A diferència de Catalunya i del País Valencià, el quasi monocultiu turístic a Balears condemna l’economia de l’arxipèlag a una debilitat extrema davant de les sacsejades que ha provocat el coronavirus.
En el moment de l’inici de la recuperació de la normalitat el Principat podrà suportar-la sobre un sector terciari – 75% del PIB – prou diversificat, mentre que al País Valencià el menor volum del tercer sector – 66% - indica que té un primari i un secundari que presenten força més múscul que no a les Illes. La situació de l’arxipèlag és molt més delicada pel mor del quasi mono conreu turístic citat. El 85% del seu PIB prové d’un sector terciari dependent en extrem del turisme que aporta el 35% de manera directa i indirectament se li deu bona part dels altres cinquanta punts percentuals. Així les coses, el que preocupa moltíssim al Govern, als sindicats i a les patronals empresarials és que quan pugui començar la recuperació aquesta podria ser menys ràpida que a d’altres bandes. La raó seria que el turisme podria no reprendre tot d’una l’activitat prèvia a la pandèmia sinó que necessitaria molt més temps perquè, al cap i a la fi, depèn absolutament de quelcom tan intangible com és la confiança amb la destinació elegida per passar-hi les vacances. La confiança és segur que es recuperarà, però la qüestió és: quan?
Cop econòmic brutal. Aquesta és la gran qüestió. «La setmana santa està perduda, hem d’intentar salvar la temporada alta», reconeixia el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. abans de la declaració de l’estat d’alarma i del gran increment dels casos d’infectats i morts. Amb els escassos dies transcorregut la situació s’ha agreujat molt més i en aquests moments ningú pot donar per segur que l’estiu -de juny a setembre – tingui una afluència turística que compensi mínimanetles anul.lacions de reserves, que és total.
Encara pitjor: els grans grups de majoristes de viatges -que són alemanys i britànics en la seva majoria – ja han indicat als hotelers -segons publicava aquest dimarts dia 17 el diari de Palma Última Hora– que els contractes signats l’any passat per a la temporada alta d’enguany no tenen cap validesa degut a la força major de la pandèmia. O sigui: que no pensen pagar res. Dit d’una altra manera: els hotels illencs no tenen cap reserva d’ocupació per a l’estiu. Segons les fonts empresarials que invoca el diari citat «si la temporada baixa ja ha tengut un impacte directe enorme per mor del coronavius, el que pot passar durant l’estiu serà la clau per a la subsistència de moltes empreses hoteleres de les Illes». Fins ara les crisis econòmiques -inclosa la més dura que començà el 2008 – havien suposat una reducció de beneficis hotelers, mai havien entrat en pèrdues, en el conjunt del sub sector econòmic. Ara algunes d’aquestes empreses es podrien enfrontar a la possible desaparició. Amb els efectes demolidor que quelcom així tendria sobre el mercat laboral.
En aquest moments el Govern balear vol assegurar que almenys els treballadors que perdin la feina obtinguin la cobertura el més aviat possible. Per això el conseller Negueruela va sol.licitar el dilluns dia 16 de març al Govern espanyol que les Balears poguessin anar ordenant e tancament escalonat dels pocs hotels que encara estaven oberts. L’objectiu era -a més de facilitar el retorn dels escassos turistes que eren a les Illes – que les empreses propietàries dels establiments poguessin posar en marxa de forma immediata els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) en no poder desenvolupar la seva activitat. D'aquesta manera els treballadors tendrien les cobertures de prestacions tot d'una que ho necessitassin. El dimarts a migdia quedaven a Balears uns 25.000 turistes, sotmesos al confinament en els establiments fins que es pugui habilitar el seu retorn a ca seva.
Amb la primavera turística perduda, l'única esperança ara és que a partir de juny i, sobretot, el juliol i agost les empreses puguin reprendre bona part de la seva activitat habitual i, en conseqüència, contractin molts dels treballadors ara acollits als ERTO. Una de les grans empreses hoteleres, segons ha pogut saber aquest setmanari, ha iniciat el procés per acomiadar de forma immediata el 90% de la seva plantilla. Més o menys igual estan les coses a totes les altres. Això dona idea de la magnitud que tendrà l'atur, per temporalment que sigui. Cal recordar que el nombre d'ocupats directes en el sector turístic – no només hoteler– era l'any passat de prop de 160.000 persones,als que s'hauria d'afegir al voltant dels 65.000 que fan feina en el comerç -el segon sector laboral – que depèn directament o indirectament del turisme en la seva immensa major part. Seran amb diferència els dos sector més afectats pel forçat tancament per mor del virus. Es tracta d'uns 225.000 treballadors sobre uns 600.000 afiliats a la Seguretat Social balear. Més d'una tercera part.
Davant d'aquestes dades és evident que si la recuperació turística no és plena per a la temprada alta, el cost laboral serà de magnituds històriques i difícilment imaginables hores d'ara. Al respecte, el president de l'Associació d'Empreses Distribuidores d'Aliments, Begudes i Productes de Neteja, Bartomeu Servera, que com és obvi, pel sector que representa, coneix a la perfecció les previsions de consum que fan els hotels, restaurants i bars, assegurava – el dia abans de l'anunci del decret d'estat d'alarma- al programa Al Dia d'IB3 Ràdio que «el cost en mà d’obra serà molt, molt gran i veurem nivells d’atur» mai vistos i es patiran durant «molt de temps». Per una altra banda, el president de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres, Gabriel Llobera, declarava al diari Última Hora que si bé aquesta «situació serà conjuntural», la temporada alta i en conjunt tot l’any turístic pinta força malament: «les previsions són molt pessimistes».
El mono conreu turístic, que ha funcionat i ha anat creixent molt a les Illes durant els últims cinquanta anys, s’ha convertit ara en una seriosa amenaça per a la futura recuperació econòmica de Balears. Les veus que des de fa dècades han demanat -infructuosament – que les autoritats polítiques es prenguessin seriosament la necessitat de diversificar l’economia ara ressonen amb força, tot i que de res serveix davant la situació present.