-L’explosió de dimarts a la planta de IQOXE era previsible?
-Sí, tota la societat de Tarragona sabem que tard o d’hora passen aquests accidents. El que va passar dimarts és el resultat de la incapacitat de l’administració per regular aquest tipus d’indústries. Portem 13 anys advertint que els polígons nord i sud són un polvorí i que qualsevol dia pot passar una desgràcia com va passar dimarts. Tenim 300.000 persones vivint al costat del complex petroquímic més gran d’Espanya. Hi ha excés de regulació de les mateixes indústries i manca una regulació administrativa. Des de Cel Net constatem que en els sis anys que hem treballat junt a la Generalitat de Catalunya no s’ha pres cap tipus de mesura per protegir la població de la contaminació. De les mesures que es van aprovar al Parlament de Catalunya no se n’ha implementat ni una.
-En canvi, els responsables de la indústria i la mateixa administració asseguren que la indústria petroquímica és segura al cent per cent.
-Estem amb el de sempre: en aquest país no hi ha cap tipus de legislació específica sobre els compostos que s’emeten en aquestes indústries. El que a nosaltres ens importa és que hi haja una legislació que no permeta el que va passar dimarts; o que no permeta el vessament de líquids contaminants, com va passar fa uns any; o quan l’any passat hi hagué un altre mort per una fuita d’amoníac. Després del que ha passat, és una irresponsabilitat que diguin que ho han fet tot bé. Se’n riuen de la ciutadania.
-El responsable de l’empresa ha dit que va actuar segons el protocol.
-Quin protocol? Un protocol que provoca dos morts, vuit ferits i una alarma com la que es va generar dimarts, que la gent no sabia si s’havia de confinar a casa o no? Doncs perfecte. No entenen que no treballen amb aigua, sinó amb productes que són perillosos per al medi ambient i per a les persones. No podem continuar amb aquesta dinàmica.
-Cel Net és una plataforma que es va crear per reivindicar que es posaren mesures per millorar la qualitat de l’aire. Quines són les darreres dades de què disposeu?
-A la nostra web estan tots els estudis que realitza la Universitat Politècnica de Catalunya. Seguim tenint uns compostos orgànics volàtils -al voltant d’una quarantena- amb uns nivells prou alarmants. Vam començar fent les anàlisi sobre un territori ampli, de quatre municipis, però altres tres han abandonat el projecte per pressions de la mateixa química. Aquests municipis s’ho haurien de fer mirar -i també els ciutadans- perquè estan avantposant els seus interessos econòmics al dret del veïnat a tenir qualitat de vida. Estem en una situació d’indefensió total.
-En canvi, a la web de la Generalitat de Catalunya, a través de la Taula de Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, diuen literalment: “la qualitat de l’aire en aquesta zona no és significativament diferent de la resta de Catalunya i no suposa riscos per a la salut dels seus habitants”. Qui té raó, vostès o ells?
-Clar que les seues conclusions són aquestes! Perquè els seus mesuradors només analitzen compostos propis de la contaminació urbana (òxid de nitrògen, òxid de sofre,...) però no analitzen específicament els compostos propis d’una polígon petroquímic.
-Això no té gaire sentit, doncs. Per què passa això?
-Perquè no existeix cap tipus de legislació específica per a àrees com la de Tarragona, on viuen 300.000 persones que estan exposades a partícules contaminants. Els únics estudis fiables són els que Cel Net, junt a l’Ajuntament de Morell, vam demanar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Les dades al Morell són preocupants; però més preocupant encara és que a Tarragona no disposem d’aquestes dades. És molt preocupant tot plegat.
-Aleshores, diríeu que la Taula de Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, producte del consens polític de tots els partits del Parlament, l’any 2015, és paper mullat?
-Sí, ho és. Només ha servit perquè alguna gent justificara el sou. Els únics que hem tingut interès perquè la Taula tingués un resultat hem estat la societat civil a través de Cel Net. I ha sigut com pegar-se contra una paret.
-Què exigiu a la Generalitat?
-Exigim que s’implementen les propostes que va aprovar cinc anys el Parlament de Catalunya. En què consisteixen? En primer lloc, exigim que s’obri un debat sobre la regulació i la legislació específica en un context com el del Camp de Tarragona. No pot ser que no es tinga en comptes les especificitats del territori perquè això ens proporciona dades que no tenen cap utilitat. En segon lloc, volem mecanismes de coordinació i prevenció per a la població més efectius, perquè els que existeixen ara -com va quedar demostrat dimarts-, són insuficients. No pot ser que la gent no sàpiga què ha de fer, i que els missatges que s’enviïn resulten contradictoris. Vinga a fer simulacres i el dia que realment passa alguna cosa, no sonen les alarmes!
En tercer lloc, cal un estudi detallat epidemiològic sobre els efectes que aquestes indústries tenen sobre les persones que viuen al voltant. Fa temps que ho reclamem, això, i ningú de l’administració no les ha tirades endavant.
-Alguns us acusen pel fet que la vostra finalitat última seria tancar la indústria petroquímica, que té un impacte molt important, tant en l’aspecte econòmic com en la creació de llocs de feina. És això el que realment voleu?
-Pensem que no és una qüestió de tancar la indústria, sinó transformar-la. És un polígon que naix als anys seixanta, que està obsoleta i, per tant, s’hauria d’anar modernitzant. Després hem de fer una reflexió a propòsit del recorregut que té el petroli, perquè s’ha evidenciat que anar cap a models energètics més sostenibles és imperatiu. Per tant, és per la supervivència de la pròpia indústria que li convindria modernitzar-se. D’altra banda, se sol argumentar que genera molt activitat econòmica. Val, d’acord, però per què serà que els municipis amb una de les rendes bàsiques més baixes de Catalunya són els de Tarragona? És una pregunta que hauríem de fer-nos.