Els agents econòmics illencs, així com el Govern balear i els Consells Insulars, estan força preocupats per les cancel·lacions de reserves turístiques per mor del coronavirus. Com passa per tot, és vera, però amb la diferència que a les Illes el pes del turisme és molt superior al d’altres bandes. Per exemplificar-ho: aquesta activitat aporta al PIB de Catalunya un 12%, al del País Valencià un 17% i al de Balears el 35%. Dit d’una altra manera: una seriosa alteració a la baixa per mor del coronavirus de l’activitat turística podria ser considerada com una mena de fort refredat per a l’economia catalana, com un seriós grip per a la del País Valencià però per a la de les Illes seria una pneumònia molt greu. Més encara si es considera que el sector serveis illenc -85% del PIB- depèn directament o indirectament en la seva immensa major part del turisme, mentre que, per comparar, aquest sector a Catalunya -74% del PIB- està molt més diversificat i el mateix sector al País Valencià -65% del PIB- és sensiblement inferior.
Preocupació creixent. Ja a finals del mes de febrer començaren a produir-se cancel·lacions de reserves per a les festes de primavera – que enguany cauen del 5 al 12 d’abril- que, de fet, solen representar el tret de sortida cap a la temporada alta que es dona per iniciada l’1 de maig, que és quan s’obrin tots els hotels. Però enguany és diferent. La darrera setmana de febrer es notà que les reserves s’havien aturat de créixer i que, pel contrari, augmentaven les cancel·lacions. Des de les patronals hoteleres s’intentava restar importància al fet, amb l’evident intenció de no crear més incertesa.
Però passades tres setmanes des d’aleshores, les coses han empitjorat fort ferm. Per una banda, la cancel·lació temporal dels viatges l’Imserso suposarà per a les Illes, segons les patronals hoteleres, una pèrdua de l’ordre de 50.000 turistes que representen –a raó de 10 pernoctacions per càpita- un decreixement que impossibilita tenir oberts els hotels que esperaven aquest clients.
I si això és una mala notícia, pitjor encara ho és la massiva cancel·lació de reserves del turisme ciclista. Entre el gener i el maig es desplacen entre 50.000 i 70.000 turistes a Mallorca –no consten les dades de les altres illes- per colcar amb bicicleta per les carreteres de l’illa. En el últims anys ha estat un turisme a l’alça que ha permès mantenir oberts en temporada baixa un nombre d’hotels que creix cada any –alguns s’han especialitzat fins el punt que ofereixen serveis tècnics per a les bicis- i, sobretot, és un turisme que gasta molt diners. Enguany, però, les anul·lacions de reserves per aquest mes de març i l’abril fa feredat. No hi ha dades oficials, però, segons informava el diari Última Hora de fonts hotelers, “les anul·lacions de reserves creixen exponencialment mentre que no n’entren de noves”. I no és només el turisme de ciclistes. El familiar també preocupa molt: el nombre de reserves per a més enllà de l’abril s’ha estancat.
Entre una cosa i l’altra ja s’ha produït tancaments d’hotels que havien obert l'hivern, amb tota la plantilla contractada. I no arriba cap notícia bona per als hotelers i les autoritats. Tot el contrari, més aviat. Dimecres de la setmana passada l’aerolínia Lauda, filial de Ryanair, principal enllaç aeri entre Hannover i Mallorca, anuncià que cancel·lava tot els seus vols previstos per a la primera quinzena d’abril. Preocupa força que l’exemple qualli i es produeixin més iniciatives d’aquesta naturalesa. En aquest sentit, tant Eurowing com Condor –altres dues companyies aèries alemanyes- ja han fet una primera passa preocupant: han facilitat als clients com fer les possibles cancel·lacions, i el grup Lufthansa ha anunciat que, degut a la pandèmia, reduirà la seva oferta de vols en general més del que ja havia anunciat que ho faria.
Des del Govern i els Consells Insulars –que tenen transferida la promoció exterior- s’està treballant per intentar contrarestar aquest allau de males noves.
La situació és molt greu. El març i l'abril es donen per perduts, a efectes turístics. Aquest divendres, dia 13, ja era perceptible en el centre de Palma la disminució d'estrangers visitant la zona històrica de la ciutat, en relació a només uns dies abans. La preocupació principal de les autoritats, tanmateix, és el mes de maig i, també, el juny. Si les previsions més dramàtiques es confirmessin -i hores d'ara en fa tota la pinta-, el cop sobre el conjunt de l'economia balear seria brutal, per l'enorme dependència del turisme. I si la crisi s'allargués i el juliol i agost vessin retallades fort ferm les reserves... doncs ningú vol ni tan sols imaginar què podria passar aleshores.