Els personatges carismàtics també paguen el preu de la desconfiança. És el que Gonzalo Boye ha patit des que es va convertir en l’advocat de Carles Puigdemont i de bona part dels exiliats a Bèlgica. Si per un costat els seus discursos, declaracions i tweets generaven aplaudiments, també provocaven certa irritació en altra gent. Però els problemes de Boye, les aprovacions i les acusacions que suscita, van molt més enllà de l’àmbit mediàtic i polític.
Com se sap, el seu domicili i el seu despatx, que comparteix amb la seua sòcia Isabel Elbal, va ser escorcollat recentment. El motiu, la imputació per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotràfic. Una inculpació que, segons part del seu entorn, podria tenir com a origen l’única intenció d’assenyalar-lo. Caldrà anar per parts per explicar els motius d'aquesta sospita.
Estiu de 2018. Carles Puigdemont i els consellers a l’exili presenten una demanda contra el jutge instructor Pablo Llarena. Ho fan per considerar que el jutge havia vulnerat el dret de tots ells a «un jutge imparcial i just» i també la seva presumpció d’innocència. Segons els exiliats, les manifestacions públiques de l’instructor haurien evidenciat una sèrie de prejudicis que atemptarien contra els seus drets.
La demanda causa indignació en Vox, que es querella contra Anne Dessy. Es tracta de la magistrada del Tribunal francòfon de Primera Instància de Brussel·les, que havia admés a tràmit la interposició de la querella contra Llarena. El 28 d’agost, Vox presenta litigi contra la magistrada per rebel·lió, sedició i per un delicte contra la pau i la independència de l’Estat. La querella, posteriorment, s’ampliaria contra els qui van denunciar Llarena: els exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret. Vox també inclou l’advocat Gonzalo Boye.
Una setmana més tard, el 5 de setembre de 2018, el Movimiento 24Dos es querella, al seu torn, contra la magistrada belga, contra els exiliats i contra la jurista Delia Saavedra, encarregada de traduir les demandes de la defensa de Puigdemont a la llengua francesa. Els acusa de delictes de prevaricació judicial, fals testimoni, usurpació de funcions i falsedat documental. El Movimiento 24Dos irromp en escena. Es presenta com una «associació pel dret de defensa», però la seva existència no s’entén si no es coneixen els motius ideològics que la impulsen. No debades, l’associació està dirigida pel catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Castella La Manxa Nicolás González-Cuéllar, qui també dirigeix Ediciones Jurídicas Castillo de Luna, editorial que publica habitualment els llibres del jutge Manuel Marchena. Al capdavant d’aquesta associació també hi ha la prestigiosa advocada Cruz Sánchez de Lara, qui també és parella del popular periodista i director del digital El Español, Pedro J. Ramírez; i íntima amiga de la jutgessa María Tardón, la mateixa que ha imputat Gonzalo Boye pel presumpte delicte de blanqueig de capitals.
El Movimiento 24Dos argumentava la seva querella explicant que, «davant l’injustificat atac a la integritat i la dignitat de la jurisdicció espanyola que suposa la tramitació per part d’un jutge belga d’una fraudulenta demanda dels colpistes contra el magistrat Llarena, si la demanda no és inadmesa immediatament, presentarem querella criminal». Boye era inclòs en la demanda per un error en una traducció -del castellà al francès- en la denúncia dels exiliats polítics contra Pablo Llarena. Un error que després es demostraria totalment intranscendent.
Tan intranscendent que el 4 d’octubre de 2018, el fiscal Miguel Ángel Carballo Cuervo emet un escrit per establir que els fets no són constitutius de cap delicte i que, per tant, no procedia l’obertura d’una causa penal contra els impulsors de la querella contra Llarena. A més, el fiscal deixa constància que l’error de traducció no era delictiu ni atribuïble a Gonzalo Boye.
La jutgessa María Tardón
Alliberat Gonzalo Boye de la possible imputació d’algun delicte pel fracàs de les maniobres de Vox i del Movimiento 24Dos, irromp la jutgessa de l’Audiència Nacional María Tardón. El 14 de gener d’aquest any 2019 havia substituït Carmen Lamela, que va ser ascendida i enviada al Suprem. Lamela és la mateixa jutgessa que va decretar presó provisional contra els membres del Govern català -els que no van anar a l’exili- pels fets de la tardor de 2017. Tardón, pel seu compte, té un passat i un vincle polític evident: va ser consellera de CajaMadrid durant l’etapa en què el desaparegut Miguel Blesa va presidir l’entitat i, tot i que es va presentar com a independent, va concórrer a les eleccions municipals de Madrid el 1999 a les llistes del Partit Popular, per la qual cosa va ser nomenada tercera tinent d’alcaldia durant aquella legislatura. L’alcalde de la capital espanyola era José María Álvarez del Manzano, que encarava el seu darrer període com a tal.
