Nou gest internacional contra els empresonaments dels polítics i activistes catalans. En una carta al setmanari Le Journal du Dimanche, un mitjà d’informació general fundat fa ara 70 anys, 52 diputats de l’Assemblea Nacional Francesa -el 9% dels membres de la Cambra, que té 577 representants- han manifestat estar “preocupats per la repressió dels polítics catalans escollits a Espanya”.
El manifest explica que “durant molts mesos, la situació dels polítics catalans continua. Sabem que la controvèrsia sobre la qüestió catalana i el futur d’Espanya és elevada i la nostra intenció no és interferir en aquest debat”, asseguren. Però els diputats, “simplement”, volen “expressar la nostra preocupació i desaprovació del que ens sembla una violació de les llibertats fonamentals i de l’exercici de la democràcia”.
Concretament, els signants entenen que “degut a les seues tendències polítiques, per haver volgut organitzar una votació, els funcionaris electes estan empresonats, exiliats i corren el risc de ser condemnats a penes de presó”. Continuen afirmant que “s’han de respectar les regles institucionals, però considerem que el debat polític no es pot decidir per la repressió, pels atacs als drets de les persones, per una forma de delicte d’opinió”.
Els signants
52 diputats de l’Assembla Nacional Francesa han signat aquesta carta. N’hi ha membres de tots els partits i tendències exceptuant l’extrema dreta de l’Agrupació Nacional, els dretans dels Republicans i el moviment d’Emmanuel Macron, En Marxa! Aquests són els grups parlamentaris dels quals formen els signants i els noms dels qui han signat la carta.
Grup Llibertat i Territoris – Moviment Radical Social-Liberal. Es tracta d’un grup que acull polítics d’esquerres, centre-esquerra i centre-dreta entre els quals destaquen els nacionalistes corsos polítics que creuen en una França i una Europa Federal. Fins a 13 diputats d’aquest grup -són 18 a l’Assemblea Nacional Francesa- han firmat la carta. Els membres d’aquest grup parlamentari que han signat la carta són: Jean-Félix Acquaviva, Michel Castellani, Jean-Michel Clément, Paul-André Colombani, Jeanine Dubie, Frédérique Dumas, M’jud El Guerrab, François Michel Lambert, Paul Molac, Bertrand Pancher, Sylvia Pinel, François Pupponi i Philippe Vigier.
Unió de Demòcrates Independents. Aquest grup centre-dretà i liberal també aposta pel federalisme europeu i acull partits que defensen la sobirania de territoris francesos d’ultramar com ara Caledònia o la Polinèsia Francesa. En aquest grup també hi ha Força Democràtica Europea, presidida per Jean-Christophe Lagarde, qui es va oposar el 2005 a aprovar la fallida Constitució Europea. Aquest grup compta amb 28 representants a l’Assemblea Nacional i quatre han signat el manifest. Són Sophie Auconie, Pascal Brindeau, l’esmentat Jean-Cristophe Lagarde -que també presideix l’UDI- i Michel Zumkeller.
França Insubmissa. Grup parlamentari dominat per la França Insubmisa i pel Partit d’Esquerres, aquest últim creat fa una dècada i que incorpora la sensibilitat ecologista. A l’Assemblea Nacional té 17 representants i tots ells han signat el manifest. Són Clémentine Autain, Ugo Bernalicis, Éric Coquerel, Alexis Corbiere, Caroline Fiat, Bastien Lachaud, Michel Larrive, el líder del grup Jean-Luc Mélenchon, Danièle Obono, Mathilde Panot, Loïc Prud’homme, Adrien Quatennens, Jean-Hugues Ratenon, Muriel Ressiguier, Sabine Rubin, François Ruffin i Bénédicte Taurine.
Grup d’Esquerra, Demòcrata i Republicà. Acull partits d’esquerres -sobretot comunistes- i post-colonialistes de territoris d’ultramar francesos com ara la Guaiana, Martinica o l’històric Partit Comunista. Compta amb 16 representants a l’Assemblea Nacional. Els 16 han signat el manifest: Huguette Bello, Moetai Brotherson, Alain Bruneel, Marie-George Buffet, André Chassaigne, Pierre Dharreville, Jean-Paul Dufrègne, Elsa Faucillon, Sébastien Jumel, Manuéla Kéclard-Mondésir, Jean-Paul Lecoq, Jean-Philippe Nilor, Stéphane Peu, Fabien Roussel, Gabriel Serville i Hubert Wulfranc.
Partit Socialista. Els socialdemòcrates, en plena decadència a França i afectats per la irrupció d’Emmanuel Macron amb el moviment En Marxa!, es van presentar a les darreres eleccions i van obtenir només 31 diputats, integrats a l’Assemblea Nacional al grup Nova Esquerra i només un representant, Régis Juanico, natural de Saint-Remy, ha signat el manifest.
Maina Sage. Aquesta política de la Polinèsia representa el seu país a l’Assemblea Nacional Francesa.
Són els 52 signants del manifest que no compta amb representants dels Republicans i del moviment liderat per Emmanuel Macron. Tampoc dels ultradretans de l’Agrupació Nacional.
Precedents
A l’Estat francès ja hi va haver un manifest signat per 41 senadors francesos que s’expressaven en el mateix sentit. Va ser al mes de març d’aquest any. Des de la Catalunya Nord, alhora, alcaldes i representants polítics han protagonitzat multitud d’iniciatives per donar suport als polítics i activistes catalans empresonats i exiliats des de la tardor de 2017.
Arreu d’Europa també hi ha hagut gestos similars: a Itàlia, a Portugal, a Bèlgica, a Alemanya o al Parlament de Catalunya, on es van reunir 524 diputats europeus per donar suport a Carme Forcadell, s’han emès manifestos en aquest sentit. L’últim arriba de l’Assemblea Nacional de França amb la sentència del Tribunal Suprem cada cop més a prop de ser emesa.