Els crítics

Les trampes de la guerra

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Viva la muerte, muera la inteligencia”, va dir Millán Astray en el famós acte celebrat al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d’octubre de 1936, coincidint amb l’incipient Día de la Raza. Va ser el mateix dia i acte en què Miguel de Unamuno va sacsejar les idioteses macabres del feixisme —amb un públic format, majoritàriament, per membres de la Legión, amb el fundador i la dona del generalíssim a la taula d’autoritats— i va dir allò tan cèlebre de “venceréis, pero no convenceréis”, espaordit pel que veia, sentia i vivia, i capgirant el seu suport inicial al “retorn a l’odre” que havia de suposar el cop d’Estat militar. 


Mientras dure la guerra
Direcció: Alejandro Amenábar

Espanya, 2019
Durada: 107 minuts
Guió: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández
Música: Alejandro Amenábar
Fotografia: Alex Catalán
Repartiment: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Nathalie Poza, Patricia López, Luis Zahera, Luis Bermejo, Inma Cuevas, Mireia Rey, Tito Valverde, Luis Callejo, Carlos Serrano-Clark, Ainhoa Santamaría, Itziar Aizpuru, Pep Tosar
Gènere: Drama 


Una frase i un acte que van tenir tota la transcendència i el pes històric que mereixien, encara avui disposats a explicar què va ser aquella desfeta, aquella guerra infame, aquella dictadura que només pretenia anorrear dissidències, pensaments, llibertats i propostes d’anar més enllà. Fins a arribar al dia d’avui, en què l’estrena de Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar, no pot ser més oportuna, amb un context amb el qual dialoga, sense rubor, ni miraments —darrer tram de l’any 2019: el cadàver de Franco encara calent, les ferides de la memòria històrica, l’auge global del feixisme, i el conflicte territorial com a gran desafiament, amb una repressió implacable—. És, òbviament, una de les intencionalitats del film: posar un mirall en l’ara, prevenir de com n’és de tossuda la història per anar-ne repetint els episodis més foscos, i advocar per l’entesa, en un desencaix que ve de lluny i que sempre ha ressonat abrandat en l’essència mateixa de la idiosincràsia d’una “Espanya” feta de moltes singularitats. 

El mèrit d’Amenábar és saber portar el relat al present i burxar en allò que més mal fa: la impossibilitat d’arribar a acords que aturin la desraó, com tan bé marca el context on es mou Unamuno, referent inqüestionable d’un món on les idees, la intel·ligència i l’art de discutir són les divises que tot ho posen en ordre, encara que un mateix caigui en contradiccions. Acotat a un breu espai de temps i un únic escenari, el film se centra en el trànsit de l’escriptor des que dona suport al cop d’Estat fins que alerta dels perills del feixisme en el cèlebre discurs, al mateix temps que seguim les intrigues que porten a un apocat i confús general Franco a ser el comandament únic de la guerra i, de retruc, el cap d’Estat i dictador sanguinari que acabaria sent. 

El director de Tesis i Mar adentro usa bé les situacions intimistes que conté la Història per fer avançar el relat de manera temperada. Però el film fluixeja en unes actuacions sobreactuades i inadequadament teatrals —amb l’excepció d’Eduard Fernández, esplèndid en el paper de Millán Astray i directe al Goya, i de Karra Elejalde, solvent com a Unamuno, de menys a més al llarg del metratge— i per la recerca indissimulada d’un efecte lacrimogen que ruboritza de tan descarat com és, propiciat per subratllats musicals sentimentalíssims —obra del mateix director i als quals ja ens ha acostumat sobradament— i per escenes planificades per burxar en una emoció fàcil i primària.

És el gran taló d’Aquil·les d’un director que, d’això, n’ha fet el seu propi —i dubtós— manual d’estil, conscient de treure’n suc sempre que pot, encara que això impliqui fer trampes, jugar amb les sensibilitats de l’espectador i, com a resultat, desatendre el veritable quid del drama: que la guerra i les lliçons apreses no acabin per enterbolir la intel·ligència

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.