Després que el fiscal Carballo determinara que aquells fets no constituïen cap delicte, Tardón es veu obligada a inadmetre a tràmit les querelles pels delictes que es volien imputar a Gonzalo Boye. La raó és senzilla: el jutge només pot assenyalar sospitosos si la Fiscalia els imputa o admet a tràmit acusacions de tercers. Però la jutgessa, malgrat la imparcialitat que per professionalitat se li exigeix, no s’està de discrepar amb el fiscal, obertament, a través d’una interlocutòria. «No es pot descartar que l’actuació que se sustenta en aquesta imputació no incideixi en cap dels delictes de falsedat documental que s’invoquen», diu el document judicial. De manera simultània, Tardón instruïa -i continua instruint- un procediment al Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional en què Boye està personat com a lletrat de diversos investigats.
Un d'aquests investigats que en aquell moment defensava Boye era Sito Miñanco. La investigació condueix a una "troballa casual": un assassinat a Pereira, ciutat ubicada a l'oest colombià, a uns 350 quilòmetres de Bogotà. Alhora, la investigació situa Manuel Andrés Puentes Saavedra, en presó preventiva acusat de narcotràfic, com un dels possibles autors: la policia espanyola ha trobat al seu domicili fotocòpies del carnet de conduir i del passaport de la víctima. A més, a través de converses telefòniques -intervingudes- amb la seva parella, es desprèn que l'assassinat, que es va produir el 29 de gener de 2018, el podria haver comès ell. Casualment, però, no consta que el cas sigui traslladat a les autoritats colombianes, tal com passa en aquests casos. La UDYCO, Unitat de Drogues i Crim Organitzat, té un informe de febrer de 2018 sobre la presumpta participació de Puentes Saavedra en el crim de Colòmbia que no és rescatat, estranyament, fins quasi un any més tard pel fiscal.
La recuperació de l'informe coincideix amb la primera declaració voluntària de Puentes Saavedra. És el 30 de gener de 2019 al Jutjat 3 de l’Audiència Nacional. Ho fa davant la jutgessa Tardón i del fiscal antidroga Ignacio de Lucas Martín. Una declaració que no aporta res i que, segons els presents -fonamentalment els advocats de les persones implicades- genera reaccions neguitoses en el fiscal. Especulen que Ignacio de Lucas esperava, potser, alguna nova aportació per part de l’implicat en el seu testimoni.
Ignacio de Lucas és un fiscal antidroga de prestigi. Acostuma a fer conferències i a estar present en alguna web especialitzada en crims contra el narcotràfic. És germà d’un senador socialista, Javier de Lucas Martín, que es va presentar per la demarcació de València en les dues darreres eleccions i que exerceix, també, com a catedràtic de Filosofia a la Universitat de València.
El moviment d’Ignacio de Lucas crida l'atenció. Després d’una declaració voluntària de l’encausat que resulta intranscendent, el fiscal rescata un informe policial de març del 2018 i sol·licita diligències: que s’informi a la Fiscalia de Pereira -ciutat colombiana en què es va cometre el crim- i a altres institucions colombianes sobre el fet. Les converses telefòniques i els missatges intervinguts semblarien implicar Puentes Saavedra en l’assassinat esmentat. Les diligències se sol·liciten el 8 de febrer de 2019 i un mes més tard, el 7 de març, la jutgessa Tardón dicta providència i acorda la pràctica de la sol·licitud del fiscal. L’informe figura però no hi ha constància que hagi estat remés. És a dir, s’aprova la petició, però la informació judicial mai no hauria arribat a sortir cap a Colòmbia. Puentes Saavedra s'hauria enfrontat a una extradició a Colòmbia que, segurament, no desitjava.
El 24 de juliol d’aquest any 2019, Puentes Saavedra torna a declarar de forma voluntària davant la jutgessa Tardón i el fiscal de Lucas, que interromp les vacances per ser-hi. El possible implicat en aquell assassinat atribueix uns diners intervinguts a l’aeroport de Barajas a una altra persona. I assenyala, al seu torn, Gonzalo Boye com a autor material i intel·lectual d’una sèrie de contractes i maniobres que serien l’origen dels diners intervinguts. Dues setmanes més tard, el 5 d’agost, la jutgessa Tardón decreta la llibertat provisional de Puentes Saavedra amb restriccions: l’entrega del passaport perquè no abandoni el territori estatal i l’obligació de comparèixer al jutjat corresponent al del seu domicili dues vegades al mes i les que sigui requerit. El fiscal havia avalat prèviament la posada en llibertat de l’implicat, que havia estat sol·licitada per la seva defensa. Poc més tard, el 21 d’octubre es realitzarien, sota les ordres de la jutgessa Tardón, els escorcolls al despatx i al domicili de Gonzalo Boye, que havia estat assenyalat per Puentes. Els correus electrònics de l'advocat van ser confiscats i el seu telèfon, clonat.
Després de la no imputació de Boye pel cas de la demanda contra Pablo Llarena, frustrat per la negativa del fiscal, la jutgessa Tardón ha obert una investigació distinta contra l’advocat. Curiosament, qui va testificar contra Boye va quedar en llibertat malgrat els indicis que cauen sobre ell per un possible assassinat. Les autoritats colombianes no van arribar a ser avisades -o almenys no consta- d’aquesta possible relació de Puentes Saavedra amb el crim. Per acabar-ho d’adobar, durant l’interrogatori, l'implicat va respondre a totes les preguntes que li van formular excepte a una: «ha rebut vostè alguna visita a la presó?».