Tot el que has de saber sobre el judici el 9N

Aquest dilluns Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau s'asseuran al banc dels acusats per haver posat les urnes el 9 de novembre de 2014. Amb l'ajuda de juristes, analitzem les claus d'un procés judicial que tot just comença.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dia ja ha arribat. L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau tenen una cita al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aquest dilluns. El motiu? L'inici del judici per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014 perquè els catalans opinessin sobre la independència de Catalunya en un “procés de participació”, malgrat l'advertència del Tribunal Constitucional. El procés, que s'allargarà durant tota la setmana, acabarà el pròxim divendres, vist per a sentència.

La querella inicial contra Mas, Ortega i Rigau, interposada pel fiscal superior de Catalunya dotze dies després del procés participatiu del 9N, contemplava la presumpta comissió de quatre delictes: desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i obstrucció a la justícia. Al final, només són acusats de dos delictes: desobediència i prevaricació. Per cap dels dos fets delictius podrien ser condemnats a presó.


Després de les declaracions dels investigats i alguns testimonis, tot just comença el judici. A continuació, amb l'ajuda de juristes, analitzem les principals claus d'un procés que no serà precisament curt.



Com serà el judici?


El judici, que se celebrarà entre el dilluns 6 i el divendres 10 de febrer, començarà amb les declaracions dels tres encausats, per aquest ordre: l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau. Citats a les nou del matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mas Ortega i Rigau respondran a les preguntes de la Fiscalia, de l’acusació popular (Sindicat Professional de Policia, Unió Federal de Policia i el sindicat ultradretà Manos Limpias) i de les seves defenses. La previsió és que aquestes declaracions durin tot el dia.


Des del dimarts fins al dijous, serà el torn de les declaracions dels diversos testimonis, que declararan d’un en un. El dimarts ho faran els testimonis de la fiscalia i de les acusacions populars. Passaran pel tribunal, per exemple. els proveïdors de la consulta, com ara els responsables del sistema informàtic que va utilitzar-se. Destaca en aquest sentit la compareixença de Jordi Escalé, director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, o la de Joan Cañada, membre d’Unió que va assessorar sobre la coordinació del procés participatiu. També Dolores Agenjo, directora de l'Institut Pedraforca de L’Hospitalet de Llobregat, l'únic que no va obrir el 9N.


El dimecres tindran lloc les declaracions més polítiques, perquè serà el torn dels testimonis de les defenses. Aquell dia passaran pel TSJC Francesc Homs, llavors portaveu del Govern; Núria de Gispert, expresidenta del Parlament; Xavier Trias, exalcalde de Barcelona; Carles Viver-Pi Sunyer, llavors president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN); Enoch Albertí, degà de la Facultat de Dret de la UB i llavors membre del CATN; Joan Vintró, catedràtic de dret constitucional i també exmembre del CATN; Joan Rigol, exmembre del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis.


El dijous tindran lloc les declaracions dels testimonis de Joana Ortega, ja que des del seu departament va organitzar el procés participatiu. Destaquen la de Carles Fernández, llavors director de comunicació de la vicepresidenta Joan Ortega; Meritxell Masó, secretària d’Administració i Funció Pública, i Gemma Calvet, exdiputada d’ERC i ponent de la llei de consultes.


El divendres hi haurà les conclusions i el judici quedarà vist per a sentència.


Referèndum a Catalunya





Ciutadans a les portes d'un punt de participació el 9 de novembre del 2014//Jordi Play



Està fonamentada l'acusació?


Són acusats de dos delictes: desobediència i prevaricació. Segons l'article 410.1 del Codi Penal, la desobediència es produeix quan “les autoritats o els funcionaris públics es neguin obertament a complir degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'àmbit de la respectiva competència i revestides de les formalitats legals”. Segons l'article 404 del Codi Penal, la prevaricació té lloc quan “l'autoritat o el funcionari públic, sabent-ne la injustícia, dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu”. I tenen fonaments, aquestes acusacions?


