Al palau de la Generalitat Valenciana, tothom feia travesses. En aquell moment, el socialista Ximo Puig era proclamat com a president, però l'atenció dels convidats estava centrada a saber qui ocuparia les conselleries del nou executiu progressista del País Valencià. Amb la redistribució de departaments pactats entre PSPV, Compromís i Unides Podem, Esquerra Unida aconseguia situar-se al capdavant del departament de Transparència. Els esquerrans, no debades, havien obtingut representació gràcies al seu pacte electoral amb Podem. Quatre anys abans la irrupció, precisament, dels morats havia evitat la seua revàlida a les Corts Valencianes.
Entre les diverses forces botàniques, hi havia la convicció que Esquerra Unida s'hi mereixia un reconeixement per la seua tasca d'oposició al PP, especialment durant els darrers governs dels conservadors. L'escollida per ocupar un departament encarregat de lluitar contra l'opacitat de l'administració i per la memòria d'aquells que van combatre la llarga nit de la dictadura franquista fou Rosa Pérez, coordinadora general d'Esquerra Unida.
L'elecció de Pérez per a la responsabilitat de Transparència i Memòria Democràtica semblava estar feta a mida. No debades, la conselleria havia destacat com a denunciant del cas Taula i per la seua política en matèria de memòria democràtica a la Diputació de València, amb l'exhumació de fosses de les víctimes del franquisme. Ambdues qualitats, a més, havien caracteritzat Esquerra Unida, la qual havia tingut un posicionament contundent en defensa de justícia per als represaliats de la dictadura i de denúncia de les trames de corrupció durant els darrers executius del popular Francisco Camps.
Per a la conselleria, Pérez va recuperar el referent d'Esquerra Unida d'aquella època, Ignacio Blanco, qui va dur als tribunals a Camps per la Fórmula 1 i va desvelar diverses factures confidencials de grans esdeveniments i projectes faraònics. Blanco ocuparia la secretaria de Transparència en un departament que podria dotar d'una gran visibilitat mediàtica als esquerrans, malgrat que hauria de resoldre conflictes d'interessos que afectaren membres de l'administració autonòmica. La gestió respecte de les accions en mitjans de comunicació de Puig fou l'exemple paradigmàtic.
Aquests malabars en qüestions espinoses per als càrrecs rellevants del Consell no han afectat la conselleria encapçalada per Pérez. Les relacions entre els diferents membres del departament, però, sí que han causat una autèntica convulsió que s'ha incrementat aquest dimecres amb la marxa de Blanco, qui abandona la secretaria autonòmica per raons «estrictament personals». «No és una sortida dramàtica, problemàtica ni conflictiva, tot el contrari. No hi ha cap conflicte», ha assenyalat en declaracions a Europa Press. Unes paraules que repetien des del seu entorn.
L'adéu de Blanco se suma al primer acomiadament sonat que va donar-se a la conselleria de Transparència, l'aleshores cap de gabinet Aurora Mora. Assessora durant diversos anys de Pérez, Mora també va deixar el departament «per motius personals». La decisió, però, sobtava per la relació professional que havien mantingut ambdues persones a la Diputació de València, durant la gestió de les seues responsabilitats en matèria de memòria històrica i cultura en la corporació provincial progressista nascuda del tomb polític l'any 2015.
Assetjada per la dreta mediàtica arran de les seues declaracions respecte de Catalunya i per denunciar una suposada discriminació lingüística, les discrepàncies en el dia a dia van anar-hi incrementar-se amb el pas dels mesos de gestió, segons apuntava Valencia Plaza. Les polèmiques protagonitzades a les xarxes socials, de fet, havien causat malestar a la conselleria i, fins i tot, havien provocat empipaments a presidència de la Generalitat Valenciana. Segons LaVanguardia, el progressiu distanciament respecte dels projectes impulsats per la consellera també va eriosionar la relació amb Blanco.
La renúncia de dos pesos pesants de la conselleria (i dintre d'Esquerra Unida) ha provocat una convulsió interna a la conselleria, especialment pel silenci autoimposat dels càrrecs que han decidit plegar. També perquè Esquerra Unida perd importància política i estratègia amb la marxa d'una figura com ara Blanco, amb gran habilitat mediàtica, bagatge a l'administració pública i capacitat per vendre amb eficiència la gestió feta per part del departament.
La consellera, de fet, haurà de refer l'equip quan la legislatura valenciana sembla arrencar, una vegada la paràlisi política de Madrid s'ha difuminat amb la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. S'apunten els noms de l'assessor Jaume Giner i d'Antoni Lorente, actual sotssecretari de Justícia, com a possibles relleus d'ambdós càrrecs.
Esquerra Unida, a més, ha sofert recentment una altra baixa dintre del Consell. Miquel Lorente, regidor a Xàtiva (Costera) i nomenat a principi de la legislatura com a director general d'Economia, va haver-hi d'escollir entre l'administració valenciana i la municipal arran d'un informe que advertia de la incompatibilitat de combinar ambdós seients institucionals. El document que ho advertia sorgia, precisament, de la mateixa conselleria de Transparència. Lorente era pròxim a Blanco, tot i que ambdós estan integrats d'entrada al mateix corrent intern que la consellera Pérez.
A Transparència, paradoxalment, continuen comptant amb un alt càrrec que compagina una direcció general amb una cadira al plenari municipal de la seua població. Es tracta de la socialista Xelo Angulo, primera tinent d'alcalde de Xàtiva, directora general de Cooperació i companya de Lorente a la corporació local xativina. Una de les integrants d'una conselleria que ha entrat en plena convulsió per la dimensió de les seues renúncies, especialment la de l'exsecretari autonòmic de Transparència.