Cultura, quart pilar de l'Estat del Benestar valencià

Amb l'objectiu marcat d'universalitzar el consum de la cultura, el Consell ha presentat el Pla de Democratització Cultural. La creació d'una Capitalitat Cultural Valenciana per vertebrar el territori, la motxilla cultural i l'entrada solidària són iniciatives que se sumen a les engegades pels diferents contenidors culturals. Un intent per captar nous públics i eliminar les barreres de les classes més desfavorides a l'accés de les disciplines artístiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Ens han fet creure que havíem d'escollir entre pa i cultura quan gaudim dels drets a les dues coses», va proclamar al primer any del Consell la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga. Una declaració d'intencions, però, que apuntalava la idea llançada pel president Ximo Puig i el conseller de Cultura, Vicent Marzà: convertir la cultura en el quart pilar de l'Estat del Benestar valencià per darrere de la sanitat, l'educació i els serveis socials.

La jugada tenia un doble propòsit. Si, d'una banda, es cercava un impuls a uns sectors culturals encara a la unitat de cures intensives, de l'altra, l'objectiu era trencar les barreres d'accés a les diferents disciplines artístiques per part de les classes més desfavorides. I per tal d'aconseguir-ho, el Govern del Botànic va anunciar una política de preus més assequibles que captaren l'atenció dels nous públics. La mesura, amb tot, també tenia la intenció d'empènyer un sector molest per l'endarreriment de la política cultura i per no complir, de moment, la meta de destinar un 1% del pressupost valencià al món cultural.

Els diferents contenidors culturals van assumir aquesta nova filosofia. El Consorci de Museus, dirigit per José Luis Pérez Pont, va anunciar l'accés gratuït al Centre del Carme, la creació de Programes Escolars de Proximitat i projectes com ara Aula D, #grupdelcarme o comencen des de 0. L'IVAM i el Museu de Belles Arts s'hi van sumar col·laborant amb organitzacions com ara Amnistia Internacional o CEAR-PV, van promoure entrades de franc a associacions i grups d'interès i van impulsar projectes experimentals per realitzar visites els caps de setmana.

Després de soterrar l'etapa de malbaratament a Les Arts, el nou intendent David Livermore, fruit de la seua sintonia amb Marzà i l'alcalde de València, Joan Ribó, va promoure jornades de portes obertes, preus populars de 4 i 5 euros per a funcions familiars i un descompte basat en una relació de mentor entre una assistent de tota la vida i una persona menor de 30 anys (Mentor-Neo). La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu va fomentar clubs de lectura fàcil dirigits a persones amb discapacitat.

Cultura sense barreres

Malgrat les iniciatives engegades pels diferents contenidors culturals, el Consell ha volgut reforçar aquest aspecte. I amb la filosofia de cercar que la cultura es transforme en un pilar més de l'Estat del Benestar, el Govern valencià ha presentat aquest dijous un Pla de Democratització Cultural que pretén eliminar les barreres existents a l'accés de la cultura. Un full de ruta que recull projectes com ara l'entrada solidària, una mena de butaca gratuïta de la qual podran gaudir xiquets amb risc de pobresa, dones que han patit la violència masclista o refugiats.

El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i Abel Guarinos, director de l'Institut Valencià de Cultura//GVA.

«Aquesta proposta té l'objectiu de trencar la transmissió generacional de la pobresa, i per això, és important que els xiquets i les xiquetes tutelats per la Generalitat tinguen el mateix accés a la cultura que la resta de la població», ha afirmat Alberto Ibañez, secretari autonòmic d'Inclusió. Aquest projecte, de fet, va posar-se en marxa de forma experimental per part de l'Institut Valencià de Cultura, la vella CulturArts, amb la participació de 628 espectadors en diferents esdeveniments com ara Sagunt a Escena, Cinema Jove o el Festival de Música Antiga i Barroca.

L'altra gran pota d'aquest pla és la Motxilla Cultural. Es tracta d'una iniciativa que promou l'assistència a les diferents activitats culturals que organitzen els contenidors culturals públics de l'alumnat. Aquest projecte, desenvolupat ja a diferents sales i auditoris del País Valencià, cerca captar públic jove amb espectacles que fomenten la pau, la igualtat de gènere o la no-discriminació racial. Per tal d'evitar que per motius econòmics puga privar-se de participar, l'Institut Valencià de Cultura va aprovar la gratuïtat de l'abonament per a persones en condicions econòmiques o socials vulnerables. «L'escola és el camí per arribar als nous públics», ha expressat el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona.

Amb la creació d'una mesa de diàleg entre la conselleria que dirigeix Marzà i els sectors culturals que cerca elaborar, com a primer objectiu, un estatut de l'artista valencià, el pla també recull el projecte de Capital Cultural Valenciana. A través d'un procediment obert i de lliure concurrència es designarà cada any una població del País Valencià per tal que ostente aquest reconeixement. Els municipis que s'hi vulguen presentar han de presentar un projecte d'activitats culturals, la despesa en aquesta matèria que realitzen i les instal·lacions de les quals disposen.

La població guardonada serà seu d'una proposta escènica, una exposició i un congrés organitzat per la Generalitat Valenciana, així com de formar part dels destins suggerits per tots els organismes encarregats d'impulsar el turisme al País Valencià. Una proposta per a vertebrar la cultura al territori valencià i que ajuda a trencar, al seu torn, l'altra barrera d'accés: la de les poblacions més interiors o rurals. Un pas per aconseguir l'anhelat objectiu de convertir la cultura en pilar de l'Estat del Benestar del País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.