El conegut advocat mallorquí Miquel Capellà ha mort aquest dilluns a Palma. Comptava amb 73 anys d’edat. Sempre fou una persona que transcendí el seu àmbit professional i que s’interessava per moltes més coses, com la cultura, la gastronomia, l’art, la literatura...
Miquel Capellà. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i començà ben prest a exercir de misser. Va fer una passa important en la seva carrera professional quan el 1987 s’associà amb el també misser Josep Melià i Pericàs i fundaren Melià & Capellà, un bufet que adquirí una gran rellevància. Cal recordar que Melià era aleshores també polític. Havia assumit el liderat a les Illes del Centre Democràtic i Social (CDS), fundat per Adolfo Suárez després d’abandonar Unió del Centre Democràtic; posteriorment creà Convergència Balear i acabà per ser un dels referents de la Unió Mallorquina refundada el 1993. Capellà, però, al contrari del seu soci, no optà per fer política. S’estimà més fer activisme en altres àmbits. Així, el 1986 fou elegit vicepresident del primer Consell Social de la Universitat de les Illes Balears, en un temps en que el rector era Nadal Batle. Col.laborà amb moltes iniciatives socials i culturals. Va fer un gran salt el 1999, que li va valer una intensa atenció mediàtica, quan fou nomenat president de la Caixa de Balears Sa Nostra.
Fins aleshores havien ocupat la presidència de l’entitat financera, cultural i social més important de les Illes –l’Obra Social i Cultural arribà a tenir una enorme importància tant com a generadora de cultura com d’institució que donava cobertura social als més necessitats- persones lligades a la dreta social, econòmica i política mallorquina. Es tractava d’un càrrec honorífic que no tenia cap transcendència real. Fins que Capellà el convertí en molt més executiu del que havia estat fins llavors i li donà una rellevància que mai havia tingut. Cosa que li generà una forta reacció en contra de diversos sectors de la dreta, tan interna a la Caixa de Balears com externa en el món mediàtic i polític. Durant el seu mandat va obrir l’entitat financera a nombrosos iniciatives civils, entre les quals s’hi comptà l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa amb el qual hi col.laborà molt activament.
A l’any 2000 va ser nomenat també membre del Consell d’Administració de la Confederació de Caixes d’Estalvi i el 2001 arribava a la presidència de la European Federation of Building Societes. Va mantenir els tres càrrecs fins el 2002, quan decidí abandonar la carrera que havia iniciat tres anys abans en el món financer.
A l’any 2000 el seu soci Pericàs va morir i Capellà, en tornar a l’activitat legal després del pas per la Caixa de Balears, obrí el Bufet Capellà, dedicat sobretot a dret mercantil, immobiliari i concursal. Actualment el porta una filla seva.
Patia una greu malaltia que l’obligava a ajudar-se d’unes crosses per poder moure’s. En els últims anys se li havia agreujat i per això anà deixant enrere la feina i la presència pública. Finalment, ha mort a Palma aquest dilluns.