Miquelet d'Honor

Maria Conca: "A València, la Societat Coral el Miquelet és un oasi de llibertat"

La filòloga Maria Conca (Beneixama, l'Alcoià, 1948), ha rebut el Miquelet d'Honor per part de la Societat Coral el Miquelet, una entitat cultural i centenària, totalment vinculada a la qüestió nacional del País Valencià i a la qual li dediquem un reportatge en la pròxima edició d'EL TEMPS, la 1746, que arribarà dimarts a València. Des del 1988 ha entregat guardons de reconeixement com el que ara rep la filòloga. Entre ens homenatjats han estat personalitats com Enric Valor, Francesc de Paula Burguera, Vicent Ventura, Ovidi Montllor o el grup musical Obrint Pas. Conca ha estat una de les fundadores del PSAN, i manté la seua trajectòria activista en actiu, iniciada en temps de la dictadura. Parlem amb ella del seu recorregut vital.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Qui és Maria Conca?

- Sóc ensenyant. Tinc una llarga trajectòria, primer com a mestra i després com a professora de la Universitat de València, del departament de Filologia Catalana. Sempre m'he sentit molt feliç de poder ensenyar el català, la llengua que estime. I sempre m'ha agradat moltíssim la docència i la investigació. En la universitat he investigat temes lingüístics, sobretot fraseologia i anàlisi del discurs. També sobre temes lingüístics. Per a mi ha estat un goig professional. Des del punt de vista de l'activitat política, com que sempre he cregut molt en la meua llengua i en la meua cultura, la catalana, he mantingut un compromís polític molt fort amb els Països Catalans. Per això vaig ser una de les fundadores del PSAN -Partit Socialista d'Alliberament Nacional- al País Valencià. Tota aquesta activitat la vaig començar ben jove, des de l'any 1974. Vam viure el final del franquisme i la transició. Nosaltres, l'opció política d'alliberament nacional i de reunificar els Països Catalans en favor de la classe treballadora, tot això va comportar després la repressió. Però sempre m'hi mantingut fidel.

- Quina ha estat la seua relació amb la Societat Coral el Miquelet?

- Sempre hi ha hagut una molt bona relació. Per això estic tan contenta. El Miquelet és un espai patriòtic, un exemple de defensa de la terra. Des de l'any 1972, quan es van celebrar els primers Premis Octubre, el Miquelet va servir perquè coneguera molta gent del món de la cultura i de l'ensenyament. Allí s'organitzava un concurs infantil de contes per a xiquets de tots els Països Catalans. S'hi van presentar centenars, i a mi em van demanar que fóra part del jurat. Era curiós, perquè en aquell moment hi havia moltes deficiències a l'hora d'escriure correctament el català. Al Miquelet, pràcticament, va començar la meua militància lingüística i cultural. I un poc més endavant començaria la política. A més que al Miquelet portava els meus fills perquè estudiaren música. I cal dir també que el Miquelet, a la ciutat de València, significa un oasi de llibertat. És una casa del poble i per al poble. Sempre m'he sentit allí molt ben acollida.

- Recorda algun moment especial vinculat amb el Miquelet?

- N'hi ha molts. En citaré un. L'any 1975 vam celebrar el primer congrés del PSAN al Miquelet. Va ser un moment de molt de goig. Va tindre una gran importància política i hi van assistir personatges com ara Joan Fuster, Vicent Ventura, Eliseu Climent, Vicent Andrés Estellés... Aquell dia van vindre a la porta un grup de feixistes. En aquell moment, el president era Frederic Jordà i es va barrar el pas. L'acte es va poder celebrar amb moltíssima gent. El Miquelet sempre ha tingut una actitud molt digna davant les agressions feixistes.

- Què pensa que han valorat més de la seua trajectòria a l'hora de decidir guardonar-la?

- Supose que ha estat la fidelitat a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. També la meua trajectòria com a investigadora a la Universitat. I després, també, la militància política. Jo no he estat mai en primera fila, però sempre he tingut una actitud molt de defensa de la terra i molt catalanista. Un dels meus objectius continua sent la reunificació dels Països Catalans. Ara que la part del nord ha anat tan lluny, malgrat la repressió i que hi ha dirigents polítics a la presó o en l'exili, i malgrat que milers de persones van patir les porres de la policia, jo n'estic molt contenta. Perquè espere que tot això tinga traducció al País Valencià i a les Illes. Tot el que ha passat sempre a Catalunya, en educació i més àmbits, sempre s'ha encomanat als altres dos territoris. Crec que la independència arribarà en algun moment, és irreversible. I a nosaltres ens afectarà. Perquè és el nostre àmbit cultural, econòmic i lingüístic.

- Quin balanç fa de la seua trajectòria activista? Com ha canviat el país des que vostè va començar?

- Al País Valencià, després d'haver patit tant de blaverisme i tant de feixisme, ara hi ha un relaxament polític. El Govern del Botànic -format per PSPV i Compromís- ha amagat una mica la catalanitat. El fet que el Principat haja avançat tant fa que hi haja una miqueta d'expectació. I el sentiment que hi ha al País Valencià per la independència continuarà. Veig que hi ha bastant diferència a com s'ha avançat allí i aquí. Però pense que això pot retrobar-se una altra vegada. Perquè, com t'he dit, s'encomanarà tot ací.

- Parla de retrobar. Alguna vegada va veure vostè el país sencer més unit?

- Sí. Perquè en dels àmbits culturals, sobretot, Fuster havia calat molt. I moltíssims projectes es feien a nivell Països Catalans: publicacions, aplecs, llibres... Ara tot això potser està més relaxat. Però tot i això, moltíssims valencians han mantingut la veu. Encara que estiga una miqueta soterrat, les brases continuen candents i tornarem a aquells moments.

- Són molts anys d'activisme i continua activa. Què li queda per fer?

- M'agradaria que la consciència de catalanitat augmentara. També la consciència per reunificar-nos i independitzar-nos. Encara estic molt bé de salut i continuaré lluitant per això en la mesura que puga. Després, en altres aspectes, continue fent recerca i publicant llibres. I relacionant-me amb la meua gent. Això és fonamental. Perquè els que vivim en ciutats valencianes ens adonem de la dificultat de poder fer-hi vida en català. I jo conec la gent amb qui puc relacionar-me per no sentir-me forana en la meua terra. El Miquelet sempre és un bon lloc per fer això. També l'edifici Octubre. Hi ha llocs per sentir-nos bé en la nostra terra.

- Enric Valor, Francesc Burguera, Vicent Ventura, Ovidi Montllor, Eliseu Climent... Tots ells -i d'altres- van rebre en el seu moment el premi que vostè rep ara. S'hi sent identificada especialment amb algú d'ells?

- És difícil dir un en concret. Sempre he assistit al lliurament de premis i tota aquesta gent és de la terra, és entranyable. No puc quedar-me només amb un d'ells. Seria injust.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.