El periodista i escriptor Jordi Nopca ha estat el primer guanyador del nou Premi Proa, que aquesta editorial ha decidit convocar per "impulsar l'excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana". En un acte a la Fundació Tàpies de Barcelona, Nopca ha rebut el primer Premi Proa, que està dotat amb 40.000 euros, per acord dels jurats del premi: Vicenç Villatoro, Nelleke Geel, Xavier Pla, Clara Queraltó i Josep Lluch.
Xavier Pla, que va fer de portaveu del jurat en una roda de premsa prèvia, va afirmar que «amb aquest llibre Nopca fa un salt qualitatiu en la seva categoria com a narrador». La teva ombra, va explicar Pla, «atrapa el lector, el fa interessar-se per la vida de dos germans amb paral·lelismes en les seves vides amoroses, que fan que el lector quedi sorprès». L’obra, va afegir, «reuneix característiques que la fan molt interessant, molt divertida i molt enginyosa, plena de jocs lingüístics i acudits». I també carregada de «referències musicals, cinematogràfiques i una divertidíssima part dedicada al procés de premi Josep Pla». Un premi literari dins d’un premi literari.
Temporalment, La teva ombra està situada «a la Barcelona del present, la del Sònar, la de la gent de 30 anys i els seus pares, amb la precarietat provocada per una crisi que fa canviar algunes vides» que semblaven predestinades a l’estabilitat.
Les accions de la novel·la, les diverses històries que la formen, «s'encadenen en una espiral narrativa» que, segons explica Pla metafòricament, «atrapa al lector i podem mirar els personatges com figures d'un calidoscopi amb moltes vides que van a parar, al final, a una sala de miralls on tothom es veu reflectit i tothom es veu deformat».
L'autor premiat, Jordi Nopca, vol explicar l’estructura i l’argument de La teva ombra amb molta cura per no fer spoilers ni desvetllar les claus d’una narració que conté sorpreses. «És la història de dos germans, que són els personatges principals i també els narradors. El germà petit ens explicarà un estiu de la seva vida, la de 2011, que té reminiscències cap enrere i cap a endavant» i, després, «el germà gran explicarà la seva versió dels fets». Ho farà amb un to de confessió en primera persona. «Són fets bastants foscos», reconeix Nopca.
L’autor segueix la metàfora dels miralls que feia Pla i afirma crípticament que «en un determinat moment s’hi entra en una dimensió on els miralls són fonamentals i vosaltres podeu ser nosaltres i viceversa».
Pel que fa als temes de fons de La teva ombra, Nopca afirma que aquesta «és una història que s'aguanta sobre la infidelitat i la venjança», és a dir sobre «què vol dir ser fidel» i sobre el contraatac: «des de l'escola ens ensenyen que la venjança és penalitzada», que no està bé «anar a fer mal on creiem que farà més mal». Un dels personatges anirà per aquest camí.
Això no treu que la novel·la sigui divertida, com avançava Xavier Pla: «És divertida -reconeix Nopca- però un poc torturada». Explica que un dels seus somnis com a literat, un desig que atribueix al seu «inconscient» és que «una mateixa frase pugui fer somriure algú i a la vegada esfereir-lo una mica».
La principal diferència entre aquesta novel·la i l’obra immediatament anterior de Nopca, el volum de contes Pujar a casa, és que en aquell cas sortien «històries de la cara més dura de la crisi», amb «gent que no tenia esperances i es veia enfonsada pel context». En canvi, en la gènesi de La teva ombra hi ha un plantejament radicalment contrari: «Quan vaig començar a escriure la història del germà petit, em vaig dir ‘ara escriuràs la història d'un triomfador’. I quan vaig escriure la del germà gran: ‘ara escriuràs la història d'un triomfador al quadrat’».
Malgrat tot la crisi surt com a teló de fons. I, a pesar que les històries dels germans són les que guien la novel·la «els personatges enigmàtics de debò -anuncia Nopca- són elles".
La teva ombra serà una novel·la d’unes 500 pàgines que Nopca s'hi ha dedicata a escriure durant sis anys: «La història necessitava ser explicada en un format panoràmic», assegura. I entre les influències que reconeix hi ha «el Dostoievski de Crim i càstig», «el Thomas Hardy de Jude, l’obscur» o «el Philip Roth de Pastoral Americana». Per la introspecció i la narració en primera persona del germà gran, Nopca afirma haver estudiat molt l’obra de Karl Ove Knausgord, que té una obra autobiogràfica monumental en sis volums (La meva lluita).
Nopca ha reconegut que l’estructura final de la novel·la no era al seu cap quan va començar a escriure: «Quan vaig fer el primer capítol pensava que faria la novel·la sobre l'estiu d'un xaval de 25 anys de la Zona Franca que té obres a casa perquè els seus pares volen reformar la cuina". Però "a mesura que anava escrivint -continua Nopca- hi havia una ombra que se'm manifestava: El personatge no podia actuar així sense explicar que s'havia emmirallat en algú o que actuava com a reacció a algú. I vaig pensar que el germà era la clau. Però quan vaig començar a escriure la història del germà em vaig sentir molt còmode, perquè era de la meva edat, i tenia una veritat per explicar, una veritat que, com passa sempre, és una veritat interessada, una veritat més fosca que clara».
Les incògnites es podran resoldre el proper 20 de novembre, quan La teva ombra arribi a les llibreries.
El jurat del primer Premi Proa ja va fallar al setembre per poder acostar la data de sortida de la novel·la al lliurament del premi. Xavier Pla, en nom del jurat, ha explicat que s’hi van presentar 63 originals i que s’hi havien presentat novel·les ben escrites: «Molta gent escriu bé», ha afirmat Pla. Reconeix que en el últims anys «ha millorat la qualitat de l'escriptura, l'expressivitat en els diàlegs, etc». Temàticament va destacar que moltes de les obres parlen, «continuen parlant», de la guerra, de la Guerra Civil sobretot, però també d’altres conflictes històrics a Catalunya.