Hi havia poc marge de temps. Divendres la Junta Electoral Central anunciava que ordenava inhabilitar al president de la Generalitat, Quim Torra. Una notificació que està previst que li arribi el primer dia laborable després de la decisió, és a dir, dimarts dia set. En aquest marge de dies, l'independentisme ha maniobrat amb rapidesa per donar una resposta des del ple del Parlament amb Quim Torra, potser per darrera vegada, com a president. Una contestació que, tanmateix, queda en el pla del simbolisme, en tant que, de facto, Torra no serà inhabilitat fins que no sigui notificat.
En paral·lel al desenvolupament de la primera jornada de la sessió d'investidura de Pedro Sánchez com a president de l'Estat espanyol, el Parlament s'anava omplint en una tarda nadalenca de dissabte. Des de l'independentisme s'ha volgut omplir de solemnitat el moment i els alcaldes de diferents municipis han comparegut a l'edifici del parc de la Ciutadella amb la vara a la mà. A fora, manifestants convocats per l'ANC, aconseguien obrir una de les portes del parc -totes tancades pels Mossos- per accedir fins a davant del Parlament.
A dins, al saló de sessions, Torra ha entrat acompanyat de tots els consellers, fet poc habitual, i entre aplaudiments de la bancada independentista que s'han allargat un parell de minuts. Des de la llotja d'autoritats, el president Artur Mas, i els presidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Més solemnitat.
La sessió es trencava per primera vegada quan, només començar, els partits independentistes, el PSC i Catalunya en Comú demanaven ampliar l'ordre del dia per votar propostes de resolució en relació amb la inhabilitació de Torra. Ho han fet a través de l'article 83.3 del reglament del Parlament, el mateix que es va utilitzar els dies 6 i 7 de setembre de 2017 durant els anomenats plens de desconnexió. L'ocasió l'aprofitava Carlos Carrizosa, de Ciutadans, per denunciar que les Propostes de Resolució no havien estat degudament presentades en tant que haurien d'haver passat per la Diputació del Parlament. Fonts de la Mesa, però, assenyalen a EL TEMPS que els lletrats no haurien vist cap inconvenient en la manera com s'havien entrat a registre les propostes de resolució. Per tancar el debat, el president de la Mesa del Parlament, Roger Torrent, proposava qualsevol resolució després de la compareixença del president Torra. Abans, per a l'anecdotari, es podia veure com Ciutadans i el PP demanaven afegir a l'ordre del dia, pel mateix mecanisme, dues proposicions de llei sobre els mòduls als centres escolars i l'accessibilitat i la seguretat als parcs. Finalment, però, aquestes dues no prosperaven.
La compareixença de Torra seguia, durant prop de mitja hora, el patró de la declaració institucional de la nit anterior. "No us demano una adhesió personal ni a mi, ni a la meva política, ni al meu govern, sinó si trobeu justa la decisió de la JEC", exposava el líder independentista, que demanava al Parlament que el rarifiqués al càrrec seu. Si així ho fa, explicava que es posava a "disposició d'aquest Parlament per continuar avançant, si està disposat a no retrocedir davant la repressió".
Torra, que advertia que esgotarà tots els recursos contra la decisió, argumentava, en relació amb la seva inhabilitació, que "és impossible pensar que en cap democràcia del nostre entorn es pretengui violentar la sobirania del Parlament". A més a més, en un missatge adreçat al PSOE i ERC, qüestionava si era possible "establir un diàleg i a la vegada inhabilitar l'interlocutor". Finalment, demanava que es tornés a convocar l'assemblea de càrrecs electes.
A les rèpliques, Lorena Roldán, de Ciutadans, anava de cara a barraca anomenant "expresident" a Torra mentre li demanava que convoqués eleccions. "Assumeixi que ja no és president de la Generalitat", li etzibava la líder taronja. Darrere seu, el portaveu socialista, Miquel Iceta, combinava la crítica a Torra amb la defensa institucional de la presidència i explicava que creia que "la JEC s'hauria d'haver inhibit perquè el tema ja estava judicialitzat". El líder del PSC, però, criticava que s'hagués fet aquest ple coincidint amb la investidura i insinuava que "res del que passa aquests dies és aliè al Congrés dels diputats".
Seguidament, Jèssica Albiach, portaveu de Catalunya en Comú, manifestava que tot i considerava que Torra era "el pitjor president de la Generalitat", la institució havia d'estar per sobre d'això. "Avui diem sí a les institucions. No ens podem quedar impassibles davant els atacs que pateixen les nostres institucions". La dirigent dels comuns assenyalava també que darrere l'actuació de la JEC hi veia la voluntat d'interferir en el pacte de Govern a l'Estat espanyol forçant ERC a despenjar-se de l'acord. Des de la CUP, Carles Riera se solidaritzava amb Torra i reclamava que calia tornar a apostar per seguir caminant cap a l'autodeterminació i demanava al Govern "prou col·laborar amb la repressió, prou vendre's el país i prou gestos i simbolismes". En sentit contrari, Alejandro Fernández del PP ironitzava, com és habitual, preguntant-se "quina mena de maledicció bíblica ens ha caigut als catalans amb els presidents de la Generalitat?".
