Aquella era una jornada festiva i reivindicativa. Els carrers s’omplien conforme passaven les hores i la indignació era expressada amb música, concerts i parlaments improvisats. Els dirigents independentistes feien acte de presència. A primera hora del matí transcendia que la Guàrdia Civil estava protagonitzant un escorcoll a la seu del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, en aquell moment presidit per Oriol Junqueras. L’objectiu del cos armat era trobar documentació relacionada amb el referèndum que s’havia de celebrar l’1 d’octubre, 10 dies més tard.
La indignació apujava el to quan es coneixia que la Policia Nacional, a no molta distància d’aquell Departament, havia intentat escorcollar la seu de la CUP sense cap ordre judicial que ho permetera. La resposta ciutadana era la mateixa: música, balls i protesta noviolenta. Potser tot el contrari del que buscaven els cossos armats.
Any i mig més tard, el relat que van fer al Tribunal Suprem durant el judici sobre la concentració de protesta contra l’escorcoll al Departament d’Economia era ben distint del que s’havia viscut. Un agent assegurava haver vist Carme Forcadell en un cotxe en direcció contrària “agitant la massa” alçant la ma des de la finestra. El carrer estava tallat al trànsit, però el jutge no va permetre el visionat dels vídeos que podien desmentir fàcilment aquella afirmació. Un altre agent descrivia de manera inversemblant les “banderes d’Òmnium” presents en la concentració per culpabilitzar l’entitat cívica que presideix Jordi Cuixart. “Una bandera, quadrada, amb un pal”... responia quan era preguntat per la defensa dels encausats sobre com eren aquelles banderes que, segon ell, demostraven que Òmnium Cultural havia estat responsable de tot allò. Però si algun testimoni va ser capaç de sobredimensionar els fets d’aquell 20 de setembre va ser el de Montserrat del Toro. La secretària judicial, que donava ordres durant l’escorcoll, es presentava amb veu tremolosa, mirant de demostrar la commoció que li causava recordar aquell dia en què “la massa”, explicava un altre agent, “quasi tomba la porta” del Departament. Cap vídeo ha pogut demostrar aquest fet. Montserrat del Toro lamentava, fins i tot, amb el seu temor particular, haver sentit Carme Forcadell parlant per un megàfon.
Tot aquest relat servirà, previsiblement, per condemnar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a llargs anys de presidi. De moment ja fa dos anys que són empresonats per la jornada del 20 de setembre. Van ingressar a Soto del Real el 16 d’octubre i moltes coses han canviat des d’aquell moment. El 20 de setembre d’enguany, dos anys després d’aquella manifestació, l’alegria de la concentració s’ha transformat en ràbia i preocupació. La sentència està a punt de caure i la resposta ciutadana, també. No és estrany, en aquest sentit, que la concentració convocada per Òmnium Cultural a les portes del Departament d’Economia, avui presidit pel vicepresident Pere Aragonès -que llavors feia de segon de Junqueras el 2017 i que també ha fet acte de presència- fora un clam per la desobediència civil i per la lluita noviolenta. “Si ens plantem 600 persones, potser tindrem un problema. Si ens plantem 100.000, el problema el tindrà l’Estat”, se sentia.
D’aquesta manera, i amb diverses intervencions des de l’escenari que presidia la concentració convocada a Rambla Catalunya, a l’alçada de l’esmentat Departament, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer Diputació, Òmnium Cultural concentrava milers de persones que escoltaven paraules de Marcel Mauri, de Xavier Sànchez o de Neus Cuixart, germans dels empresonats, entre molts altres. La concentració se celebrava també el mateix dia en què Jordi Cuixart, en una entrevista a Catalunya Ràdio, anunciava que no acceptaria cap rebaixa possible obtinguda a través de beneficis penitenciaris després de la condemna.
No era l’única manifestació de reivindicació i de record als Jordis que hi havia el divendres a Barcelona. Tres quilòmetres al nord, al número 291 de Travessera de Gràcia hi ha la caserna de la Guàrdia Civil. A les 19.30, una hora i mitja més tard de la convocatòria d’Òmnium Cultural, els CDR cridaven a una concentració de protesta contra el cos que va escorcollar el Departament presidit per Oriol Junqueras el 20 de setembre de 2017.
Ara mateix al Cuartel de les forces d’ocupació a Travessera de Gracia @CDRCatOficialpic.twitter.com/gYChAOuJfj
— ElGatoQueEstáTristeyAzul (@duduipa) September 20, 2019
Aquesta concentració era de caire més popular. Si en l’anterior hi havia representants dels partits independentistes -com ara Roger Torrent, Laura Borràs, Sergi Sabrià o Gabriela Serra-, la de travessera de Gràcia tenia més tensió. Entre altres coses, perquè unes 20 persones es contramanifestaven amb banderes espanyoles, fent sonar la marxa reial i entonant, via megàfon, el provocador “a por ellos”. Entre les banderes també hi havia missatges a favor de la Guàrdia Civil. Els Mossos d’Esquadra havien d’inter-posar-se entre les dues parts per evitar possibles mals majors. Com a anècdotes, destacava que aquest grup feia sonar també la cançó de Waterloo, del grup suec Abba; o que els CDR projectaven imatges de l’1 d’octubre davant la caserna. Els concentrats no eren massa nombrosos: entre els dos grups no hi havia d’haver més de 400 persones.
Ara a la comissaria de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia adictes al règim en suport a la GC, no arriben a ser ni 155... pic.twitter.com/DZ1yors0gS
— Thomas Sankara (@tsankaram) September 20, 2019
L’afer Torra
Durant la mateixa jornada es feia públic que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigia al president Quim Torra retirar la pancarta que hi ha a la façana de la Generalitat de Catalunya que dona suport als presos polítics i exiliats. Tot i que el judici sobre aquest afer, previst per la setmana vinent, s’ha ajornat per al 18 de novembre, aquesta decisió no té res a veure amb l’assumpte de la Junta Electoral. El TSJC, de manera cautelar, ha fet cas d’una demanda d’Impulso Ciudadano, una entitat minoritària similar a Societat Civil Catalana que presideix José Domingo, exdiputat de Ciutadans i expresident de SCC. L’entitat havia exigit al Tribunal la retirada d’aquesta pancarta per “defensar el pluralisme polític”. La decisió pot ser resposta amb un recurs, el que allargaria l’obligació de llevar la pancarta, si bé el fet ha transcendit enmig d’una jornada reivindicativa i en un context de tensió davant la imminència de la sentència del Tribunal Suprem.
Més ressò guanyava la notícia quan Quim Torra anunciava que desobeiria la decisió del TSJC, que al seu parer vulnera el dret a la llibertat d’expressió. Amb un comunicat, justificava també que la pancarta responia al “clam molt majoritari de la societat catalana” i a un “compromís democràtic del Govern”.
L’escenari presentència es fa notar a Catalunya. Són els dies precedents a jornades de previsible protesta massiva davant una quasi segura sentència condemnatòria del Tribunal Suprem.