El matí despertava amb una notícia inquietant: la casa -i després el despatx- d’un dels advocats de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, estava sent escorcollada en el marc d’una investigació de l’Audiència Nacional. Boye quedava imputat per un possible delicte de blanqueig de capitals vinculats al narcotràfic.
Concretament, Gonzalo Boye, que ha estat advocat del narcotraficant gallec Sito Miñanco, trobava l’origen de l’acusació en una declaració que va fer una persona empresonada. “Ens ho esperàvem”, lamenta Isabel Elbal, companya de despatx de Boye i també parella sentimental. “Tot això parteix d’una causa que hi ha a l’Audiència Nacional. Després de 18 mesos empresonat, un investigat, per mirar d’eixir en llibertat, decideix fer una declaració assenyalant Gonzalo que la jutgessa considera oportuna”. L’empresonat hauria declarat des de la presó que l’advocat de Puigdemont li va “apanyar” uns contractes per poder justificar l’origen d’uns diners que van ser intervinguts. El fet que va alertar Boye i Elbal és que al poc temps d’aquella declaració, l’empresonat va ser posat en llibertat.
“Gonzalo no sap fer contractes, per això t’has de dedicar el dret mercantil”, diu Elbal. “Quan el van posar en llibertat ens vam començar a preguntar coses i, indagant, vam comprovar que teníem accés a tota la causa -hi estan personats des de febrer de 2018-, excepte a la peça secreta. Sabíem que això podia ocórrer”, lamenta Elbal. “L’home que declara assenyala a qui pot assenyalar. Em podria haver assenyalat a mi també!”.
Si d’alguna cosa es mostren preocupades les persones que integren l’entorn de Boye és per la indefensió. El Col·legi d’Advocats de Madrid, del qual Boye és col·legiat, ja va rebutjar una sol·licitud d’empara aquest estiu. Tot va ocórrer quan el president a l’exili va ser condemnat a una multa de 3.000 euros per “mala fe processal” pel fet de demanar que una reunió de la Junta Electoral Central fora pública. Aquell fet es va produir els dies posteriors a les eleccions europees, on Puigdemont va ser triat com a eurodiputat tot i que fins ara no se li ha permès accedir al càrrec.
“Hem estat molt actius aquest estiu perquè sabíem que ens estaven buscant alguna cosa”, diu Isabel Elbal. És per això que els dos advocats van buscar un suport a Europa que ara han tingut. Així, el Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans ha denunciat l’operació de l’Audiència Nacional. Diu aquest organisme que la investigació es basa “en un pretext fals amb l’objectiu de desprestigiar” Gonzalo Boye. “Costa molt internat convèncer que Boye no ha fet res, perquè quan t’entren a casa i al despatx, la teua imatge es degrada”, explica Isabel Elbal.
La jutgessa que lidera l’operació
Altra de les qüestions polèmiques d’aquest fet és la de la jutgessa de l’Audiència Nacional que ha liderat l’escorcoll. Es tracta de María Tardón, qui va ocupar la plaça vacant de Carmen Lamela -instructora el cas Alsasua i va empresonar mig govern català el novembre de 2017- i va ser tercera tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Madrid entre 1999 i 2003, quan José María Álvarez del Manzano era l’alcalde de la capital espanyola amb el Partit Popular. Posteriorment, seria consellera general de Caja Madrid amb el desaparegut Miguel Blesa com a president, qui es va suïcidar després de ser condemnat pel cas de les targetes Black.
Segons explica Elbal, aquesta jutgessa va ser la protagonista d’una jugada judicial inèdita. Vox va presentar una querella contra Carles Puigdemont per rebel·lió i sedició quan es va iniciar el tràmit per denunciar Pablo Llarena des de Bèlgica. Llavors, el fiscal va fer un informe que “dilapidava” aquella intenció, negant-li tota base jurídica. La jutgessa, en comptes d’arxivar el cas, “va dictar una interlocutòria de sobreseïment molt curiosa, dient que els fets eren greus i delictius. Alhora, matisava que com que eren comesos fora d’Espanya no es podien investigar si no hi havia querella de la Fiscalia, però insistia que els fets eren greus”.
És el context d’uns escorcolls i d’una causa que, segons els implicats, no són res innocents.