Primàries aprova presentar-se a les eleccions catalanes

Quan Jordi Graupera va fer la proposta de fer unes votacions obertes per escollir el candidat de l'independentisme a les eleccions municipals de Barcelona, el xup xup mediàtic va fer pensar a molts que, malgrat que els grans partits no hi donaven suport, el periodista i filòsof establert als Estats Units en aquells moments, podria ocupar una plaça de regidor.

No va ser així. Però, amb el suport d'inscrits a títol individual i de partits com Demòcrates, Reagrupament, Els Verds i Solidaritat per la Independència i, sobretot, de l'ANC, van aconseguir articular un sistema de primàries a pobles d'arreu del territori principatí. Cent vint-i-una candidatures que es van traduir en vint-i-dos regidors i més de trenta mil vots. Uns resultats que no permetien l'alegria, però sí una mínima base sobre la qual sostenir el projecte. Entre altres coses, a partir de la visibilització de Carolina Frías i Mario Soria com a portaveus d'un organisme que es reclama sense direcció.

Una base que, a les portes del 10 de novembre va decidir que Primàries no havia de concórrer a les eleccions de l'Estat espanyol i que aquest dissabte set de març ha aprovat participar o no a les eleccions catalanes que Quim Torra va anunciar que convocaria un cop aprovats els pressupostos aquest 18 de març.

En un panorama de descrèdit dels partits independentistes amb representació parlamentària, el més probable era que Primàries es decantés per tornar a elaborar una candidatura a partir del seu particular mecanisme de selecció de candidats. Això és el que s'ha discutit aquest dissabte a Terrassa, si participen i com participen.

Anna Arqué, que és portaveu de l'organització a Barcelona, remarca la necessitat d'una candidatura com la que podrien articular per la inacció dels partits majoritaris. "Ja n'hi ha prou d'excuses i queixes. Quan no és Esquerra és Espanya o quan no és Convergència és Espanya", aqueixa. Remarca, però, que la darrera paraula la tenen els electors que participaran en la convenció.

El més provable és que tant Demòcrates, que ja ha anunciat que no repetirà aliança amb ERC, com Solidaritat per la Independència es bolquin en aquest procés. També el grup entorn Jordi Graupera, Barcelona és Capital, sobre el paper, hauria de donar suport a aquest procés. Resta saber si quins seran els noms que participaran en les primàries i si cap figura destacada hi donarà un suport que podria ser clau a l'hora de dinamitzar la llista.

Ni Graupera ni Adrià Alzina, que van ser els finalistes per liderar la candidatura a Barcelona, sembla que vulguin jugar un paper capdavanter en aquesta ocasió. En canvi, agafen força noms com el del líder de Demòcrates, Antoni Castellà o la portaveu barcelonina Anna Arqué, que havia estat a les files de Solidaritat per la Independència. Cap dels dos, però, ha confirmat la seva concurrència a hores d'ara.

A l'ombra, però, hi ha el temor de quedar arraconats de nou en la irrellevància si Carles Puigdemont acaba dissenyant una llista plena d'independents i amb un discurs legitimista i unilateralista on el PDeCAT hi tingui, de facto, molt poc pes. A remolc de com avanci això, és possible que apareguin o deixin d'aparèixer noms que es podrien acostar o que en algun moment han estat propers a Primàries. A Barcelona, van rebre el suport de la consellera Clara Ponsatí, que va tancar la llista i va fer el pròleg al llibre on Graupera explicava el seu projecte. Ara, però, l'eurodiputada sembla perfectament alineada amb Carles Puigdemont. El president català a l'exili també ha aconseguit acostar sectors de l'independentisme històric com l'extint PSAN, El Verds o Estat Català que amb anterioritat havien donat suport a Solidaritat i que podrien restar marge a una possible candidatura de primàries.

Oberta resta la possibilitat que, si l'espai puigdemontista assumeix la via unilateral de forma oberta i satisfactòria per a algunes de les formacions que donen suport a la iniciativa poguessin acabar-s'hi sumant. Aquesta setmana Acció per la República, partit que lidera Agustí Colomines i situat a l'òrbita de Junts per Catalunya, i Demòcrates han mantingut una reunió aquesta setmana on s'han acostat posicions. Ambdues formacions afirmen compartir l'objectiu que hi hagi una llista unilateralista la més àmplia possible i que es podria bastir a partir d'un mecanisme de participació més o menys obert. Per Demòcrates, clarament la via seria el mecanisme de Primàries -que ells no entenen com un partit en si- mentre que des d'Acció parlen de cercar altres vies participatives que no s'assimilin a la marca de Primàries.

Aquest cap de setmana, doncs, s'ha pres una decisió que serà una primera pedra. Hi ha, però, molts factors en joc encara que poden dictaminar el futur de Primàries Catalunya.