CORONAVIRUS

Covid-19: una qüestió de classe, a pesar de Madonna

Aquests dies s'escampa un mantra segons el qual el virus no entén d'ideologies, territoris ni de classes socials. Això, però, és fals. El component de classe és essencial també en aquesta crisi. Les classes baixes tenen més possibilitat d'emmalaltir i, a més, els seus confinaments tenen lloc en unes condicions molt precàries. Les veus expertes adverteixen que aquesta crisi ampliarà la bretxa entre pobres i rics. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous de la setmana passada Jennifer López va compartir a les xarxes socials un vídeo on invitava els seus seguidors i seguidores a quedar-se a casa. En les imatges es veia al seu fill Max fent giravoltes sobre un hoverboard amb una safata i un refresc enmig d'un jardí de la mida d'una pista de tenis. "No podem anar a un restaurant ni res, però el servei i l'entreteniment ací estan prou bé", deia la cantant porto-riquenya. En les hores següents a pujar el vídeo, a López li van ploure els likes, però també les crítiques dels qui consideraven una falta de sensibilitat fer ostentació de la seua mansió de Miami mentre milions de persones continuen confinades en habitatges minúsculs.

Tres dies més tard, Madonna li va seguir els passos. Diumenge, la diva del pop va pujar a les xarxes socials una fotografia d'ella dins d'una banyera plena d'aigua i decorada amb uns pètals de rosa i unes espelmes. "Al covid-19 no li importa que sigues ric, que sigues famós, que sigues divertit o que sigues llest. Ni on vius, ni si eres gran, ni les històries al·lucinants que pugues explicar... És el gran igualador. I el que és terrible i el que és fantàstic és que ens està fent a tots iguals en molt sentits", va etzibar a manera de discurs transcendental des de la seua cambra de bany límpida i sumptuosa.

Madonna no fa més que reproduir un mantra que s'ha estès aquests dies. També Pedro Sánchez n'ha fet referències a cada al·locució televisada: que aquest és un virus que no distingeix entre territoris, ideologies ni classes socials. I, en part, el que afirmen és cert des del punt de vista estrictament biològic: això és, que qualsevol persona humana pot contagiar-se del coronavirus. Els mitjans de comunicació -i especialment la premsa rosa- van plens aquests dies de persones de certa rellevància social que hi han sucumbit, ja siga per causa directa o associada: Lucía Bosé, el marquès de Griñón, l'ex president del Reial Madrid, Lorenzo Sanz...

Ara bé, afirmar que totes i tots som iguals davant el coronavirus és ignorar -voluntària o involuntàriament- que les condicions de confinament i els efectes col·laterals de la crisi econòmica són i seran molt diferents en funció de la classe social. Les crides al sentit comunitari poden tenir raó de ser en la mesura que situen la col·lectivitat per sobre de l'interès particular però no haurien de fer-nos caure en un fals igualitarisme. "És veritat que el coronavirus pot afectar qualsevol persona, independentment de la seua posició social, però no s'hauria de perdre de vista que les possibilitats per eludir el contagi, les condicions d'habitatge o de connectivitat són molt diferents en funció de la classe social", argumenta Andreu Lope, que és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d'estudis sociològics sobre la vida quotidiana i el treball. "A primera vista aquestes malalties tenen un efecte democratitzador, però és només un miratge", afegeix Sandra Obiol, que és professora de sociologia de la Universitat de València.

Perquè no és el mateix viure l'aïllament en una casa amb un jardí de la mida d'una pista de tenis, com Jennifer López, que haver de conviure un mes sencer en un habitatge de 45 metres quadrats, com està ocorrent a moltes famílies. Això per no parlar de les famílies en una situació més precària que viuen llogats en una única habitació. I tampoc no és el mateix disposar de connexió a internet i a plataformes de continguts audiovisuals, que no disposar-hi. Com tampoc no és el mateix tenir l'opció de teletreballar (feines habitualment identificades amb classes mitjanes) que formar part d'una cadena industrial on la presencialitat és indispensable per poder desenvolupar la feina. Treballadors de manufactures, de cooperatives agroalimentàries, repartidors, treballadores de la llar... Quants d'ells i elles no s'hauran contagiat durant aquests dies mentre treballaven o mentre feien ús del transport públic per desplaçar-se fins al lloc de feina? Quants obrers i obreres hauran anat a treballar aquests dies amb febra per por de ser acomiadats? "La classe social determina la probabilitat de contagi: no és el mateix poder-te confinar que no", adverteix Sandra Obiol. "El teletreball no és viable per tothom. I els treballs de les classes socials més baixes són els que habitualment requereixen de presencialitat", afegeix Lope.

"Que no vinguin amb discursos que tots som iguals. Això no és cert: hi ha gent que tenim la sort de poder-nos quedar a casa en condicions confortables i hi ha gent que ha d'eixir per treballar o que, si s'ha de quedar a casa, no té les mínimes condicions d'habitabilitat". Qui així parla és Mercè Climent, membre de l' Associació Gent de la Consolació, que, a Xàtiva, ajuda la gent en situació de vulnerabilitat. Reparteixen menjar, organitzen rastrillos, fan classes de reforç per a la canalla i tallers de manualitats. Tota l'activitat, però, va quedar aturada amb la declaració de l'alarma sanitària. L'Ajuntament de Xàtiva els ha pres el relleu mentre dure aquesta situació extraordinària. "Hi ha moltes persones que, per exemple, no disposen de calefacció i això és un handicap ara que encara fa fred. Ja no parlem de connexió a internet o d'altres serveis que la majoria tenim normalitzats i que aquests dies ens ajuden a estar connectats amb l'exterior", adverteix Climent.

