Després de les mobilitzacions durant aquesta jornada de reflexió, el 9 de novembre ja no serà recordat, només, com l’aniversari de la consulta impulsada, ara fa cinc anys, pel Govern d’Artur Mas. No debades, la del 9N d’enguany ha estat la primera gran mobilització ciutadana en una jornada de reflexió que ha esdevingut festiva i reivindicativa. «Fer reflexionar l’Estat» era l’objectiu de Tsunami Democràtic. I l’intent s’ha produït a centenars de localitats catalanes. També en alguns municipis mallorquins.
En aquest context d’excepcionalitat, amb la sentència publicada pel Tribunal Suprem encara ben present, amb la persecució contra els exiliats a través d’euroordres fins ara fallides i amb un escenari electoral en què es normalitza, fins i tot, la demanda d’il·legalització de partits independentistes o es titlla de terrorisme qualsevol moviment subvertiu, la mobilització ha anat i continuarà anant a més. I tal com ha anunciat Tsunami Democràtic, el que ha succeït durant aquest 9 de novembre és només una prova del que s’espera els propers dies.
La principal convocatòria de Tsunami-D era a Barcelona. Plaça Catalunya era el lloc escollit, però al matí del mateix dissabte la ubicació es traslladava a uns centenars de metres, a plaça Universitat. Allà, des del dia en què es va publicar la sentència, hi ha joves acampats en protesta i el trasllat de l’esdeveniment ha servit, en part, per concentrar actors que es mobilitzen sota les mateixes premisses.
Baixant pel carrer Balmes, a l’alçada d’Aragó ja tallava els accessos la Guàrdia Urbana. Amb música al rerefons, manifestants i gent de compres pel centre de Barcelona es barrejaven en una imatge de convivència i normalitat. L’ambient, festiu i familiar, el formaven persones que ballaven al ritme de la música procedent de l’escenari i d’altres que seien a les voreres. L’escenari, improvisat al matí, quan Tsunami-D havia fet una crida als voluntaris per mirar de muntar les infraestructures, era “del poble”. Així ho deien les persones que s’encarregaven de muntar-lo quan eren preguntats per la policia, que buscava noms concrets. I és que la persecució judicial i policial contra aquesta entitat fa prendre tota mena de precaucions. El temps prolongat que passava entre cançó i cançó evidenciava com d’improvisats eren els concerts. Una condició que no és incompatible amb la diversió i l’entreteniment.
Darrere de l’escenari, a la mateixa plaça Universitat, l’ambient el protagonitzaven els joves que acampen des del dia en què el Suprem va publicar la sentència. És la coneguda com a Generació 14 d’Octubre, que no es resigna i que pensa mantenir la protesta tants dies com calga. Ja la mantenen, de fet, des de fa gairebé un mes. Al voltant d’aquestes tendes es troben taules de les mares dels detinguts durant els aldarulls a Barcelona les setmanes anteriors. Molts d’ells encara empresonats, reben les cartes de les persones que s’apropaven a les taules per escriure els represaliats. Si l’ambient del concert era festiu, el de l’acampada era només reivindicatiu.
També al costat de les tendes es podia trobar, per exemple, una oficina d’objectes perduts improvisada pels qui acampen. També una tenda que ofereix primers auxilis, un punt lila o un punt de premsa. Fins i tot, quan una senyora interromp una entrevista amb un grup de joves per demanar-los que marxen perquè tenen la gent gran preocupada, una jove mira de tranquil·litzar-la assegurant que hi ha previst “un pla d’evacuació” que s’aplicarà en cas de necessitat.
No tot són bones notícies a l’acampada. Mentre se sent, de fons, una versió de Peret que sona des de l’escenari, un grup de joves ens atén a plaça Universitat. Alguns s’havien incorporat aquest mateix cap de setmana a l’acampada. Altres duen des del primer dia i també hi ha qui porta una setmana o deu dies. No hi ha cap consigna per restar-hi indefinidament: cadascú romandrà en funció de les necessitats. Els joves senten el caliu del Tsunami, però estan plenament decebuts amb alguns partits i sindicats.
