L’origen de l’actual pandèmia de coronavirus alimenta tot tipus de teories de la conspiració. Va ser producte d’un laboratori xinès, tal i com insinuà Donald Trump? El crearen els nord-americans contra la Xina, talment com diuen alguns polítics del país asiàtic? O fou creat per interès de les grans empreses farmacèutiques per fer el gran negoci? O per ventura perquè algú es menjà una sopa de rata penada contaminada? O perquè qualcú va cuinar de qualque manera un pangolí malalt, que a pesar d’estar protegit és molt apreciat en la cuina i la medicina tradicional xinesa?... Hi ha teories per a tots els gustos, i alguna de les quals no és tan innocent com ser producte de la desbaratada fantasia d'algú sinó que obeeix a interessos geopolítics mundials.
L’origen que no és. No se sap exactament d’on prové el virus. No obstant és segur d’on no vé. A desgrat de les teories conspiranoiques no és una creació de cap laboratori amb negres intencions, siguin d’enginyeria social, geopolítiques o econòmiques.
Aquesta setmana passada es publicava un estudi sobre el particular a la revist Nature Medicine, fet per un equip de científic del Scripps Research Institute, dedicat a la recerca en biomedicina, situat a La Jolla, Califòrnia, en el que es deixava clar que no existeix cap evidència que el virus hagi estat creat en un laboratori o que hagi estat dissenyat de manera artificial. «Comparant les dades de seqüència del genoma disponible per als ceps de coronavirus coneguts, podem determinar amb fermes que s’originà a través de processos naturals», explicà Kristian Andersen, un dels científics del grup, que és una autoritat mundial en epidemiologia.
En ser natural el seu origen, tot condueix a la deducció que el virus evolucionà fins a la seva forma actual en un hoste animal i que saltà a un humà per haver-se’l menjat o bé una sopa cuinada amb l’animal en qüestió. Els dos candidats a ser identificats com a portadors inicials són el pangolí i la rata pinyada. La teoria científica que es va obrint pas és que el virus passà des del primer al segon animal i que un humà adquirí el pangolí en el mercat de Wuhan, on és habitual vendre-hi animals vius, i una sopa fou el transport per entrar en el seu cos. Una opció alternativa és que saltés directament a un humà en una forma diferent de virus i en ell mutés fins a l’actual configuració. En qualsevol cas, el seu origen és natural. No ha estat fabricat.
Teories conspiratives. Però les explicacions científiques no aturen mai una divertida teoria de la conspiració. Una de les primeres que es feren córrer elucubrava que estem davant d’una cas d’enginyeria social molt bèstia del govern xinès. Com que la malaltia afecta sobretot les persones majors i la demografia d’aquell país està envellint de forma perillosa per les arques de l’estat, aleshores res més fàcil per solucionar el problema que desfer-se’n dels vells que sobren. Alimenta la desbaratada teoria que el Laboratori Nacional de Seguretat Biològica, l’únic de màxim nivell de seguretat que existeix a la Xina, està situat a Wuhan. O sigui que feren el virus i el provaren, per així dir-ho, entre el veïns. Amb l’objectiu ulterior d’acabar amb els excessos de pensionistes a tot el país, ara que la població està envellint força. Una variació de la teoria és que estaven investigant amb una arma biològica i se’ls va escapar el bitxo, fent matx per la zona i, després, passà a la resta del món. Una altra versió és de gènere, podríem dir: com que a la Xina hi ha aproximadament uns 30 o 40 milions més d’homes que de dones, es tractaria de redistribuir millor la cosa i tendir a la paritat home-dona a base de carregar-se un bon grapat de mascles. Per això, diuen els conspiranoics, el virus mata sobretot homes.
Geopolítica mundial. A la Xina, però, la teoria de la conspiraió que més adeptes ha assolir és que el virus va ser creat als Estats Units i disseminat pel país asiàtic per evitar que en pocs anys el gegant comunista superi a l’economia capitalista i la tecnologia nord-americana. Aquesta teoria no progressa només per la fantasia desbocada dels conspiranoics xinesos. Existeixen també autoritats del país que l’alimenten sense cap mania. És el cas de Lijian Zhao, portaveu del ministeri d’Afers Exteriors que va escriure a Twitter el passat 12 de març: «Quan va sorgir el pacient zero? Podria haver estat l’exèrcit dels Estats Units el que va portar aquí l’epidèmia?», i acabava amb una rotunda imprecació als estatunidencs: «sigueu transparents!». Un representants d’una de les dictadures més opaques del món exigeix transparència a una democràcia. Què curiós.
I per aquest costat la cosa ja deixa enrere el món sempre entranyable de la conspiranoia per penetrar en la geopolítica més descarnada. El que deia el portaveu d’Exteriors s’avé amb el que publicà un diari francès, La Croix International, que citava «instruccions confidencials» de Pekín a totes les seves ambaixades del món per expandir dubtes sobre l’origen del virus. Que no neguessin que és xinès però que expliquessin a tots els governs i mitjans de comunicaió més importants que «no està del tot clar d’on prové i ho estem investigant». Segons declarava David Bandurski, codirector de The China Media Projecte, a elconfidencial.com espanyol, «molts ciutadans xinesos estan molt cabrejats per les errades comeses durant el brot inicial del coronavirus» i el Partit Comunista «està molt interessat» en desviar l’atenció de la seva responsabilitat i fer aparèixer el seu líder, Xi Jinping com una mena de «salvador» del país. Segons aquesta interpretació, alimentant la teoria de la conspiració estatunidenca es difuminaria la responsabilitat del govern xinès davant dels seus ciutadans.
Quan la conspiració deixà pas als interessos polítics globals de la dictadura comunista xinesa, inevitablement a Washington saltaren totes les alarmes. Per això, diu Bandurski, Donal Trump ha passat de menysprear l’amenaça a ara fer-la la prioritat de la seva actuació presidencial i sempre, sempre referint-se a ella com «el virus xinès» o «el virus de Wuhan» per recalcar el seu origen en el país que és a punt de discutir el lideratge mundial als Estats Units.
Sempre que es parla de geoestratègia mundial la cosa no es redueix a dos. El tercer en discòrdia no vol perdre protagonisme. Així que Rússia posà en marxa els seus creadors de conspiració per llançar les teories més fantasioses sobre els orígens i objectius de la creació del virus que apunten a la responsabilitat dels Estats Units i, sobretot, a la incapacitat de Unió Europea (UE) de fer-li front. Tant fou així com que el passat dia 18 de març Brusel·les feia públic -mitjançant el portaveu del Servei d’Acció Exterior, Peter Stano - que el Kremlin és al darrera -a través de mitjans íntimament relacionats amb el poder polític liderat per Vladimir Putin – dels rumors que vol fer quallar entre la població europea i que tenen per objectiu, entre d'altres, «crear confusió i fer mal» a les institucions comunitàries.