La qüestió de l'habitatge esdevé central quan, en condicions com les actuals, n'hem de fer un ús intensiu. "D'entre el 25 o el 30% de les persones amb menor renda, al voltant del 75% viu de lloguer, en unes condicions d'habitabilitat molt precàries. Per tant, les condicions materials són extremes per poder mantenir unes rutines, uns espais mínims", adverteix el sociòleg de la Universitat de València David Muñoz, qui no s'està d'incidir en la necessitat que s'adeqüen mesures per bonificar el pagament de lloguer per a les famílies més vulnerables mentre dure aquesta crisi. És previst, de fet, que la qüestió es pose damunt de la taula en el pròxim consell de ministres. No s'ha de perdre de vista que en l'actualitat a l'Estat espanyol la principal causa de desnonament a Espanya ja no és l'impagament d'hipoteques sinó el dels arrendaments.

Una altra qüestió que preocupa en l'actual context de confinament és la relativa al seguiment de les classes per part dels fills i filles de famílies en risc d'exclusió social. "El que l'experiència ens demostra és que els xiquets i les xiquetes de classe treballadora després de l'estiu tenen un nivell pitjor que els de classe mitjana i mitjana alta perquè les referències a casa, allò que veuen, els viatges, si han tingut ocasió d'anar de colònies i, en general, les experiències que viuen són més enriquidores -exposa la sociòloga Sandra Obiol-. Si el confinament s'allarga i els xiquets han d'aprendre per internet i hi ha famílies que no hi tenen accés, caldrà veure quin és l'efecte a curt i mitjà termini". Al País Valencià, segons dades de la Conselleria d'Educació, un 20% de l'alumnat no disposen a casa d'ordinador o Tablet. La intenció manifestada pel departament de Vicent Marzà és que el professorat es comunique amb aquest alumnat per via telefònica.

L'endemà que s'enuega

Siga com siga, en el que coincideixen totes les persones consultades és que la crisi econòmica que succeirà a la pandèmia reforçarà, previsiblement, les desigualtats, per molt que en els últims dies el govern espanyol haja posat molt d'èmfasi en la necessitat de no deixar a ningú darrere. El punt d'arrencada no és gaire afalagador perquè si bé durant els darrers anys s'ha produït una millora de l'economia, hi ha molts estrats de població que encara no s'han recuperat de la crisi del 2008. Al País Valencià, segons l'enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística, el 30,2% de la població està en risc de pobresa o d'exclusió social. La mitjana estatal és del 26,1%, mentre que a Catalunya i les Balears ronda el 18%. "S'han de prendre mesures per intentar que les persones més vulnerables no caiguen en la pobresa crònica", adverteix Andreu Lope, de la UAB.

"Probablement anem cap a una situació de més polarització social", assegura David Muñoz. Aquest sociòleg posa a sobre de la taula unes dades per a la reflexió: el 2008 el 10% de les rendes més altes del País Valencià acumulaven divuit vegades més renda que el 50% de la població. El 2018, després del terrabastall econòmic i amb la recuperació econòmica consolidada, la relació era de 40 voltes més renda acumulada per als més rics. "Gairebé totes les famílies viuen aquests dies una parada econòmica. En canvi, les borses, els fons i els mercats especulatius continuen movent-se. Això tindrà efectes sobre la riquesa dels qui operen en aquests mercats", sosté Muñoz, qui no s'està d'advertir l'efecte no calculat sobre l'economia submergida, que en l'actualitat representa el 20% del PIB.

"Anem cap a una societat més desigual. Difícilment les persones que ara s'han vist afectades per un ERTO podran mantenir les condicions laborals quan les empreses tornen a l'activitat. Per molt que s'implementen prestacions socials, difícilment aconseguiran tenir un nivell de vida com l'anterior", explica Andreu Lope, qui no s'està de recordar que en l'actualitat tenir un treball ha deixat de ser garantia d'inserció social. De fet, segons dades de l'informe FOESSA, un dels principals mesuradors de la desigualtat a Espanya, el 15,7% de les persones que treballen es troben en situació d'exclusió social, al País Valencià, això és sis punt més que a Espanya. La situació de precarietat encara s'agreuja més per a les famílies monomarentals. El 53,3% d'elles estan en risc de pobresa, segons l'informe AROPE sobre l'estat de la pobresa a Espanya.

"Els xiquets i les dones seran, de ben segur, les principals víctimes d'aquesta crisi, com passa sempre", es plany Mercè Climent, de l'Associació Gent de la Consolació, confinada durant aquests dies com tantes altres persones a la seua llar. Tan bon punt siga possible, ella i els altres vint voluntaris i voluntàries de la seua entitat tornaran a donar servei a les persones que, a Xàtiva, s'han vist expulsats del sistema. I afegeix, abans de retornar al seu confinament: "La crisi ens afectarà a tots però alguns n'eixiran més perjudicats que els altres".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.