El 7 de novembre de 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus. L’actual Catalunya Nord quedaria inserida dins del mapa francès. Aquella derrota va motivar, a posteriori, la celebració d’una Diada que es va recuperar allà pels anys setanta amb un clar objectiu de conscienciació que ha animat, encara més, la gent des dels fets d’octubre de 2017. No debades, no han estat pocs els alcaldes nord-catalans que han signat manifestos a favor de resoldre el conflicte català per la via del diàleg i que han denunciat la repressió de l’Estat espanyol.
Però més enllà dels alcaldes hi ha tot un teixit cívic i cultural que treballa per mantenir la flama encesa. Des de fa quatre anys, el Col·lectiu 7 de Novembre, que aixopluga moviments associatius i militants de la Catalunya Nord, és qui s’encarrega d’organitzar la Diada, que enguany es divideix en dues jornades. D’una banda, el dijous 7 de novembre s’organitzava a Perpinyà una conferència sobre serveis públics al territori -ensenyament, transport i sanitat- «amb l’objectiu de crear una dinàmica en els propers mesos i fer un estat de la qüestió a la Catalunya Nord». El plat fort, però, quedaria reservat per al dissabte dia 9 a Perpinyà amb una manifestació amb convidats d’arreu dels Països Catalans i amb concerts finals de Xavi Sarrià, Joan Garriga i Gerard Jacquet al Casal Musical de Perpinyà.
Un nou impuls
La Catalunya Nord no ha estat, ni de bon tros, aliena al procés català. No debades, és coneguda l’estratègia d’arribada de les urnes de l’1 d’octubre al Principat, que va comptar amb la imprescindible ajuda de ciutadans del nord. Militants d’aquest territori, però, lamenten que «la gent del carrer» desconeix el que va passar i que tot va ser possible gràcies a la implicació dels ciutadans més conscients. Es planyen, al mateix temps, de «l’escàs» interès mediàtic que els mitjans locals dediquen a la qüestió catalana, tot assegurant que l’òptica no és gens favorable a la causa independentista. Així i tot, malgrat el «context de desinformació quasi total per part dels mitjans francesos, part de la gent de la Catalunya Nord s’ha adonat que la democràcia de l’Estat espanyol està malalta».
Alhora, «amb la mediatització de la Catalunya Nord en el marc del procés d’independència de la Catalunya Sud, molta gent dels Països Catalans ha situat el nord del país», diuen des del Col·lectiu 7 de novembre. I asseguren, al mateix temps, que els darrers anys s’ha vist un augment de la participació en les manifestacions catalanes. «Esperem mantenir aquesta dinàmica, convidant als nord-catalans a manifestar-se».
Al nord de l’Albera va augmentar la indignació a partir dels empresonaments de fa ara dos anys. No només entre la militància independentista del territori: gent del carrer, membres del Consell Departamental o batlles dels municipis -que, com s’ha dit, van arribar a signar un manifest conjunt a sis mesos de les eleccions municipals- es van pronunciar contra el que consideraven «un atac a la llibertat d’expressió». Amb la sentència, asseguren des d’aquest col·lectiu, «l’onada d’indignació va ser molt més potent, les concentracions més nombroses i freqüentades i també els actes de solidaritat de tot tipus». L’únic partit que no s’ha sumat a aquest corrent és l’Agrupació Nacional, el partit de Marine Le Pen conegut fins fa ben poc com a Front Nacional. I en alguns casos, asseguren, hi ha hagut tensions entre les delegacions locals dels partits i les seus centrals a París pel que fa al posicionament envers el conflicte català. Un dels polítics locals que més lluny va arribar en aquest sentit va ser Francis Manent, batlle de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i president del Sindicat Intercomunal per la Promoció de les Llengües Catalanes i Occitanes, que va expressar el seu posicionament davant d’un ministre francès. La sentència ha fet créixer encara més les mobilitzacions a còpia de gent que, expliquen, no se sumen a la qüestió independentista, però es mostra favorables a la llibertat d’expressió i a la democràcia.
La Catalunya Nord, per tant, «sempre ha mirat més cap al sud que no pas el contrari», argumenten des del Col·lectiu 7 de Novembre. «Molts vam baixar a diversos punts del país l’1 d’octubre» i aprofiten, expliquen, aquests viatges per fer pedagogia. Lamenten, però, que al nord també hi ha «lluites pròpies». «Cal explicar que l’Estat francès no compleix amb la seva obligació en l’ensenyament públic. A les escoles primàries falten 18 mestres bilingües. Cal fer saber, també, que les institucions franceses van crear una Oficina Pública de la Llengua Catalana invertint uns hipotètics 300.000 euros quan al País Basc francès en posen uns quatre milions». Segons aquest col·lectiu, la Catalunya Nord "comparteix molts problemes amb la resta dels Països Catalans, tot i que amb ritmes i intensitats diferents". Es refereixen a qüestions lingüístiques, d'ensenyament o a temes que van més enllà de la identitat, com ara les xarxes de solidaritat amb les persones sense papers.
Per tots aquests motius i molts altres, reivindiquen la participació de tot el país a la Diada celebrada al Perpinyà. Reclamen que la solidaritat siga bidireccional.