Un bon nombre de científics, ecologistes, agricultors i veïns de la zona reclamen des de fa anys que es prenguin mesures per evitar que això passi, sobretot des que les previsions sobre el canvi climàtic alerten d’una pujada del nivell del mar. Alguns ho vaticinaven. Amb ‘Gloria’ ha arribat el desastre.
Les causes
Tots els experts consultats per EL TEMPS coincideixen que la causa principal del desastre al Delta és la falta de sediments que l’han creat. Milions de grans de terra i de sorra que el riu Ebre ha aportat a la seva desembocadura durant milers d’anys van anar generant aquest delta -com els sediments del Nil han creat el delta del Nil i el mateix ha passat amb el Mississipí o el del Ganges. El problema és que els embassaments que hi ha Ebre amunt han tallat el pas d’aquests sediments. El geògraf Albert Rovira va fer la seva tesi doctoral sobre el transport de sediments i va treballar a l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agrícola) del Delta durant onze anys. «Als anys seixanta -explica Rovira- es va construir el sistema d’embassaments Mequinensa - Riba-roja. El de Flix és anterior però no afectaria tant pel que fa a sediments. El de Mequinensa, sí, perquè afectala branca principal del riu Ebre. I el de Riba-roja talla l’aportació de sediments dels principals tributaris de la part baixa de l’Ebre, el Segre i el Cinca. Això implica una regulació total i absoluta, i una retenció de tot el sediment que abans arriba al mar».
Rovira va treballar també en l’estimació dels metres cúbics de sediment que actualment arriben a la desembocadura de l’Ebre de forma natural. «Ara arriba un 1% dels sediments que arribaven als anys quaranta. En Gorría, un enginyer que enva fer una estimació a finals del segle XIX parlava de 20 milions de tones i sembla que es va passar una mica. Però els estudis dels anys quaranta parlen d’entre dos i tres milions de tones de sediments i avui dia no arriben ni 100.000 tones: normalment unes 80.000».
Susanna Abella és portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que va nàixer contra el transvasament de l’Ebre i el Pla hidrològic nacional, i fa dècades que parla de la importància del sediments per al Delta. «Tenim -resumeix Abella- dos problemes de fons: un, que no tenim sediments i el Delta s’enfonsa, i l’altre, que el nivell del mar puja com a conseqüència del canvi climàtic. El temporal ha posat en evidència aquests dos problemes».
Abella conclou que la culpa, en definitiva, no és del ‘Gloria’ sinó de l’escassa previsió, la inacció, les polítiques de costes i la contaminació de CO2: «Això no és un desastre natural, és un desastre induït per la ma de l’home que anirà cada vegada més en augment. Estem en el punt d’inflexió que portaven anys explicant els científics i és el que ens està afectant en aquest moment. Al Delta li afecta molt més perquè és una superfície plana, que està a nivell del mar o, fins i tot, per sota. Per tant, qualsevol pujada del nivell del mar d’un metre o dos metres per qualsevol cosa, provoca una entrada del mar enorme, com ha passat aquesta vegada».
Carles Ibáñez treballa a l'IRTA, on és cap del Programa d''Ecosistemes Aquàtics. «El que ha passat -diu- és conseqüència de la manca de polítiques. No hi ha hagut acord a nivell polític ni consens en el territori per arribar a solucions concretes quantals temporals, i això passa factura».
Els efectes en la costa, segons Ibáñez, «són molt diferents quan la platja està debilitada, com és el cas de la Marquesa o quan la platja és prou ampla, com és el cas d’Eucaliptus[que el temporal no ha afectat]. Els efectes són molt diferents, perquè, quan la platja està molt debilitada, cada cop té menys capacitat d’aturar els efectes del temporal. L’aigua salada supera la platja; crea fins i tot entrades directes i inundales parts més baixes que hi ha darrere de la platja, que poden ser molt extenses».
Ibáñez recorda que, «al’hemidelta nord s’ha anat estretint i estretint la platja», la de la Marquesa, «tot i que,en els anys noranta,l’administració central ja tenia previst d’ampliar-la». L’oblit, la deixadesa i la manca de consens han provocat la inundació.
Tothom veia que algun dia havia de passar.
Sofia Rivaes és Doctora en Biodiversitat i treballa al Delta. Ella confirma que l’amenaça es veia propera: «La inundació dels arrossars, a l’hivern, amb aigua salada, per unapujada del nivell del mar enspassa cada any. Però enguany ha sigut excepional i molt molt virulent. Això ha fet que la gent ho veiés des de fora, però nosaltres ja sabem que fa temps que passa. I on passa més és precisament a la zona on ha estat més afectada, que és la zona de la Marquesa. Aquesta zona fa hiverns que el mar entra -perquè el mar no només entra per dalt, també puja per baix, inunda per sota. Tot apunta queaquesta mena de temporals seran més i més freqüents, i més greusa causadel canvi climàtic. Si això va a més, i el Delta no està dotat d’una protecció -sigui perquè no baixen sediments, sigui perquè cada cop hi ha menys línia de zones naturals a la costa que puguen mitigar aquests efectes-, tenim un problema molt greu. Veiem el final i no és bonic».
