Ripoll recupera el llibre de versos que va inaugurar, el 1922, l’idil·li de Langdon-Davies amb Catalunya

Quan l’any 1935 Marià Manent va reaportar a La Revista la relació entre “Catalunya i les lletres angleses”, va dir que entre els escriptors anglesos que s’havien interessat per la nostra cultura calia esmentar en primer terme l’autor del curiós estudi sobre la sardana Dancing Catalans (Jonathan Cape. Londres, 1929), John Langdon-Davies, el qual “residí llargues anyades al Ripollès i a l’Empordà”. A la capital de la primera comarca, hi recordava Manent, va publicar l’any 1922 un breu llibre de versos, Man on Mountain, imprès a Ripoll mateix i “ple de suggestions pirinenques”.

Marià Manent havia traduït dos poemes del llibre, “Lletania dels ocells adormits” i “Paisatge”. Tomàs Garcès n’havia girat dos més, “El goig del sol” i “Home vell cavant”.

Aquestes quatre versions s’han inclòs en la reedició, ara bilingüe, que el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès ha fet del llibre, amb el títol Man on MountainHome a la muntanya, preparat a cura de Jordi Casanova i Roca i Núria Camps i coordinat per Florenci Crivillé. Els quinze poemes restants han estat traduïts per Josep Maria Jaumà.

A Ripoll, Langdon-Davies hi va establir una forta amistat amb el culte enginyer Ramon Casanovas i Danés, el qual va introduir l’escriptor anglès a la penya de La Revista, on coneixerà Manent i Garcés. El seu interès i compromís per la literatura i la cultura catalanes, gestat a Ripoll, el portarà a participar en la fundació del PEN Català.

El periodista i escriptor John Langdon-Davies (Eshowe, Sud-àfrica, 1897-Shoreham, Anglaterra, 1971) era un cul de mal seient i fugint del que ell mateix anomenà “la civilització de les màquines” va llogar la planta superior d’una torre de Ripoll i s’hi va instal·lar amb la dona i els dos fills. Era el maig del 1921, i no deixaria la vila fins a finals del 1922. Se’n va llavors a Anglaterra però amb recança i per això el 1926 torna a Catalunya. Aquest cop s’estableix a Sant Feliu de Guíxols, que, anys més tard, i després de la guerra, serà el seu lloc de residència habitual i continuarà aprofundint la seva relació amb la cultura catalana, actitud que el portarà a formar una gran amistat amb Josep Pla.

Ramon Casanova va ser el guia pirinenc de Langdon-Davies i la persona que li va descobrir la història, la llengua i les aspiracions nacionals dels catalans, recorda Jordi Casanova i Roca, el seu nét. L’escriptor anglès va dedicar una primera versió del manuscrit del llibre “to Ramon Casanova, who has given more than half my Catalan happiness”.