Tot es va iniciar a principis d’aquest segle, però no es va començar a conèixer fins deu anys més tard. En el 2000, la Junta d’Andalusia va obrir una caixa adreçada a ajudar empreses que es trobaven en situació de crisi i que, per poder tirar endavant, aplicaven expedients de regulació d’ocupació (ERO) amb què agilitar acomiadaments i prejubilacions. Els gairebé 680 milions d’euros que van omplir aquella caixa fins l’any 2009 van fer sospitar els investigadors, que van detectar possibles fraus. Entre més coses, que uns 150 milions d’euros d’aquell fons havien anat a parar a empreses, consultories, intrusos i advocats que es van beneficiar dels ERO sense cap necessitat.
Concretament, els intrusos eren treballadors acomiadats o prejubilats que figuraven com a empleats de companyies que no necessitaven cap expedient de regulació, atès que la situació econòmica no ho requeria. Consultories, asseguradores i intermediaris també es van beneficiar d’aquelles pràctiques.
Els diners d’aquella caixa es repartien a través de transferències de finançament. Eren aprovades per la Conselleria andalusa d’Hisenda. La d’Ocupació, pel seu compte, controlava els fons i agilitava els pagaments. Tot plegat convertia la caixa en un instrument de la Junta d’Andalusia per esquivar els controls de la intervenció i així estalviar burocràcia i temps. Els diners de la caixa havien de servir per compensar les pèrdues de les empreses públiques, però no per pagar subvencions a d’altres que no ho necessitaven. Sis exconsellers han estat condemnats a entre sis i vuit anys de presó i altres dos -entre ells l’exministra socialista de Foment Magdalena Álvarez- per inhabilitació. Les condemnes més mediàtiques, però, són les que s’han fet contra els expresidents Chaves per prevaricació i Griñán, també, per malversació. Encara no són fermes, atès que es presentarà recurs al Tribunal Suprem.
Nou anys d’investigació
Aquesta és la primera sentència pel cas dels ERO fraudulents a Andalusia, la que ha afectat càrrecs polítics, però encara queda molt per investigar. La justícia ha determinat que els ex-alts càrrecs del Govern andalús assenyalats no se’n van beneficiar personalment, però que sí que coneixien la trama i, per tant, la van permetre per acció o per omissió, segons ha conclòs l’Audiència de Sevilla. Els diners defraudats superen els 850 milions d’euros i alguns implicats, com ara el xòfer d’un exconseller, van confessar haver gastat part d’aquesta quantitat, fins i tot, en cocaïna i prostitució.
Alhora, l’Audiència de Sevilla conclou que el sistema àgil estructurat per la Junta d’Andalusia estava adreçat a resoldre, amb agilitat, els conflictes laborals, tot i que saltant-se els controls establerts i, alhora, generant desviaments a destinataris no previstos legalment.
Tot va quedar vist per sentència el desembre de l’any passat. El PSOE es va sentir alleugerit quan es va saber que la sentència no es faria pública fins després de les eleccions del 10-N. El cas dels ERO a Andalusia va augmentar encara més la desconfiança de la ciutadania en els partits tradicionals durant el període de crisi econòmica. PP i PSOE es van veure afectats per diversos casos de corrupció que van facilitar la irrupció d’altres formacions com ara Podem o Ciutadans. Partits que, malgrat tot, no han aconseguit el seu objectiu inicial de substituir o, si més no, de passar per davant dels partits tradicionals. La vella política ha sabut resistir la corrupció que va instaurar.