Els efectes
Rafa Sánchez és enginyer, expert en hidrologia i conservació de sistemes. Com a consultor, assessora la Comunitat de Regants del Marge Esquerre del Delta, de retruc a la Taula de Consens del Delta. «Ens falten dades per saber objectivament la magnitud del temporal i les seves conseqüències:quina salinització hi ha hagut, quant de temps. El que puc dir sobreles conseqüències que han provocat i la mar que hem vist és que la gent del Delta no se’n recorda d’un episodi així. Una entrada de mar tan important i els danys que ha produït, ningú no els recorda».
Les conseqüències sobre la producció d’arròs seran importants però caldrà esperar a veure com evoluciona les properes setmanes. En tot cas, és clar que la crescuda del riu Ebre no serveix per arrossegar l’aigua salada que ha entrat al Delta: «L’Ebre només entra al Delta a través dels canals. Ara mateix no es pot posar aigua als canals perquè en aquest temps es deixa reposar la terra per preparar la següent campanya i per tant els canals no porten aigua. L’altre problema és que l’aigua que entra al Delta s’ha de traure i això ho fem amb les bombes que tenim per desaiguar. Doncs bé, una de les bombes fonamentals del Delta del marge esquerre ha quedat inutilitzada perquè està soterrada». Sens dubte, la productivitat dels camps d’arròs baixarà molt.
Segons Sánchez, «els regants viuen amb preocupació aquesta inundació, perquè ara haurien de començar els treballs previs al conreu de l’arròs i això suposarà un sobreesforç i un sobrecost, precisament en una campanya que serà menys productiva. Això ho veuen amb molta preocupació».
Pel que fa a la possibilitat que el temporal ‘Gloria’ tingui un efecte directe i immediat sobre la regressió del Delta, Sánchez és més pessimista. «Dins de la gravetat hi ha una regressió important de la part litoral que no hem acabat de quantificar. Sí que teníem unes referències del terreny i podríem estar parlant de desenes de metres de regressió».L’hidròleg destaca també que, a «a la zona dels calaixos de Buda», unes llacunes naturals dins de l’illa de Buda, «també hi ha entrat l’aigua salada i si abans eren llacunes salobroses, ara la mar hi ha entrat de ple, perquè ha trencat la barra de sorra i terra que separava la mar de les llacunes».
Sofia Rivaes, experta en biodiversitat, opina que «hem d’esperar que baixe el nivell del mar per saber exactament quina afectació tindrà sobre la biodiversitat. Quan entra aigua salada pot tenir una certa afectació. Segurament es mantindrà o hi haurà una biodiversitat diferent, perquè una zona estarà afectada per l’aigua salada». Rivaes recorda que la biodiversitat no és el nombre d’individus d’una espècie sinó el nombre d’espècies que hi conviuen en un ecosistema. «Cal tenir en compte que els hàbitats naturals tenen més resiliència en aquests episodis. Són les zonesque més fàcilment es poden readaptar a unes condicions noves. Això en el Delta al llarg del temps ha passat sempre: han desaparegut alguns hàbitats i han aparegut en altres zones. El Delta és un sistema dinàmic. Però, sino hi ha aportació de sediments del riu, que és el que passa actualment, perdem hàbitats i no en creem de nous; llavors sí que perdrem biodiversitat perquè sí perdem hàbitats naturals».
Carles Ibáñez també és prudent a l’hora de fer valoracions i mira de no precipitar-se. Una de les zones més peculiars i visitades del Delta és la barra del Trabucador, una estreta franja de sorra amb mar a tots dos costats que uneix la punta de la Banya -on hi ha un altre far i unes salines- amb el Delta. El temporal ‘Gloria’ va fer desaparèixer la barra del Trabucador sota les aigües. «Quan hi ha un temporal com aquest -diu Ibáñez-tot és molt catastròfic, però després tot es va posant al seu lloc.Ara mateix, la barra del Trabucador està tota submergida perquè està el nivell del mar molt alt i hi ha fortes onades. Això ha passat altres vegades. Quan el nivell del mar torne a baixar, veurem què passa al Trabucador, veurem si hi ha una certa interrupció de la part emergida de la barra i què cal fer i què no cal fer».
Rafa Sánchez se’n fa creus, perquè el desastre es veia d’una hora lluny. «Estem alertant d’aquest risc des de fa mesos i mesos i mesos. El que es reclama des de la Comunitat de Regans de l’Esquerra de l’Ebre i des de la Taula de Consens del Delta -com a representant d’una gran part de l’opinió del Delta-, és que necessitem d’una vegada per totes actuacions per poder resoldre aquest problema i que donin laseguretat i laconfiança que això no serà un desastre. La sensació és que estem al cul del món i ningú fa res per nosaltres».
