Judicialització

ONU: “L’empresonament contravé articles de la Declaració Universal de Drets Humans”

Els conselles empresonats Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Josep Rull haurien de ser alliberats “immediatament” i “indemnitzats” en la segona resolució de l’ONU d’aquestes característiques, setmanes després que demanara, també, i en els mateixos termes, l’alliberament d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Calia esperar-ho i així s’ha produït. Després de l’informe del grup de treball contra les detencions arbitràries de l’ONU amb què demanava la llibertat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ara n’ha fet un de similar per demanat l’alliberament de Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn.

El criteri és el mateix. I la reclamació, també. Concretament, l’ONU demana que no es retarde més la situació de presó preventiva dels encausats esmentats i que siguen alliberats “immediatament”, a més d’exigir una indemnització o alguna reparació en aquest sentit. El grup de treball considera que els drets d’aquests presos han estat violats i demana també una investigació independent sobre el cas.

Perquè segons l’ONU aquest empresonament és “arbitrari”. Segons la resolució, l’empresonament “contravé” articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Per exemple el 2, que especifica que en aquesta declaració no es farà “cap distinció basada en l’estatus polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertany una persona”. També el 9, que exigeix que ningú siga “detingut, pres o desterrat arbitràriament”. O el 10, que fixa que “tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial”. L’ONU també esmenta l’11, que garanteix la presumpció d’innocència dels acusats d’un delicte fins que no es prove la seua culpabilitat.

El grup de treball també esmenta que els drets de Rull, Romeva, Forn i Bassa han estat vulnerats si se segueix l’article 10 d’aquesta Declaració Universal: “Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió. Aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”. Més recorda a la situació de les persones afectades l’article 21, també assenyalat per l’ONU, pel qual “tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Tota persona té dret en condicions d’igualtat a accedir a les funcions públiques del seu país. I la voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garantesca la llibertat del vot”.

En aquest sentit, segons la resolució, la detenció dels quatre consellers ara empresonats estava relacionada amb l’exercici dels seus drets a l’expressió, reunió i opinió política”. També nega que cap d’ells actuara de manera violenta abans o després dels fets de la tardor catalana del 2017, per la qual cosa no podrien ser acusats de sedició o rebel·lió, delictes pels quals han estat jutjats, estan empresonats preventivament i podrien ser condemnats a llargs anys de presó. Per tot això, el grup de treball de l’ONU pensa que les acusacions estan orientades a “coaccionar” Bassa, Rull, Forn i Romeva. També qüestionen, com tantes vegades s’ha fet, la competència de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem per jutjar aquests fets que es van cometre a Catalunya i que, per tant, correspondria ser tractats judicialment, en tot cas, al Principat.

Aquest grup de treball està format per experts en drets humans i es dedica a estudiar possibles vulneracions d’aquests drets des d’una perspectiva internacional. Les seues resolucions no són vinculants, però bé que han incomodat l’Estat espanyol quan es va demanar, sota els mateixos arguments, l’alliberament dels Jordis i d’Oriol Junqueras.

Així, el Tribunal Suprem, quan va decidir no alliberar els presos abans que es dictara sentència una vegada va acabar el judici, va aprofitar en la interlocutòria que justificava aquesta decisió per carregar contra el dictamen que exigia la llibertat de Junqueras i dels activistes Sànchez i Cuixart. Concretament, la interlocutòria assegurava que aquella resolució “conté inassumibles valoracions probatòries sobre la concurrència de violència” que “no ha pogut ser apreciada pels redactors de l’informe”. Per acabar-ho d’adobar, també assegurava que “no falten al dictamen afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i d’impossible encaix en el nostre sistema processal”. I encara més: qualificava una part concreta de l’informe com “una insídia que només pot ser subscrita a partir d’un grosser desconeixement dels principis que defineixen el procés penal del nostre sistema constitucional”.

Més enllà del Suprem, Cristóbal González-Aller, ambaixador d’Espanya davant l’ONU, anunciava dies després que demanaria formalment a l’organisme internacional la inhabilitació de dos dels cinc membres del grup de treball que van redactar aquell dictamen. I el mateix Govern espanyol protestava, dos dies després que es publicara l’informe, pel seu contingut. Així, el ministre espanyol d’Exteriors Josep Borrell denunciava per carta a les altes instàncies de l’organisme internacional i que la resolució s’havia filtrat públicament abans que no arribara a mans del Govern, tal com marca el protocol de cordialitat. A banda, segons aquella carta a la qual va tindre accés el diari El Periódico, “la manca de fonamentació i el cúmul d’errors fàctics, valoratius, distorsions i judicis paral·lels no poden entendre’s sinó considerant que estem davant una manipulació”. Molts altres ministres es van expressar en termes similars i, com calia esperar, ningú no va escoltar l’exigència de Quim Torra a Pedro Sánchez i a la Fiscalia General de l’Estat perquè feren cas del document i els presos polítics foren alliberats.

A hores d’ara, les defenses dels exiliats tenen clar que entre els arguments que faran servir davant la justícia internacional per futures euroordres i perquè deixen exercir com a eurodiputats els electes Carles Puigdemont i Toni Comín, hi haurà aquestes resolucions, que seran base elemental dels seus arguments, com també ho és la resolució del tribunal alemany d’Schleswig-Holstein, que es va negar a extradir Puigdemont per rebel·lió o sedició.

Un nou cop contra la judicatura espanyola que, atesos els precedents, no influirà gaire en el posicionament dels qui han dut a terme el judici i estan a setmanes o escassos mesos d’emetre unes sentències que, segons pronostiquen les defenses, poden ser de dècades de presó. El de l’ONU és un clam més contra aquest procediment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.