Segons Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, “cap ni un”. El penalista recorda que, perquè hi hagi delicte de desobediència, cal una ordre que sigui desobeïda: “Aquí no va haver-hi cap ordre, sinó una recomanació o una advertència. El Tribunal Constitucional va dir que no es podia fer, però no va ordenar que no ho fessin. Aquestes coses són molt importants en dret”. El mateix passa amb la prevaricació: “Perquè hi hagi prevaricació ha d’haver-hi una resolució injusta. La llei de consultes estava suspesa, però no declarada il·legal, que és un matís força important”.


De la mateixa manera ho veu Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, que recorda que “en aquest cas és molt difícil acreditar una ordre prèvia directa del Tribunal Constitucional que vagi adreçada a les persones a les quals s'atribueix la desobediència”, i que tampoc hi ha fonament a la prevaricació “perquè no és un procediment administratiu allò que envolta el procés participatiu del 9 de novembre”.


Montserrat Nebrera, professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), discrepa una mica. Nebrera sí que creu que hi ha fonament per a la imputació. “La voluntat era continuar fent-ho el més semblant possible al que estava prohibit fins a una frontera que permet a l'Estat processar-los”, justifica Nebrera, que afegeix: “Més enllà de la clara voluntat política de perseguir-ho per part de l'Estat, la raó de ser de tot aquest procés ve donada perquè els propis imputats volien i van fer tot el possible per anar més enllà del que la legislació permet, extralimitar les facultats que la llei dóna a les autoritats públiques catalanes”.


Sobre si hi ha fonaments per a condemnar-los, això ja és una altra història, sosté la constitucionalista. Dependrà del que decideixin els jutges. “Tinc la sensació que la interpretació de la llei ve determinada pel context econòmic i social, i això permet interpretacions que van més enllà de la interpretació tradicional”, defensa Nebrera, que posa com a exemple la resolució del Tribunal d'Estrasburg sobre les clàusules sòl.



A què poden ser condemnats?


Els escenaris possibles són dos, la condemna i l'absolució, i portarien el cas per camins diferents. Segons Montserrat Nebrera, tot dependrà de la interpretació de la justícia. Per una banda, "pot existir una interpretació segons la qual, malgrat que l'Estat hagi imputat, els jutges decideixin no condemnar, perquè consideren que s'ha d'interpretar el dret de manera que doni sortides polítiques i insti les instàncies polítiques a posar-se d'acord". Per l'altra, "pot ser que els jutges vulguin ser exemplars en el manteniment de l'statu quo, de la integritat de l'Estat, argumentant que no es deixen manipular per persones que en realitat volen marxar de l'Estat".


Si són declarats culpables i condemnats pels delictes dels quals se'ls acusa, com a molt podrien enfrontar-se a una pena d'inhabilitació. Segons l'article 414.1 del Codi Penal, els responsables de desobediència “incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys”. De la mateixa manera, segons l'article 404 del Codi Penal, el culpable de prevaricació “ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de nou a quinze anys”.


A la presó no veurem ningú. Segons els diversos juristes consultats, és molt probable que els delictes d'obstrucció a la justícia i malversació de diners públics, previstos en la querella inicial, fossin retirats per a evitar les conseqüències polítiques d'una condemna de presó, contemplada per a aquests fets. La fiscalia ja ha avançat que demanarà deu anys d'inhabilitació per a Artur Mas i nou anys per a Joana Ortega i Irene Rigau.


Joan Queralt assenyala els límits que tindria una hipotètica inhabilitació. “Amb la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic perdrien la condició dels càrrecs pels quals van ser elegits. Si ara no ho són, no els afectaria”, explica. I el penalista afegeix: “De la doble pena que té el Codi Penal per a la prevaricació, la que afectaria de ple els imputats, un cop ferma la sentència, seria la de no poder ser elegits entre nou i quinze anys. És una mena d'inhabilitació per la política desproporcionada”.


