Protestes

“No volem viure pitjor que els nostres pares”: així és la generació del 14 d’octubre

Reclamen la fi de la repressió, un referèndum d'autodeterminació, l'amnistia, la garantia dels drets vulnerats pel Suprem espanyol i un futur digne per al jovent.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de la multitudinària manifestació estudiantil de dos quart d’una del migdia, plaça de la Universitat és farcida de tendes de campanya. També de la logística que ajudi a fer més còmode el pas dels dies com ara neveres portàtils, flassades, màrfegues, prestatgeries, taules… Però, des de l’Acampada, en demanen més perquè molta gent acudeix sense el material necessari per acampar indefinidament. Tanmateix, el punt d’informació té, a disposició del públic, dues urnes del referèndum de l’1-O que serveixen de caixa de resistència. A banda d’això, disposen d’un punt de recollida de material que cada cop és més ple. Animen la gent a aportar el seu granet de sorra, tot recordant que “tots tenim a casa trastos que no fem servir, però que a l’acampada ens poden ser d’utilitat”. Només fa tres dies que hi són i des de l’organització ja indiquen que hi ha gairebé un centenar de tendes instal·lades.

Els joves i estudiants han creat cinc comissions i preveuen organitzar xerrades i tallers. També han muntat un escenari on preveuen fer-hi concerts per animar la gent i mantenir encesa la flama. De moment, ja hi han passat grups musicals com ara Roba Estesa o la Companyia Elèctrica Dharma.

En el manifest que van publicar a les xarxes socials el primer dia d’acampada s’hi pot llegir que són la generació del 14 d’octubre (la data en què es va fer pública la sentència), la que finalment ha dit prou i la que exigeix responsabilitats als seus representants polítics. Demanen que s’acabi la repressió i s’investiguin totes les actuacions policials, que Pedro Sánchez condemni la repressió i accepti de negociar amb el Govern català, que tots els presoners polítics siguin amnistiats i que es garanteixin tots els drets que la sentència del Tribunal Suprem ha deixat en suspens.

La plaça Universitat de Barcelona sembla més un festival de música reivindicatiu que no pas un punt neuràlgic del cap i casal.“Som joves que ens hem adonat del perill que corre el nostre futur en un Estat repressor. No volem viure pitjor que els nostres pares. Si seguim dins d’Espanya la precarietat formarà part del nostre dia a dia”, reivindica una jove mentre guarda el menjar que porten els contribuents. Un company seu, que es dedica a apuntar en una llista el material i el menjar que arriba i el que manca, recorda que “no estem disposats a viure en un país on no es respecten els drets i les llibertats. En aquesta plaça hi ha gent amb familiars i amics injustament empresonats”, subratlla amb posat compungit. 

Els camàlics del sac i la màrfega ja han rebut el suport dels CDR, Tsunami Democràtic, l’ANC, Òmnium Cultural o Pícnic per la República. I , a través d’un comunicat, Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalansi Minyons Escoltes i Guies de Catalunya han esperonat la gent per tal que s’hi sumi. 

“Som joves que provenim d’estudis i llocs diferents que hem coincidit a adonar-nos que el nostre futur és en risc”, declara la Sara, una estudiant de Química de la Universitat de Barcelona. “Tota aquesta gentada està disposada a deixar de banda les seves obligacions per acampar i protestar. El cas dels joves d’Altsasu, els membres dels CDR empresonats, la violència policial, la impunitat de l’ultradreta…Tot això ens porta fins aquí”, assevera en Jordi, un estudiant de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.  

A l’hora de la manifestació estudiantil, a dos quarts d’una del migdia del dijous, la plaça recorda a l’ocupació de la UB que es va fer l’any 2017, poc abans de l’1-O. També fa un cert flaire a 15-M. No obstant, la mitjana d’edat és baixa, els participants ronden la majoria d’edat i superen la vintena per pocs anys en la major part dels casos. L’espai està empaperat de dalt a baix, les pancartes es multipliquen i costa trobar un fanal sense cap adhesiu o cartell. També es poden veure diverses carpes que serveixen per guardar material, per organitzar el menjar i coordinar les accions. 

El trànsit al voltant de la plaça està tallat, cosa que ha servit d’esquer als manifestants per dur a terme tot tipus de performance com ara un grup de joves que ha portat un sofà per asseure-s’hi i mostrar cartells de “Spain sit and talk”.  Al centre de la plaça, un senyor gran dibuixa l’escena dels acampats sota l’atenta mirada d’un grup de joves que l’aplaudeixen a cada traç. L’home respon amb més aplaudiments. 

La Maria, una membre de l’organització que no para quieta, comenta que, a banda del material que necessiten i l’ajuda econòmica per la caixa de resistència, un dels principals objectius és anar sumant-hi entitats diferents. “Ahir van venir els Sanitaris per la República i per demà està previst que vinguin més col·lectius solidaris amb la causa antirepressiva”.

La Sílvia, una dona de mitjana edat voluntària del banc de sang que està instal·lat també a la plaça Universitat, comenta que “els joves estan demostrant que saben organitzar-se i que poden tirar del carro”. Des de l’acampada, han penjat una pancarta on es pot llegir “les joves solidàries amb el banc de sang”. 

Els joves fan rotllanes i canten, d’altres juguen a pilota, llegeixen o fins i tot estudien. Cadascú fa el que pot per compaginar el dia a dia amb una protesta que es preveu molt llarga. El clima d’ajuda mútua i l’entesa associativa han convertit la plaça Universitat en una trinxera de solidaritat

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.