Ja des dels partits de Govern, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, afirmava que "sí, vostè és el president de la Generalitat. Mal que els pesi a alguns. Venim a dir que la democràcia sempre guanya i a denunciar que estem davant d'un atac ferotge a la sobirania del poble de Catalunya. Fa massa temps que vivim en anormalitat democràtica", deia adreçant-se a Torra. Mirant a Madrid, però, assegurava, en la línia que Pere Aragonès ja havia avançat al matí, que l'ordre d'inhabilitar a Torra no els faria canviar la seva abstenció que habilita la investidura de Pedro Sánchez. Atribuint la decisió de la JEC al conservadorisme judicial, ha manifestat que el seu partit no seria "el braç executor d'aquesta dreta".
Finalment, el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, remarcava que "divendres va ser una jornada negra per la democràcia. El moment és greu. És un atropellament. Aquest estat sembla una república bananera. Anirem a totes per defensar la sobirania del poble de Catalunya. L'estat espanyol té addicció a la repressió".
Acabades les rèpliques, Torra renunciava a respondre als grups parlamentaris. Així doncs, Torrent donava pas a un recés per discutir l'admissió a tràmit de les propostes de resolució i la manera com aquestes havien de ser debatudes a la Junta de Portaveus i la Mesa. Durant la pausa, que s'allargava més d'una hora per les diferents reconsideracions que presentava Ciutadans, Quim Torra baixava a l'esplanada de davant el Parlament per rebre l'ovació del miler de manifestants que s'hi aplegaven.
En reprendre's la sessió s'hi duia a terme el debat de les propostes de resolució, començant per la que presentaven conjuntament JxCat, ERC i la CUP. Amb aquesta i gràcies als vots a favor dels partits independentistes i els comuns, el Parlament es posicionava a favor de "rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central" qualificant-la de "cop d'estat". A més, amb el vot a favor dels partits independentistes i l'abstenció de Catalunya en Comú "ratifica com a diputat al Parlament de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable President Quim Torra".
El text denuncia també que es coartin els drets dels eurodiputats independentistes -Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín- i exigeix "la fi de la repressió i el reconeixement del dret a l'autodeterminació". Amb unes intervencions molt similars a l'escrit es posicionaven Marta Vilalta d'ERC i Gemma Geis de JxCat. Més dura estava Natàlia Sánchez des de la CUP que, malgrat sumar-se al front antirepressiu, assegurava que "el Govern de la Generalitat no té el suport de la CUP". Una de les expectatives era saber si rebria el suport del PSC en algun dels punts, expectativa que queia ràpidament quan, en la seva intervenció, Eva Granados els retreia que parlessin d'una "causa general contra l'independentisme" i que "no defensen les institucions perquè les utilitzen per benefici propi". Des de Ciutadans, Lorena Roldán, denunciava que es volgués votar de nou sobre el dret a l'autodeterminació i recordava que el Tribunal Constitucional havia advertit al Parlament amb anterioritat.
La proposta de resolució del PSC no ha tingut la mateixa sort que la independentista. En aquest cas, era tombada amb els vots en contra d'ERC, JxCAT, CUP i PP i l'abstenció de Catalunya en Comú. Ciutadans no votava en cap dels punts. L'escrit votat demanava recórrer l'acord de la JEC sobre la inhabilitació de Torra en tant que no hi havia una sentència en ferm, encara, sobre aquest per part del Tribunal Suprem. Un text que des d'ERC, Vilalta deia que "es queda molt lluny del que avui tocava. Sembla imaginada per un notari. Es limita a constatar el marc legislatiu. El problema no és que la sentència no sigui ferma, és la utilització política del monopoli del sistema judicial". Els vots d'ERC en contra de la proposta de resolució socialista, "perquè la veiem insuficient", destaquen en un moment d'acostament entre ambdues forces polítiques que ha dut a l'acord per l'abstenció dels republicans al Congrés espanyol.
La darrera proposta de resolució, la de Catalunya en Comú, era aprovada parcialment. Només quedaven al tinter els punts 7 i 9 referents a la necessitat d'un govern de progressista a Madrid i la interpretació de la decisió de la JEC com una ingerència de la dreta al pacte de Govern espanyol. El text considera que "la Junta Electoral s'ha extralimitat en les seves funcions" i que la seva resolució "vulnera el dret al sufragi i l'elecció de la ciutadania". D'altra banda, "referma que qualsevol decisió sobre la Presidència de la Generalitat s'ha de fer amb respecte escrupolós a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya". Finalment, remarca que la resolució de la JEC "forma part de l'estratègia de la dreta i l'extrema dreta per interferir en el debat d'investidura que s'està realitzant al Congrés dels Diputats". El focus de les crítiques per part d'ERC i JxCat ha estat el punt novè on s'argumenta la importància del Govern PSOE -Podem per desbloquejar el conflicte català. Vilalta, doncs, li responia que el problema català "no es desbloquejarà a través d'aquest govern.
"Cal molt més. No passarà amb un govern progressista perquè sí". Per part de Junts per Catalunya, Geis criticava que els comuns feien "referència a la dreta que reprimeix, hi estem d'acord, però no compartim que només ho fa la dreta. També el partit socialista té responsabilitats". Els comuns i la seva portaveu, Susanna Segovia, de fet, dedicaven la major part de la seva intervenció a lloar les bondats del pacte estatal.
D'aquesta manera s'arribava al final de la sessió i es constatava que, malgrat els acostaments a Madrid, lluny queda una sintonia consolidada entre l'independentisme i els socialistes.