El Centre del Carme, ubicat al nucli històric de València, resideix en una de les joies arquitectòniques de la ciutat. Aquest espai d'expressions artístiques contemporànies està instal·lat dintre de l'antic convent, el qual va acollir a partir de l'any 1280 l'orde religiós del Carme. A poc menys de 300 metres, hi ha una altra de les construccions emblemàtiques de la capital del País Valencià, les Torres de Serrans. El trajecte entre ambdós edificis ha estat ocupat aquest dijous per una autèntica riuada de gent que només tenia un objectiu: gaudir de les reflexions de l'expresident uruguaià, José Mujica, convertit en un referent de la lluita contra l'avarícia.
L'exdirigent llatinoamericà, un antic guerriller del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaro que va arribar a dirigir el país amb la coalició progressista del Front Ampli entre 2010 i 2015, visitava València arran del reconeixement atorgat per la Fundació per la Justícia i el Consell Valencià de Col·legis d'Advocats. Ambdues entitats han atorgat el Premi Drets Humans 2019 a l'expresident, la qual cosa ha suposat que realitze una minigira a València que va iniciar-se amb un diàleg obert amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i ha finalitzat amb una conferència junt amb la seua dona, l'exvicepresidenta uruguaiana i històrica líder del Moviment de Participació Popular, Lucía Topolansky, la qual no ha tingut ocasió d'expressar-se a l'acte.
L'esdeveniment, celebrat al mencionat espai cultural, ha estat moderat pel notari Salvador Alborch, i ha comptat amb les intervencions del degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Carles McGrath, i el professor de Dret Constitucional, Fernando Flores. «Pepe, has provocat una autèntica revolució a València», ha expressat formalment l'alcalde de València, Joan Ribó, a l'antic mandatari llatinoamericà només arribava a la sala de la xerrada. Al carrer, milers de persones s'hi quedaven sense veure una de les seues figures intel·lectuals favorites.
«Tenim no solament l'obligació, sinó sobretot la necessitat de complir i fer complir els drets humans en cada racó del planeta, sense deixar de banda els drets vinculats al medi ambient, com són el dret a respirar un aire net, a l'aigua potable, a una alimentació sana, a un clima estable, a una biodiversitat pròspera, i a uns ecosistemes saludables», ha reivindicat el batlle del cap i casal, qui ha destacat la figura de Mujica per tenir «un compromís plenament d'actualitat que els governants estem obligats a atendre». «La seua presència ens ha fet recordar que l'emergència climàtica no és una qüestió passatgera, sinó que ens hi va la vida», ha confessat.
Entre aplaudiments i una devoció inusitada per escoltar els pensaments de l'antic pres polític de la dictadura cívic-militar d'Uruguai, el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, agraïa la presència de l'expresident a la capital valenciana. «Tenir Pepe Mujica a València personalitza la nostra manera d'enfocar la cultura, del poble i per al poble, allunyada de les elits i compromesa amb el progrès social», s'ha enorgullit. «L'han denominat com el president pobre, perquè és pobre de cobdícia, pobre d'ambició, pobre d'odi. Però és ric en solidaritat, en justícia, en compromís», ha afirmat entre l'ovació encesa del públic.
«Quin futur li espera als drets humans?», ha preguntat McGrath. Mujica ha contestat així: «La primera pregunta és: Hi haurà futur? Quan? Com? Jo no tinc la resposta però és una pregunta que cal fer-se. Les mateixes eines que han fet possible un progrés material fantàstic, tècnic i científic, les mateixes persones que van crear les condicions per a domesticar la ciència, el progrés al servei de la productivitat i van crear aquesta era industrial que ens han regalat quaranta anys més de vida de mitjana, ara ens amenacen». «L'ambició dels mercaders va propiciar el naixement de la civilització humana, però l'actual egoisme dels humans ens apropa a l'holocaust ecològic», ha afegit.
Una actitud humana que, segons l'exguerriller, estaria lligada a la cultura dominant de cada moment. Si el prestigiós economista francès Thomas Piketty apunta al llibre Capital i ideologia que, precisament, la ideologia és la causant de la perpetuació dels diferents règims de desigualtat, l'expresident uruguaià ha apuntat que és la cultura hegemònica de cada moment ens aboca a assumir l'actual situació de submissió als poderosos. «A l'Edat Mitjana, els vassalls acceptaven la dependència del senyor feudal perquè es concebia la vida com una vall de llàgrimes, ja que l'autèntica felicitat estava en l'altra vida. Actualment, la cultura ens imposa que la llibertat és comprar allò que vols amb el temps de vida que has cedit treballat», ha indicat.
«L'actual sistema consumista ens espenta a comprar el darrer aparell, encara que no tenim necessitat. El capitalisme necessita crear nous mercats per créixer i créixer. I per això productes que es consideren en el seu inici un luxe, al remat acaben sent una necessitat per tothom», ha criticat. «Unes necessitats creades artificialment que són pagades amb el nostre temps de vida, el qual és l'única cosa que, de moment, no podem comprar», ha complementat.
L'expresident, amb tot, ha advertit que «en cinquanta anys podem veure com els rics podran allargar-se la vida quasi mig segle més, mentre els pobres no podran accedir a aquestes millores sanitàries. Abans la mort era l'únic element plenament democràtic. Cal lluitar perquè tothom puga disposar d'aquestes futures millores», ha assenyalat, així com defensava que «els polítics s'enfrontaren als interessos que no volen capgirar els actuals paràmetres amb els quals funcionem». «En cas de no fer-ho, ens enfrontem al col·lapse ecològic», ha advertit.
«Jo no faig apologia de la pobresa, el que faig és apologia d'aprendre a viure amb el necessari i tindre temps, senzillament temps lliure per a gastar-lo en el que vulga», ha afirmat com a filosofia de vida. També, i després de la pregunta de Flores, complementava la seua visió de l'existència fent «una crida a la solidaritat», «al poder de cada u per canviar les coses», a «tenir empatia amb la resta de les persones». «L'empatia no és només un sentiment. És allò que ens ha permès la construcció de la societat», ha raonat.
Els retards en l'inici de l'acte i el desbordament d'assistència han impedit que les preguntes formulades per la gent foren contestades, tot i que des d'una associació colombiana a favor dels drets humans se li ha preguntat a viva veu pels assassinats a activistes al país llatinoamericà. Mujica ha rememorat el seu paper com a interlocutor en el conflicte que experimentava l'estat. Un final amb un diàleg sobre els drets humans que mostren la naturalesa modesta i combativa d'un lluitador per la democràcia que ha aconseguit deixe petjada i aconsegueix revolucionar ciutats com ara València.