Catalunya Nord

‘França i Europa es desentenen de la repressió de l’Estat espanyol, és això el que hem de denunciar’

Joan Pau Billés (1948) és alcalde de Pesillà de la Ribera, un poble de 3.500 habitants, on també va nàixer, ubicat al cor de la comarca del Rosselló, a 12 km de Perpinyà. Tot i que presideix el consistori des de fa 30 anys, Billés no pertany a cap formació política. Però sí que pren partit. Ell és un dels 100 alcaldes del departament dels Pirineus Orientals -on hi ha la Catalunya Nord- que ha signat el ‘Manifest pel compliment de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya’, amb què condemnen la repressió protagonitzada per l’Estat espanyol i denuncien «el silenci i la passivitat dels líders de França i d’altres països de la Unió Europea pel que fa a aquestes greus violacions de drets i llibertats democràtiques». Una crida a les institucions continentals i als Estats per «no permetre que aquesta situació continue».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Han presentat un manifest contra la repressió que hi ha a Catalunya.

- Sí. Ho hem fet a través d’un col·lectiu d’alcaldes de la Catalunya Nord per prendre partit per la situació que s’està vivint a la Catalunya Sud, per dir que no estem d’acord amb la manera com l’Estat espanyol, França i Europa estant tractant la situació. Europa ha de fomentar l’obertura d’una via pel diàleg.

- El dia anterior a la publicació del vostre manifest, el Sindicat Intercomunal per a la promoció de les llengües occitana i catalana (SIOCCAT), que reuneix 129 municipis en favor de la llengua i cultura autòctones, va donar en nom d’aquests ajuntaments suport als presos polítics. Hi ha alguna relació?

- És clar! Intercomunal és un sindicat per la promoció de la llengua catalana, però el que fem nosaltres és més de caire polític. Ho impulsem un grup d’alcaldes de la Catalunya Nord, que ens agrupem de manera totalment informal. Som de totes les opinions polítiques, però estem junts per la defensa de les llibertats fonamentals i de l’expressió democràtica.

- La moció aprovada per l’Intercomunal era molt dura. S’acusa a l’Estat espanyol de repressió política i d’empresonar polítics per les seues idees. Tenen vostès aquesta percepció?

- Tenim la percepció que hi ha un problema polític molt dur. Hi ha gent empresonada, gent exiliada, pressió sobre mitjans de comunicació i gent... realitats molt difícils d’acceptar per als qui creiem en la democràcia.

- Com s’està vivint tot aquest tema a la Catalunya Nord? Hi ha comprensió o aïllament?

- Nosaltres estem molt lligats a la Catalunya sud i tenim la facilitat d’entendre el català, perquè també és la nostra llengua. Però França és un país que es desentén, i això és el hem de denunciar. La situació ens pareix molt greu, i a França i a Europa la gent no s’adona de la gravetat de la situació. A la Catalunya Nord ens n’adonem, perquè tenim accés a TV3. Però això no passa a la resta de França, la gent subestima la situació.

Imatge de Pellisà de la Ribera, municipi de 3.500 habitants governat per Joan Pau Billés

- La identificació que senten amb el Principat és més ideològica o parlem d’una preocupació per la pèrdua de drets?

- Nosaltres no volem interferir en el problema de la independència. Això és un problema polític que s’ha de tractar políticament, no judicialment. Hi ha un problema polític a Espanya i s’ha de resoldre com cal. No podem acceptar que es faci d’una altra forma i que encarceren gent elegida democràticament. Això no té sentit dins de la Unió Europea.

- El seu municipi, per exemple, és de tres milers i mig d’habitants. Com es viu això en aquesta mena de poblacions més reduïdes?

- La gent està molt trista i preocupada pel que passa allà. Hi ha molta gent vinculada a Espanya i a Catalunya, com els exiliats de la guerra civil. Aquí, la gent segueix el que passa allà amb molta atenció.

- Això no passa a la resta de l’Estat francès.

- És clar que aquí tenim una sensibilitat especial. Hi ha famílies, amics i tota mena de vincles. Hi ha consciència del que passa. Però a França la situació no és de preocupació, la gent no n’està informada. Insistim que no volem interferir en el problema polític. No és el nostre objectiu. El que volem és dir que hi ha un problema polític que s’ha de resoldre amb política, que s’ha d’obrir un diàleg. És un problema humanitari, de democràcia.

