Segon president de la Generalitat de Catalunya que seria forçat a deixar el càrrec sense passar per les urnes. Si primer va ser Carles Puigdemont arran de l'aplicació del 155 de la Constitució Espanyola, en aquesta ocasió ha estat la Junta Electoral Central (JEC) qui, a petició de Ciutadans, PP i Vox, ha cessat com a diputat electe -i per tant, hauria de ser-ho també com a president, seguint l'Estatut- a Quim Torra.
Cal recordar que la JEC resol aquesta qüestió després que el passat 19 de desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictaminés inhabilitar al president de la Generalitat per haver desobeït la junta electoral en mantenir penjada una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics durant els període electoral. En haver-hi recurs per part de Quim Torra davant del Tribunal Suprem espanyol, el 24 de desembre la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) va desestimar les peticions de PP, C's i Vox per procedir a inhabilitar el president català. És aquesta decisió la que ara desestima la JEC, jeràrquicament per sobre de la JEPB.
L'òrgan regulador estatal, però, ha pres la decisió enmig d'una important divisió al seu si. Set dels seus membres hi han votat a favor mentre que altres sis han decidit emetre un vot particular en entendre que la Junta Electoral Provincial de Barcelona mancava de competències per inhabilitar al president Torra i que, per tant, ja havia fet bé de no forçar el seu cessament a l'espera del que pogués resoldre el Tribunal Suprem de l'Estat espanyol.
Tanmateix, la resolució de la JEC exposa que Quim Torra seria inelegible com a president segons la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General) en tant que hauria estat condemnat per una sentència, encara que no ferma, d'inhabilitació. S'agafen, concretament, a l'article 6.2 b de la llei que diu que no poden ser escollits "els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració Pública o contra les institucions de l'Estat quan la mateixa hagi establert la pena d'inhabilitació per a l'exercici del dret de sufragi passiu".
Ordena, doncs, que passi a ocupar el lloc com a diputat el següent membre de la llista de Junts per Catalunya. Cal recordar que, segons l'Estatut de Catalunya, per ser president de la Generalitat cal, abans, ser diputat. Segons el magistrat emèrit José Antonio Martín Pallín ha exposat a EL TEMPS que ara, per part de les defenses, "es pot demanar un recurs contenciós administratiu i demanar-ne la suspensió, cosa que ho portarà a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Una altra cosa és el recurs de cassació presentat pels advocats del president Torra, que anirà a la sala segona del Suprem i ja veurem quan el veuen". Així doncs, considera que els que volen procedir a la inhabilitació sense que la sentència sigui ferma "recorren ara a un subterfugi que es va idear, com l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament criminal, per a elements rebels, terroristes, etc. contra l’administració pública, però no per a aquesta classe de delictes".
Després de saber-se la decisió de la JEC, l'ANC ha convocat una manifestació a les vuit del vespre a plaça Sant Jaume.