Memòria històrica

Franco deixa de ser una rèmora per al Barça

El club barcelonista retira les dues medalles d’or i la insígnia d’or i brillants atorgades al dictador els anys 1951, 1971 i 1974, en una votació resolta pràcticament amb unanimitat en l’Assemblea General de socis compromissaris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quaranta-cinc anys ha trigat el Barça a posar remei a una anomalia democràtica que topava frontalment contra el lema històric del ‘Més que un Club’. En una proposta avalada per 671 socis compromissaris, la junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu ha posat punt i final a la relació formal no escrita entre el club blaugrana i el dictador Francisco Franco, a qui l’entitat culer va homenatjar amb una insígnia d’or i brillants l’any 1951 i dues medalles honorífiques els anys 1971 i 1974. La decisió, presa pràcticament amb unanimitat per l’Assemblea General celebrada al Palau Blaugrana, deixa sense efecte les condecoracions atorgades al General per Agustí Montal Galobart i el seu fill Agustí Montal i Costa, un president compromès en la recuperació dels valors catalanistes instaurats per Hans Gamper i valent en la restabliment de l’idioma propi en una època fosca de repressió tot i les amenaces diplomàtiques, però sotmès al protocol franquista.

“És un deure. No hem d’oblidar que en aquests moments tenim nou persones detingudes des de fa tres anys i set detinguts des de fa dues setmanes”, ha arribat a pronunciar el soci 516 de l’entitat davant la presència dels seus companys compromissaris i després d’una breu intervenció de la secretària Maria Teixidor. “Fora fatxes!”, ha exigit un segon afeccionat culer, abans que Bartomeu argumentés la proposta com un “homenatge als nostres avis que van patir la dictadura”. En ple 2019, però, dos socis han estat capaços de votar en contra d’aquesta iniciativa, essent escridassats pels presents a la platea del pavelló.

27 de febrer del 1974. Tres dies abans de l’execució de Salvador Puig Antich a mans del règim feixista de Francisco Franco, el president del Barça visitava el palau del Pardo. Sense fer-ne publicitat, obviant-ho en les actes oficials de junta directiva, el màxim mandatari del club blaugrana viatjava a Madrid acompanyat per alguns dels seus companys directius i vençut per les exigències d’una dictadura que obligava les entitats a concedir les distincions de nova creació, en primer lloc, al Generalísimo. A Franco i el seu règim només els quedava un any de vida, però les seves normes no escrites encara colpejaven qualsevol decisió empresa per iniciativa privada. I si es tractava d’un club esportiu amb transcendència social, encara més.

Catalanista d’arrel, a Montal no li va quedar més remei que entregar la medalla d’or del 75è aniversari de l’entitat culer al cap de l’Estat. Aquell honor havia de recaure inicialment en la Penya Blaugrana de Manresa, una de les més actives i principal impulsora de la primera trobada de Penyes, celebrada a Montserrat el 16 de juliol del 1972 tot i la limitació i el control franquista del dret a reunió. Però els protocols de la dictadura forçaven el Barça a canviar els plans. La medalla d’or de les Noces de Platí havia de pertànyer a Franco, l’home que dècades abans havia decidit modificar el nom i l’escut del club per eliminar-ne qualsevol referència a Catalunya. Fora les quatre barres i espanyolització del nom: Club de Fútbol Barcelona. De fet, la seva idea inicial era que el Futbol Club Barcelona passés a denominar-se Club de Fútbol España, tal i com va recollir el diari falangista Unidad el 19 de març del 1939, tot just acabada la guerra.

Per al jove president del Barça, però, aquell acte al Pardo no era nou. Tres anys abans, el 13 d’octubre del 1971, Montal es va trobar en la mateixa situació. En aquella ocasió, l’excusa fou la inauguració del Palau Blaugrana, per la qual també es va dissenyar una medalla d’or subjectada en primera instància a la solapa del dictador en una visita no exempta de controvèrsia. “Juan Gich [Delegat Nacional d’Esports] ens va indicar que hi havíem d’anar tots els directius, però va sorgir un problema”, va relatar l’expresident en les seves memòries. El directiu Raimon Carrasco, per principis, no va trepitjar la residència del general. Durant la Guerra, les tropes franquistes van afusellar el seu pare, el dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya Manuel Carrasco i Formiguera, un motiu de pes per obviar el protocol i evitar la salutació al botxí del seu predecessor, que va rebre una nova distinció a la vegada que també ho feren el mateix Gich i el Secretari General del Movimiento, Torcuato Fernández Miranda.

