El Col·lectiu Praga, que es va constituir amb l’objectiu de contribuir amb arguments jurídics al debat sobre el dret a decidir de Catalunya i que està format per experts vinculats a l’àmbit acadèmic del dret, ja publicat un comunicat en què critica la decisió judicial del Tribunal Suprem.
Entre altres coses, afirma que la sentència «està moltallunyada de la legalitat penal, mancada de rigor i la fonamentació jurídica exigibles». A més de negar els delictes de sedició, malversació i desobediència, «denunciem que la sentència ha estat dictada després d’un procés afectat per irregularitats molt rellevants que afecten a drets fonamentals al judici just».
Emparant-se en l’opinió de juristes internacionals, el Col·lectiu Praga també es mostra preocupat per «la banalització de la figura de la sedició», que «suposa un risc molt rellevant per als actes de contestació social que es canalitzen per mitjà de l’exercici de drets fonamentals d’expressió i manifestació». Alhora, consideren també que aquesta sentència «pot afectar negativament» les altres persones encausades per l’1 d’octubre -funcionaris, policies, bombers, mestres, alcaldes...- i fan una crida a «imposar interpretacions més favorables a l’exercici» de la llibertat d’expressió i el dret de manifestació.
D’altra banda, l’entitat integrada per juristes entén «que l’euroordre novament activada contra l’expresident Puigdemont no pot assolir les finalitats que es persegueixen perquè es basen en il·lícits penals no inclosos dins la relació de supòsits que permeten l’acceptació d’aquestes ordres».
Alhora que subratllen «la necessitat que els òrgans competents policials exerceixin les responsabilitats que tenen atribuïdes en tots aquells supòsits en què hi hagi indicis o dubtes raonables sobre la regularitat de les actuacions policials», el Col·lectiu Praga recorda que «la disposició al diàleg, la negociació i l’acord no constitueixen una mostra de feblesa sinó una exigència legal i ètica ineludible per al conjunt d’institucions i forces polítiques». També avisa que «les vies previstes per l’ordenament jurídic que faciliten el diàleg i la gestió i resolució de conflictes són múltiples», i fa una crida als responsables polítics «perquè impulsen i proposen aquestes vies» a través, per exemple, de comissions bilaterals o proposicions de llei per part del Parlament de Catalunya, com podria ser una proposició de llei d’amnistia.
El Col·lectiu Praga insta «amb vehemència» a «l’inici d’un diàleg, serè, franc i en benefici de la societat».