Berlín es prepara per una gran celebració aquest dissabte. Es compleixen tres dècades de la caiguda del mur de Berlín, la barrera que durant tres dècades va dividir l’Alemanya Oriental i l’Occidental. Un esdeveniment històric que va liquidar la Guerra Freda i va precipitar, a mig termini, la desintegració de la URSS. Exposicions a l’aire lliure, concerts, cicles de cinema,... han recordat durant tota la setmana un esdeveniment que va comportar la reunificació d’Alemanya i que va permetre, per fi, el trànsit de les persones entre una i altra banda.
Des d’aquell 9 d’octubre de 1989, però, a Europa s’han alçat molts murs per impedir el lliure moviment de les persones: mil quilòmetres de murs i tanques, això és més de sis voltes la llargària del mur que va separa l’Alemanya Oriental de l’Occidental. Són les barreres amb les quals la Unió Europea vol segellar les seues fronteres davant l’arribada dels migrants. Es tracta d’un procés de blindatge que ha alimentat un mercat mundial de seguretat de fronteres que ha mogut 17.500 milions d’euros i que ha tingut com a beneficiàries grans empreses que s’hi han especialitat amb el pas dels anys: Airbus, Leonardo, Thales, Fincantieri o les espanyoles Dragados, Ferrovial, Eulen o Acciona, entre moltes altres.
Es tracta d’un «negoci letal», segons denuncia l’informe El negoci de construir murs, publicat aquest setmana conjuntament pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute i Stop Wapenhandel. «La forta militarització de les fronteres d’Europa, tant terrestres com marítimes, ha dut les persones refugiades i migrants a seguir rutes molt més perilloses i ha deixat altres atrapades en condicions desesperades en països veïns, com Líbia», critica l’estudi, publicat aquesta setmana. Totes tres entitats critiquen l’acció de lobby que el sector armamentístic i de seguretat fa a les institucions europees i que ha provocat, al seu parer, l’adopció d’una narrativa segons la qual la migració construeix, sobretot, una amenaça per a la seguretat i que, per tant, ha de combatre’s a través de mitjans militars i de seguretat.
«Els grups de pressió de les empreses i els representants de l’Organització Europea per a la Seguretat -que aplega les empreses especialitzades en seguretat fronterera-, es reuneixen de forma periòdica amb les institucions de la UE, formen part de comitès consultius oficials, publiquen propostes influents, organitzen reunions entre indústria, responsables de polítiques i alts executius, i també es donen cita a fires, conferències i seminaris militars i de seguretat», adverteix l’informe, que xifra en 226 les reunions que van mantenir les principals empreses del sector amb institucions de la UE entre 2014 i 2019.
Fet i fet, ha convertit la construcció de barreres en un negoci molt sucós. Es calcula que des del final de la Guerra Freda, els països de la Unió Europea han transferit a les empreses que s’hi dediquen 900 milions d’euros només per alçar murs físics i tanques. Altres 676 milions d’euros han anat a parar a empreses que es dediquen al control de l’arribada de persones a través del mar mediterrani. Un tercer sector s’ha erigit amb força els darrers anys: es tracta dels murs virtuals, això és les companyies dedicades a la tecnologia de la informació i la seguretat a través dels quals es controla la circulació de persones. En aquest àmbit les companyies han estat beneficiades amb 999 milions d’euros procedents de fons de la UE.
Ceuta i Melilla
En el cas de l’estat Espanyol, la construcció de les tanques a Ceuta i Melilla han generat un negoci ben apetitós a determinades empreses contractistes habituals en el sector de l’obra pública. Dragados, presidida pel magnat Florentino Pérez, ha ingressat des de finals dels anys 2005 17,7 milions d’euros per onze contractes de construcció de les tanques que separen les dues ciutats autònomes del territori marroquí. Una mica per darrere en el rànquing d’ingressos queda Ferrovial. La companyia que presideix Rafael del Pino, implicada en el cas Palau, ha ingressat en el període 2005-2016 15,3 milions d’euros per la instal·lació de tanques. Eulen, figura com la tercera beneficiada, amb 9,1 milions d’euros, per 25 contractes de seguretat a Melilla. Initec Infraestructura (amb 2,6 milions) i Acciona (1,7 milions) són altres de les beneficiades.
