Amb el foc de les barricades encara a les retines i les Marxes per la Llibertat avançant per segon dia, el Parlament es disposava a celebrar un ple extraordinari per respondre a la sentència contra els presos polítics independentistes. L’encarregat de començar la intervenció era Quim Torra, que havia vist com, en les darreres hores, el seu Govern havia estat àmpliament qüestionat per una part important de l’independentisme. Especialment el Conseller d’Interior Miquel Buch, responsable dels Mossos d’Esquadra.
Al llarg del ple tant Junts per Catalunya, com Esquerra Republicana, com la CUP, com Catalunya en Comú aprofitaven les seves intervencions per mostrar el seu rebuig a la sentència i la seva solidaritat amb els presos polítics. La sessió, però, servien per anar més enllà.
Torra emprava el seu torn d’intervenció per comprometre’s a treballar per un nou exercici del dret de l’autodeterminació abans del final de la legislatura. A més, anunciava, sense concretar massa, el que seria el seu pla d’actuació, donant importància a la petició d’amnistia, la finalització del Debat Constituent per la primavera de 2020 i la necessitat d’uns nous pressupostos. “Defensaré que en el marc d’aquesta legislatura s’acabi tornant a exercir el dret a l’autodeterminació. Ara cal aconseguir-ho. Si entre tots els partits i organitzacions ho fem possible, hem de finalitzar la legislatura fent viable la independència”, deia el president de la Generalitat.
D’altra banda, tots els partits de l’oposició, de la CUP a Ciutadans, demanaven, per motius diversos, la dimissió de Torra. Lorena Roldán, la portaveu del partit taronja li recriminava que “la soflama separatista que ha fet avui, no és res més que una nova crida a la revolta. Vostè ha vingut aquí a incendiar de nou” i el titllava d’irresponsable. A més, assenyalava que estava “anunciant un nou cop, la primavera de 2020”, en referència als plans exposats pel president. El cap de files del PSC, Miquel Iceta, era el més contundent quan comunicava a Torra que considerava que “no pot exercir la més alta institució catalana. Posa per davant la independència a la convivència. A les seves mans l’autogovern català torna a estar en risc. Dimiteixi, convoqui eleccions, deixi que algú altre es posi davant del govern”.
Des de Catalunya en ComúJèssica Albiach li retreia que reivindiqués un acord de país quan “només parla als seus, i cada vegada a una part més petita. M’agradaria saber què pensa ERC del què vostè ha dit avui aquí”. La líders dels comuns a més, criticava el “doble discurs” amb les protestes i li demanava que “sigui honest i reconegui que prefereix ser activista a president”.
Després del ple, també la CUP donava resposta a les propostes del president, al qual titllava de no tenir “credibilitat”, i es preguntava si podien creure a algú que “no controla als Mossos d’Esquadra i no controla el seu Govern”, en referència a les declaracions d’ERC. Al faristol, el portaveu republicà Sergi Sabrià deia explícitament que no era moment “de posar dates” -com ha fet la CUP també. Les declaracions accentuen les distàncies dins de l’Executiu català. És més, acabada la sessió, trascendia que Esquerra, però tampoc el gruix dels diputats de JxCat, havien estat informats que els president faria públic un termini per a l'exercici de l'autodeterminació. Si la sentència havia de servir per recuperar la unitat independentista, el ple ha evidenciat que les distàncies són complicades d'acurtar.
Els disturbis de la discòrdia
Més encara amb el xup-xup que està generant dins d’Esquerra Republicana la resposta dels Mossos d’Esquadra als aldarulls dels darrers dies. Els republicans tenen dificultats per nadar i guardar la roba davant les diferents veus internes. D’una banda, les joventuts retiraven el suport a Buch -o ho critiquen a Twitter Gabriel Rufián o Rubén Wagensberg- mentre que de l’altra Pere Aragonès defensa l’actuació dels Mossos i els partit no recolza les peticions de compareixença de Buch a Interior. Així s’evidenciava en el discurs de Sabrià: “prou atropellaments, prou pilotes de goma, hi ha uns protocols que s’han d’exercir”. Segon cop del dia als socis de govern.
Des de la CUP, a més, es recriminava que s’hagués actuat de forma coordinada amb la Policia Nacional espanyola. “Aquesta violència policial ha estat perpetrada colze a colze entre les forces d’ocupació i el Departament d’Interior. El govern efectiu s’ha demostrat un fracàs. No serveix ni per la República ni per preservar l’autonomia”, exposava Carles Riera.
Aquesta contradicció també la ressaltava la portaveu dels comuns Jèssica Albiach. “No em sembla normal que els partits que donen suport a Torra votin a fer fora la Guàrdia Civil i que ara ens assabentem que va ser Interior qui va demanar als altres cossos que vinguin a donar suport a la resposta a la sentència. En què quedem?”, assenyalava la líder de Catalunya en Comú.
Abans, Torra havia dedicat de la seva intervenció inicial a valorar les protestes dels darrers dies i les intervencions policials. D’una banda, refusava “qualsevol brot de violència que es produeixi. Si hi ha provocadors, cal aïllar-los i separar-los. Caldrà investigar fins al fons per saber qui hi ha darrere d’aquests incidents”. De l’altra, assenyalava que “necessitem que la nostra policia, que té tot el meu suport, sigui escrupolosa”. Fins en dues ocasions més posava èmfasi en el suport als agents catalans.
Roldán, però, li retreia que no manifestés aquest suport la nit de dimecres, durant el seu discurs. “Ni tan sols es va recordar dels Mossos en aquell anunci publicitari que ens va brindar. Mentre vostè dona les gràcies als violents, nosaltres donem les gràcies als cossos i forces de seguretat”, declarava. Al seu torn, Iceta assegurava que “les persones afectades per les protestes també tenen drets i els seus drets també s’han vist trepitjats” i el portaveu del PP, Alejandro Fernández, es dirigia als cossos i forces de seguretat afirmant que “a allò vostre, en democràcia, se li diu l’ús legitim de la força per garantir la convivència i l’ordre. Gràcies per protegir-nos”.