Però finalment, aquest 6 d’octubre del 2019, gairebé un lustre després, el Barça ha retirat les condecoracions a Franco, un deute històric que cap altra junta directiva havia tingut la iniciativa de sotmetre a votació. Ni tan sols la presidida per Joan Laporta, el dirigent més desacomplexadament catalanista de l’època moderna del club. Tampoc quan més de 3.000 socis van signar la proposta engegada l’octubre del 2003 per la publicació El Triangle i l’associació Amics de Josep Suñol –expresident i dirigent d’Esquerra Republicana afusellat durant la Guerra Civil-, en la qual es demanava la suspensió de l’honor atorgat el 1974. Aleshores es desconeixia l’existència de la medalla entregada el 1971. Però la petició va ser rebutjada després d’un debat intern que va tenir les conclusions contràries d’un consell assessor constituït per a l’ocasió i, posteriorment, de la mateixa junta directiva.

“La medalla d’or al general Francisco Franco mai va ser concedida. El Consell assessor considera que el FC Barcelona no és responsable d’actes fets per imposició en una situació no democràtica”, recomanava un consell presidit casualment per l’exdirectiu Raimon Carrasco. Seguint les seves recomanacions, la directiva liderada per Laporta va tancar el debat sense deixar la decisió final en mans dels socis. “La medalla no va ser concedida, sinó imposada i, per tant, no va existir”, va expressar l’aleshores portaveu Xavier Cambra. I tenia certa raó. Ni aquella condecoració, ni l’atorgada el 1971 ni la insígnia extreta de la solapa del president Montal Galobart i regalada a Franco el 1951 van ser registrades al llibre d’actes del club blaugrana. No hi havia documentació. Només l’existència de fotografies rescatades pel Centre de Documentació de l’entitat culer, després d’una tasca ingent de l’equip liderat per Manuel Tomàs, han fet possible la comprovació d’aquells episodis i l’obertura d’un nou debat dins la junta directiva. Una diàleg clos amb unanimitat: l’Assemblea de compromissaris havia de dictar sentència.

I els socis no han dubtat. Com tampoc ho fa el periodista Frederic Porta, autor de diversos llibres d’història del Barça. “Des de primera hora s’haguessin hagut de retirar i ara fa més de 40 anys que alimentem un debat estèril”, considera l’escriptor en declaracions a EL TEMPS. “Són llenguatges i situacions del 1975. I el conflicte encara l’arrosseguem per no haver existit una transició correcta cap a la democràcia, sinó un procés imposat des del franquisme”, manifesta Porta, decebut amb la història del futbol mal revisada a l’Estat espanyol: “Contràriament als altres països que expliquen tot el seu context social i polític, la poca historiografia del futbol espanyol no solament no es respecta sinó que es margina. Parlar de respecte a la memòria històrica al futbol espanyol és una absoluta presa de pèl, n’hi ha prou en veure que un exmilitant de Fuerza Nueva està al capdavant de la patronal”.

Ara bé, tot i estar plenament d’acord amb la retirada de les medalles a Franco, el periodista s’allunya dels titulars populistes atribuïts a la directiva de Bartomeu per exigir noves teoritzacions del relat. “Vivim en el temps de l’aparador i la superficialitat. Tot allò que soni a gran frase de telenotícies tothom la compra. Des de la mort de Manuel Vázquez Montalbán, el Barça va molt mancat de debat teòric. Es necessita un parlament de debat de les idees, no calen debats induïts”. I n’extreu una conclusió altament crítica: “No som un país normal si el 2019 encara li estem traient medalles a Franco”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.