Les solucions
Tots els experts estan d’acord en dues coses bàsiques. Calen solucions immediates per a l’entrada d’aigua salada -i per evitar que torni a passar, segons alguns- i cal una solució a mig termini, consistent a fer arribar sediments al Delta. Però els arrossaires defensen que els sediments podrien trigar vint anys a arribar -perquè no s’han fet prou proves i encara s’ha de decidir com fer-ho- i els científics i la PDE volen que es destinen recursos ja perquè aquesta solució no es demori tant.
Uns i altres, però, descarten allò que s’anomenen «mesures dures» com els espigons al voltant del Delta, perquè ningú hi creu i alguns els veuen, fins i tot, contraproduents.
Rafa Sánchez, l’enginyer que assessora els regants i la Taula de Consens del Delta, és clar: «La Taula és plenament conscient que les mesures dures -del tipus construcció de pedra al davant- es descarten completament. No estem parlant d’això. Però tenim claríssim que estem en un espai natural i hem de conviure junts, tant la part socioeconòmica com la natural».
La Taula presentarà aquesta setmana, amb el president Quim Torra, el Pla estratègic del Delta, que han preparat durant mesos. «El plantejament de la Taula de Consens és mirar els problemes que tenim avui sense oblidar els del futur per pensar en mesures de llarg termini. Primer, hem dividit en les mesures estructurals, generals, del que són mesures específiques del Delta de l’Ebre. I hem fet una calendarització segons si hem de començar a aplicar-les a curt, a mig o a llarg termini». L’aportació de sediments la consideren bàsica i fonamental, però temen que trigui molt detemps. «Tots estem d’acord que l’aportació de sediments és un tema clau i el Delta mai pot renunciar als sediments i a l’aigua. Però pensem que aquesta solució només serà factible de manera efectiva a mitjà o llarg termini».
Mentrestant, calen mesures naturals i artificials perquè no torni un ‘Gloria’. «Comencem amb les mesures naturals. Fem com en altres llocs com les illes del mar de Wadden (Països Baixos, Alemanya i Dinamarca). Són illes baixes que, quan el mar del Nord bufa fort, té conseqüències importants. Allà han canviat les mesures dures per d’altres de molt més toves. Per exemple, gestió de sorres: saber on podem agafar la sorra i traslladar-la en quantitats suficients. Està estimat que amb 500.000 m3de sorra podem solucionar molts dels problemes de regressió. Però, a més, som conscientsque les zones humides ens estan protegint aquí al Delta. Per tant, aquestes zones humides les hem de protegir, les hem de millorar i potenciar».
Aquestes coses són fonamentals, segons Sánchez. Però, «a partir d’aquí podem parlar també de dics submergits i veure com es treballa arreu del món. En alguns llocs ja s’està parlant de dics submergits però inflables, de manera que, si no hi ha temporal, són arran de terra i, si hi ha temporal s’inflen i pugen». Segons Sánchez s’ha comprovat l’eficiència d’aquestes mesures a petita escala. «Ara ho volem fer a escala Delta».
Mentrestant, la comunitat científica insisteix molt en l’aportació de sediments. Carles Ibáñez recorda que, a molts països, l’aportació de sediments és bàsica i, fins i tot, obligatòria. «A la presa de les tres gorges a la Xina i a França és obligatori buidar els embassaments per deixar anar sediments de tant en tant». Malgrat això, a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) no en volen sentir a parlar, diu Ibáñez. I explica que fa uns anys s’hi va organitzar al Delta un congrés sobre el tema i hi van assistir representants de la Xina i els Estats Units, però els de la CHE no hi van acudir.
L’expert en sediments Albert Rovira explica que «s’han avaluat tècniques per treure sediments que estan en els embassaments i transferir-los aigües avall de les preses perquè sigui el mateix riu qui transporti de manera natural cap al Delta. Ara s’està parlant d’una nova tècnica que permetria el dragatge de l’embassament de Riba-roja».
Una possibilitat és aplicar aquesta tècnica -com a mínim provar-la- o «apostar per un alliberament de cabals controlats, que consistiria a obrir les comportes de fons del transvasament, fer transitar un cabal per dins del vas de l’embassament, que el sediment es vagi arrossegant riu avall, i després tancar les comportes».
És cert que això implica també unes investigacions que han de començar tan aviat com sigui possible sobre els sediments del pantà de Riba-roja, alerta Rovira: «Quant sediment n’hi ha, com està distribuït, quin grau de compactació té, si està contaminat o no està contaminat. I un cop se sàpiga això, caldrà veure si, entre les tècniques que s’estan aplicant avui dia al món, hi ha alguna que sigui viable tant en termes tècnics com en econòmics».
Ibáñez també recorda que «l’única manera de lluitar a mitjà termini -perquè ja no podem parlar de llarg termini- contra la pujada del mar pel canvi climàtic és aportant sediments en quantitat suficient. I això ja no ho podem fer amb petites aportacions d’arena a llocs crítics. Hem de pensar en una estratègia per a tota la conca de l’Ebre i en especial quant al canvi de gestió dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa».
Com diu Susanna Abella, «El Delta es mor a cada granet de sorra que queda retingut als embassaments».