Cap manifestació massiva esperava a Pedro Sánchez en la seva arribada a Barcelona. No hi ha ni els crits ni les càrregues policials de la darrera visita del president de l'Estat espanyol al president de la Generalitat de Catalunya el desembre de 2018. Tot i que la reunió entre dirigents va ser el dia 20 de desembre d'aquell any al Palau de Pedralbes, les protestes més destacades van ser el dia 21 en el marc del Consell de Ministres celebrat a la Llotja de Mar en plena vaga general. En aquella ocasió, el que havia de ser una primera reunió que obrís el diàleg amb un mediador extern va acabar amb C's, PP i Vox manifestant-se a la plaça Colón de Madrid en el principi de la fi de la primera legislatura sanchista.
Amb l'aval de les urnes i d'una investidura amb l'abstenció d'Esquerra Republicana, l'operació diàleg es reobria aquest dijous amb la reunió entre presidents per acordar les línies mestres de la futura taula de negociació. Taula i reunió, les dues coses, havien penjat d'un fil setmanes abans quan, després que el president Quim Torradonés per acabada la legislatura, des de Madrid es fes saber que tenien intenció d'ajornar el diàleg fins a la constitució d'un nou govern català. En aquell moment, ERC, sabedors de la importància dels seus vots perquè l'executiu PSOE - Unides Podem pugui aprovar Pressupostos, va donar un cop de puny sobre la taula per redreçar la situació.
Així s'arribava al matí en què Sánchez era rebut al Palau de la Generalitat per primera vegada. Ho feia sobre catifa vermella, acompanyat del president català i amb els Mossos vestits de gala. La imatge recordava a les rebudes que va tenir el president socialista José Luís Rodríguez Zapatero durant els anys d'idil·li amb els governs catalans dels també socialistes Pasqual Maragall i José Montilla.
Hora i mitja de reunió després, i havent advertit als periodistes que podrien fer tres preguntes a cada president, la Galeria Gòtica es disposava a acollir un fet històric. Per primera vegada, un president de l'Estat espanyol oferia una roda de premsa des del Palau de la Generalitat. L'estampa és encara més extraordinària si es té en compte que l'espai escollit per a les intervencions dels dos presidents és el mateix que va triar Carles Puigdemont el 26 d'octubre de 2017 per anunciar que no convocaria eleccions i que, l'endemà, tenia la intenció d'aixecar la suspensió de la declaració unilateral d'independència.
En aquella ocasió, lluïen la senyera i la bandera europea i, en aquesta ocasió, a l'ensenya catalana, l'acompanyava la bandera de l'Estat espanyol. En un clima molt diferent al d'aleshores, el president Sánchez trencava el protocol habitual en les visites als presidents de les comunitats autònomes fent una compareixença posterior a la reunió, gens habitual i més pròpia de les trobades amb representants d'altres estats. Una diferència, això sí: no han comparegut de forma conjunta, sinó que primer intervenia Sánchez tot sol i, quan aquest marxava, ho feia Torra.
Les paraules del president de l'Estat espanyol eren bona mostra del que és la seva política vers Catalunya. Volia mostrar un tarannà dialogant i empàtic, oferint-se a negociar qüestions competencials -entregava un document a Torra amb múltiples punts-, reconeixent el malestar de molts catalans de diferent parer polític i la naturalesa política del conflicte entre els dos estats. Així, assegurava que tenia la voluntat d'encapçalar la primera taula de negociació que, segons anunciava, serà aquest mateix mes de febrer.
Un Sánchez seductor que, tanmateix, en entrar al fons de la qüestió feia ben visible a la Generalitat que toparà amb els mateixos esculls de sempre. Feia la viu-viu per estirar al màxim la resposta de si estava disposat a negociar qüestions com ara el dret a l'autodeterminació o l'amnistia per acabar dibuixant un "no" poc abrupte. Mantenir viva l'espurna del diàleg entre Governs li permet fer avançar la legislatura espanyola amb els suports independentistes, i en les seves respostes denotava ser conscient que estava obligat a fer equilibris.
No se n'estava de ser sincer quan reconeixia que la distància entre els dos executius era gran i que "el diàleg serà llarg, no serà fàcil. S'ha de fer pas a pas". També descartava que hi hagués una figura de mediador, tasca que, segons el màxim mandatari espanyol, correspondrà als 47 milions de ciutadans de l'Estat.
D'aquesta distància també en donava testimoni el president català, Quim Torra. "Sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació no s'ha mogut", lamentava el cap del Govern de la Generalitat. També retreia no haver tingut "resposta sobre la fi de la repressió". Torra, però, sí que es mostrava satisfet pel progrés de les negociacions i d'haver pogut aprofundir sobre la qüestió nacional amb el dirigent del PSOE. "Haver tingut el diàleg al Palau de la Generalitat ajuda a ser sincer", manifestava el líder de l'executiu català. Com el seu homòleg estatal, Torra manifestava, també, la voluntat de ser a la primera mesa entre el Govern català i el de l'Estat espanyol.
La reunió entre presidents, doncs, no fa més que constatar que, malgrat les bones intencions des d'ambdós costats per mantenir el diàleg, la predisposició a moure fitxa i cedir enfront de les peticions de l'altre és ben limitada. Caldrà veure si el diàleg i la negociació van més enllà i reporten alguns avenços en la qüestió nacional i antirepressiva o es queden en una qüestió estètica. Sánchez, mentrestant, se sent còmode intentant seduir els catalans amb un tarannà diferent al del PP que, no obstant això, manté el hieratisme vers les qüestions de fons que ha caracteritzat la relació entre Catalunya i l'Estat els darrers anys.