificaria aquesta decisió”.
De moment, el 70% dels presos qualificats amb el tercer grau estan podent passar aquesta etapa en les seues cases. Falta per saber si els presos acollits al 100.2 podran fer el mateix. El Suprem ja ha deixat clar com actuarà si s’acorda aquesta decisió.