- Com valoren la postura del Govern republicà francès?

- El problema és el silenci. Hem de posar les condicions per establir el diàleg polític. El que està passant és molt greu i hauríem de prendre una posició. Haurem de dir alguna cosa com a ciutadans de la Unió Europea que som. No podem acceptar que les llibertats quedin anul·lades.

- Esperaven el silenci d’Europa?

- El silenci d’Europa és molt greu. No ho esperàvem, i n’estem molt decebuts. Perquè no és qüestió de defensar una posició política d’un partit, sinó de respectar la via democràtica per solucionar un problema negociant, dialogant, i no posant la gent en la presó.

- Temen que Carles Puigdemont siga extradit?

- N’estem molt atents. Si ocorre, serà una cosa molt greu per a Europa. Hem de garantir la pau a Europa, i per això hem de garantir la pau democràtica dels pobles i entre els pobles.

- Actualment, a l’Estat espanyol s’està posant molt el focus en una hipotètica reacció violenta de la ciutadania. Des de la Catalunya Nord es percep igual?

- No, perquè no estem dins de la situació. Però n’estem molt preocupats. Fins ara no hi ha hagut cap reacció violenta per part de la gent, però com que la repressió s’accelera, mai no se sap què pot passar.

 

 

Manifest del 4 d’abril de 2018 dels batlles dels Pirineus Orientals per al compliment de les llibertats i els drets fonamentals a Catalunya.

Nosaltres, batlles dels Pirineus Orientals, elegits per la República Francesa, exigim que els drets i les llibertats fonamentals bàsiques en la democràcia de la Unió Europea i en tot el mín siguen representades a Catalunya, sense interferir amb el subjecte fonamental de la independència de Catalunya front a Espanya.

Demanem:

- Garantir l’exercici de les llibertats fonamentals que caracteritzen un Estat democràtic: llibertat d’opinió, expressió, reunió, manifestació...

- Que la repressió patida pels legítims representants electes, representants polítics de la Generalitat de Catalunya, encarcerats o forçats a l’exili per les seues opinions en l’exercici del seu mandat, així com també per als líders de la comunitat.

- Que es pose fi a la repressió patida pels legítims representants electes, representants polítics de la Generalitat de Catalunya, estiguen encarcerats o forçats a l’exili per les seues opinions en l’exercici del seu mandat.

- Que es pose fi a les amenaces a batlles i funcionaris municipals electes. Som totalment solidaris amb els nostres companys elegits.

- Que cesse la violència policial contra la societat catalana, que sempre s’ha expressat de manera no violenta, calmada i digna.

- Que cesse la tutela estatal sobre l’administració de les institucions locals i tota mena de pressions sobre els mitjans per garantir la llibertat d’informació i l’expressió de totes les opinions.

Denunciem el silenci i la passivitat dels líders del nostre país i d’altres països de la Unió Europea pel que fa a aquestes greus violacions dels drets i les llibertats democràtiques.

Han d’assumir que els funcionaris electes no poden exercir el mandat per al qual han estat nomenats legítimament en el marc estricte de la legalitat del seu país perquè estan encarcerats o forçats a l’exili per crims d’opinió. Han d’assumir que hi ha líders civils encarcerats per manifestar-se pacíficament, que hi ha un procés de judicialització de tota la vida política i violència en les relacions institucionals, donant suport a aquests mètodes i pràctiques, generant un precedent seriós i obrint el camí als excessos perillosos per a l’exercici de la democràcia. Ciutadans de la Unió Europea: estem totalment preocupats.

Desitgem, atesa la gravetat de la situació, que ens sembla subestimada en gran mesura al nostre país, que França, amb la resta de països de la Unió Europea, intervinga amb tot el seu pes en aquest assumpte per restablir les condicions de diàleg entre les parts per trobar solucions polítiques a un problema polític que concerneix l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.

Avui s’han de fer tots els esforços per evitar que aquest conflicte degenere, amb la fi de preservar la pau en la Unió Europea. I això comença amb l’alliberament immediat dels presos i el regrés de l’exili dels funcionaris electes i els líders civils, un requisit previ per l’obertura d’un diàleg polític constructiu. Els líders del nostre país i els Estats europeus no poden permetre que aquesta situació continue, perquè entrebanca l’acció política de la Unió Europea.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.