Jaume Font deixa la política. Ha dimitit de president del PI (Proposta per les Illes) i de diputat de la Cambra autonòmica balear. Les divergències amb el vicepresident Josep Melià en relació a com afrontar ha d'afrontar la formació el futur en són la causa.
Les eleccions autonòmiques no anaren com el PI esperava. La direcció estava segura que els seus diputats serien decisius. Tant si en sumava tres per Mallorca –que eren els que ja tenia d’ençà els comicis de 2015- com si n’aconseguia afegir un altre per Eivissa –com alguna enquesta li va donar la possibilitat-, la formació regionalista es mostrava convençuda que els seus escons inclinarien la balança del poder a Balears. De fet, en converses privades amb EL TEMPS transmetien tanta seguretat com que no contemplaven de cap de les manera cap escenari alternatiu, per molt que se’ls demanés què farien si no assolien l’objectiu. La certesa era tan intensa com que fins i tot ja tenien dissenyada tota l’estratègia de negociació, que els havia de portar a una mena d’estrellat mediàtic i polític, atès que pretenien involucrar-hi fins i tot a la direcció federal del PSOE.
A la nit del 26 de maig, emperò, quan el percentatge de recompte de vots anava avançant, els dirigents regionalistes se n’adonaren que les seves il.lusions estaven a punt d’esvair-se. Poc després es confirmava el desastre. Perdien un grapat de milers de vots -2.770: de 34.060 el 2015 a 31.290 el 2019- que si bé no eren quantitativament un desastre –una minva del 8%- sí que qualitativament suposaven un cop molt fort, perquè ni en el pitjor dels escenaris possibles la direcció contemplava una disminució de suports populars. Pitjor encara era que els tres escons que mantenia –en relació a quatre anys abans- no eren decisius. L’esquerra se sobrava per governar. El PI quedava, per segona legislatura consecutiva, sense ser necessari per formar Govern.
Diferències internes. El cop deixà la militància i els dirigents en un estat anímic molt tocat. Ben aviat s’anaren configurant dues formes d’entendre la situació en la que estaven. Una, que d’alguna manera representava el president Jaume Font, analitzava que calia deixar anar els segells identitaris i centrar-se en fer més nítida una oferta de partit centrista que fos capaç de fer front a les noves realitats socials i demogràfiques de Mallorca i les Balears. Una altra, que protagonitzava el vicepresident Josep Melià, no considerava que fos necessari fer aquests canvis.
Per a Font, segons va confessar ell mateix a EL TEMPS just després de les eleccions, si el PI no assumir la necessitat d’aquests canvis en el discurs, el futur pintava malament perquè, argumentava, “el 2023 només podrem aspirar a seguir com estam, i això en el millor dels casos, però no a créixer”. Més o menys això és el que va en el seu discurs del sopar de militants i simpatitzants celebrat abans de les festes d’hivern passades. Melià i l’altre sector no consideraven, però, que la situació fos tan dramàtica i apostaven per no fer canvis. O almenys no els canvis que demanava Font
En els dos últims mesos ha transcendit que les relacions entre Font i Melià han estat tenses. Tanmateix res feia pensar que Font acabaria per dimitir. Tot el contrari. Durant una conversa amb aquest setmanari el mes de gener el president del PI parlava del futur, amb la vista posada a les eleccions de 2023, donant implícitament per fet que ell seguiria essent el cap de la formació.
Aquest dimarts dia 11 de febrer va participar en la sessió parlamentària setmanal regular i a la Sala de les Passes Perdudes feia les bromes acostumades amb els periodistes més veterans. No obstant, poques hores després anunciava a través de Twitter la seva dimissió com a president del PI. Una bomba que deixava en xoc la militància regionalista.
Les raons. Aquests dimecres Jaume Font ha convocat una roda de premsa durant la qual ha reconegut que les raons que l'ha portat a dimitir són de caràcter polític. "En nou mesos no hem fet avanços" en decidir cap canvi, confessava. També explicà que en una reunió amb Josep Melià i Xisca Mora -que és, com Melià, vicepresidenta- havien topat altre cop pel nomenament de dues secretaries de la comissió executiva del partit. Deixà entendre que això fou el detonant que el va fer prendre la decisió a pesar que "feia un cert temps" que sentia que les coses no anaven com ell li agradaria. Per tant, "per ser honest" havia decidir dimitir de la presidència del PI i, segons va anunciar durant la roda de premsa, igualment renunciarà a l'acte de diputat del Parlament.
Ara s'obri un camí ignot per al partit regionalista. Encara no se sap si es convocarà un congrés extraordinari o si els vicepresidents i la resta de la comissió executiva pilotarà la formació. En qualsevol cas allò que està fora de dubte és que Jaume Font no serà el candidat a les futures elecciones autonòmiques de 2023. Fins ara ha estat la cara del PI. El partit regionalista n'haurà de buscar una de nova.