Per això el cas que centra les mirades del sobiranisme no és aquest, sinó el de Carme Forcadell, que en aquests moments sí que exerceix el càrrec de presidenta del Parlament de Catalunya. En cas de ser inhabilitada, Forcadell sí que podria ser privada del càrrec públic exerceix “i dels honors que li siguin annexos”.






Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega//EFE



Una condemna seria definitiva?


La condemna del TSJC no seria ferma, és a dir, no seria definitiva. “Tant si acaba en condemna com en acusació, hi haurà recurs davant del Tribunal Suprem, d'una part o de l'altra”, avança Joan Queralt, que creu que ni l'acusació ni la defensa es conformaran amb el que dicti el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A partir d'aquí, tant els uns com els altres tenen unes quantes instàncies superiors a les quals acudir.


"Si hi ha absolució i el Tribunal Suprem la manté, això s'acaba aquí, però no és el més probable", afirma el penalista, que afegeix: "Si hi ha condemna, poden recórrer també al Tribunal Suprem. Si aquest la ratifica, poden anar al Tribunal Constitucional, que es trobaria en una situació incòmoda, perquè seria jutge i part". El més probable, conclou Queralt, és que acabi internacionalitzant-se el conflicte: "Segurament el TC no admetria el recurs d'empara, o el desestimaria, i això acabaria a Estrasburg".


Montserrat Nebrera també creu que el cas podria al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "Tal com estan les coses estan en altres àmbits, i vist el canvi de perspectiva del Tribunal d'Europeu, que ara té efectivitat plena, jo no descarto que es porti a Europa". No obstant això, la constitucionalista recorda que, com en el sistema judicial espanyol, en el sistema europeu també graviten interessos: "Hi ha molts interessos contraposats a Estrasburg, entre els quals la integritat dels Estats que formen la Unió Europea, que no és menor".


Però, abans de tot això, caldrà veure si s'opta per recórrer una hipotètica condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o, per contra, desconèixer l'autoritat dels tribunals espanyols. “Més enllà del dret a la legítima defensa, és difícil mantenir la coherència entre un discurs que nega la legitimitat de les institucions judicials espanyoles i la presentació de recursos davant d'aquestes institucions”, assegura Xavier Arbós. “Almenys de cara a l'opinió pública grinyola una mica”.



Un conflicte polític amb conseqüències polítiques


“Independentment de quin sigui el resultat, aquest tindrà una lectura política, de forma inevitable”, preveu Xavier Arbós, que creu que el cas de Carme Forcadell marcarà un abans i un després, en funció de quina sigui la reacció a una hipotètica condemna.


En aquest sentit, Joan Queralt creu que és difícil de pronosticar quines conseqüències polítiques tindrà. “Una condemna enduriria encara més el clima, però no puc dir fins a quin punt ni amb quines conseqüències, perquè hi ha altres fronts, judicials i no judicial”, assegura el penalista. Per altra banda, “una absolució trauria pressió, indubtablement”. Segons Queralt, fer afirmacions més enllà d'aquests pronòstics, “seria especular”.


En el seu vessant d'analista política, Montserrat Nebrera va una mica més enllà. La constitucionalista considera que una condemna "fidelitzaria les persones que estaven convençudes de la inhabilitació i fins i tot generaria nous adeptes" i "faria créixer la percepció que aquest conflicte no té sortida des del punt de vista de les institucions". En canvi, en una eventual absolució, "el problema el té l'Estat", perquè "hi ha una part que no es conforma ni tan sols amb la inhabilitació, que volien a la presó, i que creuria que no s'ha fet el possible per a condemnar-los".


“D'una manera o una altra, això no serà el final de res”, afirma Nebrera. “Això serà un capítol més en un conflicte que jo crec que té difícil solució si no hi ha voluntat política de resoldre'l, que a la llarga, tard o d'hora, acabarà amb la separació de Catalunya d'Espanya”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.