La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha desestimat els recursos dels dos CDR acusats de terrorisme que van declarar davant la Guàrdia Civil i del jutge instructor, Ferran Jolis i Jordi Ros, i ha confirmat la presó preventiva. En dues interlocutòries fetes públiques aquest dimecres, el tribunal no veu "indefensió" en el seu cas ni vulneració de drets. La Sala Penal considera que la presó preventiva, decretada pel jutge instructor el 26 de setembre, és "proporcionada" això com "adequada i raonable" perquè veu risc de fuga, de destrucció i alteració de proves i de reiteració delictiva. A més, l'Audiència Nacional sosté que hi ha "elements indiciaris suficients" sobre la "comissió de fets que presenten caràcter de delicte" així com la "participació" en la seva comissió, tant de Jolis com de Ros.
Sobre les declaracions de Jolis i Ros, la Sala Penal afirma que es va facilitar als investigats i als lletrats "la part nuclear de la informació essencial per poder exercir amb suficients garanties el dret de defensa pel que fa a la impugnació de la privació de llibertat" que demanava la fiscalia i, a més, recorden que el dret a la defensa es pot veure limitat quan hi ha secret de sumari.
L'Audiència apunta que els investigats van tenir "perfecte coneixement dels fets que se'ls imputaven arran de la informació sumària que es realitza en seu policial" i afirma que les defenses no van demanar accés a la informació abans de la declaració.
La "passivitat de la defensa de l'investigat denota aquiescència amb les dades i informació facilitada", ja que la "suposada infracció" només es denuncia quan hi ha interlocutòria de presó, diu la Sala Penal.
Controvèrsia
El dia anterior, la Sala Penal de l'Audiència Nacional havia declarat la nul·litat de les ordres de presó de quatre CDR acusats de terrorisme i empresonats a Madrid desd el 23 de setembre. El tribunal considerava que no se'ls havia proporcionat la informació essencial de les seves actuacions durant la vista que va servir per decretar-ne l'ingrés en presó. El jutge instructor, Manuel García Castellón, en canvi, ha decidit mantenir els empresonaments.
L'Audiència es basava en la doctrina del Tribunal Constitucional sobre les causes que hi ha sota secret i que han de proporcionar una mínima informació essencial sobre els acusats per garantir el dret de defensa. Ho feia després de visionar els vídeos dels interrogatoris, en què els advocats defensors demanaven pel motiu de les detencions i el jutge argumentava que tot restava sota secret de sumari. És per això que es parla d'indefensió, tot i que el jutge ha descartat aquest argument.