Durant el mateix matí de dissabte transcendia que els joves acampats vinculats a partits o sindicats estudiantils com ara el Jovent Republicà -joventuts d’Esquerra Republicana-, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o La Forja havien marxat de l’acampada amb diners recaptats i desmuntant, també, part de la infraestructura que servia per donar visibilitat a les assemblees i actes dels acampats, com ara un escenari o algunes carpes. Els joves que resten a l’acampada lamenten, en molts casos, que partits i sindicats hagen volgut «traure profit» d’aquesta protesta i del seu ressò. Se senten, de fet, menyspreats, atès que saben que aquestes accions no tindran el mateix recorregut si no hi ha, al darrere, el suport d’organitzacions consolidades al si de l’independentisme. Alhora, també hi ha un inevitable sentiment de desprotecció. I és que temen que, després de les eleccions, les forces policials els voldran fer fora, si cal fent servir la violència, i desallotjar l’acampada.
Mentrestant, a escassos metres, grups populars de música com ara Els Catarres, Amics de les Arts, Doctor Prats, Ebri Knight, Elèctrica Dharma, Pepep i Marieta o cantants com ara Montse Castellà o Salva Racero amenitzaven la jornada de reflexió més reivindicativa i mobilitzada de la història a Barcelona. La part més política de l’esdeveniment la conduïen, amb manifestos i poemes, advocades com ara Anaïs Franquesa, Magda Oranich, Albano Dante Fachín, l’exdiputat de la CUP David Fernàndez o el poeta Enric Casasses, que amb altres companys protagonitzava la lectura de diversos poemes.
Si bé Barcelona sempre aconsegueix protagonisme per damunt de la resta de ciutats catalanes, han estat moltes les poblacions en què el Tsunami ha convocat a desobeir la Junta Electoral durant la jornada de reflexió. Concretament, hi havia accions programades a més de 300 municipis. També hi havia convocatòries a les Illes Balears, concretament a municipis com ara Palma, Montuïri, Alaró, Santa Maria o Esporles. També a Barcelona, els CDR feien una marxa paral·lela no exempta de tensió amb la policia.
La mobilització, fins ara, ha incomodat la judicatura espanyola, que no s’ha estat de definir el Tsunami Democràtic com a «organització criminal terrorista», tal com va dir la Guàrdia Civil en una interlocutòria i tal com investiga l’Audiència Nacional. Una acusació que va servir per tancar el seu web i les seues aplicacions sense tot l’èxit desitjat pels censors fins ara. De fet, en les centenars de convocatòries d’aquest dissabte, es repartia entre els assistents els codis QR’s per poder validar les aplicacions mòbils que el Tsunami fa servir -esquivant la justícia espanyola- per moure la gent i fer-la participar a les seues accions. El Govern espanyol en funcions ja ha alertat, a través de Pedro Sánchez, que no deixaran de perseguir aquesta entitat.
Les crides, a tot arreu, eren ben clares: mobilització electoral massiva a l’endemà, dia de les eleccions, i mobilització ciutadana del dilluns dia 11 al dimecres 13 de novembre, amb «l’acció més ambiciosa proposada per Tsunami Democràtic fins ara», segons diu l’entitat en un comunicat. «Preparem-nos per un 11S de tres dies». L’objectiu és que la gent demostre «la seva força» i continue «mobilitzada» «mentre no hi hagi una solució política a l’exercici del dret a l’autodeterminació, la llibertat de presos, exiliats i represaliats i el lliure exercici de drets fonamentals». Fins i tot, Tsunami ha recomanat els manifestants a demanar «feina a la festa» almenys un dels tres dies de la convocatòria i «disposició a desplaçar-te pel territori i, si pots, passar la nit fora, preparar roba d’abric, bateries extra pel mòbil, queviures, sac de dormir i tenda de campanya i una actitud tenaçment noviolenta».
De moment, la segona convocatòria gran del Tsunami després de la de l’aeroport ha estat aprovada amb nota. I per als dies que venen no s’espera una mobilització menor. La força de la gent, allò que fa possible el tsunami, tal com diuen des de l’entitat, continua ben present a Catalunya, on l’independentisme té la possibilitat d’imposar-se per primera vegada en unes eleccions generals amb més del 50% dels vots. S’apropen, per tant, dies que tornaran a ser decisius.