Al marge d’aquestes empreses, cal destacar també el paper d’altres dues empreses. Una és la consultora tecnològica Indra, que ha anat assumint un paper com més va més rellevant en el control de fronteres. Començà amb la fortificació de Ceuta i Melilla però ha anat expandint el negoci. El seu sistema de control de fronteres SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) s’aplica a la major part de la frontera espanyola, però també a Portugal i Romania. El juliol de 2018, a més, va obtenir un contracte de 10 milions d’euros per gestionar el SIVE en diversos emplaçaments pel termini de dos anys. A més, Indra, que presideix Fernando Abril-Martorell (fill del ministre del mateix cognom en temps d’Alfonso Suárez) coordina el projecte Perseus, amb el qual la UE vol continuar desenvolupant Eurosur i Seahorse Network, una xarxa de forces policials a les dues riberes del mediterrani.
L’altra companyia de rellevància és European Security Fencing, una filial de la malaguenya Mora Salazar, que va dissenyar i aplicar les polèmiques concertinesa les tanques de Ceuta i Melilla. Tot i les denúncies de les ONGs que treballen pel drets humans, European Security Fencing ha sigut reclamat per la UE per instal·lar el seu polèmic sistema a les fronteres a Hongria, Sèrbia, Bulgària, Turquia, Àustria i Eslovènia.
L’Europa fortalesa
L’informe El negoci de construir murs és la segona part d’un primer informe que duia per títol Aixecant murs, publicat l’estiu de 2018. Polítiques de la por i securitització a la Unió Europea. En ell es critica fortament el que aquestes organitzacions anomenen l’ “Europa fortalesa” i recorden que aquesta concepció militarista de la migració s’inicia amb els acords d’Schengen de 1985, que si bé establien la lliure circulació dins les fronteres de la UE, requerien també més control de les fronteres exteriors. Tot plegat, assentava la idea d’un interior segur i un exterior insegur.
Successives estratègies de seguretat europea a partir de 2003, arrelades en el model americà de Homeland Security, han convertit les fronteres en un element de connexió entre la seguretat local i global. El resultat és, segons el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute i Stop Wapenhandel, que la política de seguretat i defensa comú de la UE “s’ha militaritzat cada cop més i la immigració es va percebent com una amenaça creixent”, una concepció que s’han encarregat d’apuntalar els partits d’extrema dreta que han proliferat a Europa. El resultat és que a hores d’ara, deu dels 28 estats membres han erigit, amb el suport de l’Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors, murs per tal de prevenir l’arribada de migrants. “Enlloc de prioritzar mètodes humanitaris en l’abordatge dels fluxos migratoris i d’adreçar els problemes estructurals de violència global i desigualtat econòmica -crítica l’informe Aixecant murs-, els països de la UE han escollit aixecar murs socials, polítics i físics argumentant que així protegeixen el territori europeu de la inseguretat i el terror”.
Els guardians de la fortalesa
Es calcula que el negoci global de control de fronteres va moure el 2018 a tot el món 17.500 milions d’euros. Tot plegat ha fet aflorar un ecosistemes d’empreses globals que s’hi han abocat. Segons l’informe El negoci de construir murs, aquests tres són els principals beneficiaris a la Unió Europea de la política de securitització:
-Thales: companyia francesa dedicada originàriament a la fabricació d’armes i sistemes de seguretat, produeix els sistemes de radar que utilitza la flota naviera de Frontex. També fabrica sistemes de vigilància marítima per a drons, així com sistemes per rastrejar i controlar les persones refugiades i migrades abans que arriben a Europa. El 2019 va adquirir Gemalto, empresa especialitzada en sistemes d’identificació biomètrics.
- Leonardo: aquesta companyia italiana és proveïdora líder d’helicòpters per a la seguretat en frontera. També ha estat una de les principals proveïdores de drons. El 2017, l’Agència Europea de Seguretat Marítima li adjudicà un contracte de 67,1 milions d’euros. També va participar el 2019 en un consorci al que li concediren 142,1 milions per implantar els murs virtuals a la frontera.
- Airbus: aquesta companyia paneuropea és la principal proveïdora dels helicòpters que s’utilitzen per patrullar les fronteres marítimes i algunes fronteres terrestres. Airbus i les seues filials han participat en almenys 13 projectes d’investigació sobre seguretat de frontera finançats per la UE.