França

Qui són els senadors francesos impulsors del text pels drets i les llibertats a Catalunya?

41 senadors francesos publiquen un manifest que exigeix el respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya i denuncien el judici que s’està desenvolupant al Suprem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cap a les 6 de la vesprada del diumenge, la delegació francesa del Govern català anunciava la publicació d’un manifest inèdit fins ara. 41 senadors signaven un text titulat “Pel respecte dels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya”. No era, com acostuma a passar, un manifest d’una cambra democràtica de l’exterior promogut per diputats de partits sensibles a la causa sobiranista. En aquesta ocasió, entre els signants hi ha membres de tots els partits amb representació al Senat. Des del Partit Comunista fins la formació En Marche, liderada pel president Emmanuel Macron. No n’hi ha cap de l’extrema dreta, atès que no té representació al Senat.

El manifest, publicat en l’edició de la vesprada del diari francès Mediapart, denuncia “la repressió contra polítics electes catalans” i reclama “solucions polítiques a nivell europeu”. “Com a europeus i com a francesos, ens preocupen els greus esdeveniments que es van donar a Catalunya. En el moment del judici davant el Tribunal Suprem, nosaltres, membres del Senat de la República [francesa], demanem respecte pels drets i les llibertats fonamentals a Catalunya sense, per descomptat, interferir en els problemes polítics d’un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya”.

El text també denuncia “les repressions patides per càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya encarcerats o obligats a exiliar-se per les seues opinions en l’exercici del mandat emanat de l’electorat”. Alhora, demana que “es tinga present que aquesta situació és un vertader atac als drets i a les llibertats democràtiques”, lamenten que “la gravetat d’aquesta situació siga infravalorada al nostre país” i demanen que “França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg amb la finalitat de trobar solucions polítiques a un problema polític”.

El text està signat per 41 senadors dels 348 que té la cambra alta francesa. Només, per tant, un 12% dels representants, si bé destaca que entre aquests hi ha de tots els grups polítics. La iniciativa s’ha desenvolupat per part de sis senadors. Són els següents.

François Calvet. Senador des del 2011 pel departament Pirineu Oriental. Perpinyà, 1953. També va ser electa a l’Assemblea Nacional Francesa. És advocat i forma part del grup Els Republicans, el partit centredretà francès que forma part del Grup Popular Europeu.

Michel Canevet. Senador per Finisterre, departament ubicat a l’extrem oest del país, a la Bretanya. Nascut el 1960, va ser alcalde, entre 1992 i 2017, de la localitat de Plonéur Lanvern, del seu departament, que compta amb uns 7.000 habitants. Forma part de l’Aliança Centrista, partit liberal integrat a Europa al grup Alde, on hi ha Ciutadans i altres formacions de centredreta.

Ronan Dantec. Senador pel departament de Loire-Atlantique, al sud de la Bretanya. Forma part del grup ecologista Verd, va nàixer el 1963 i és veterinari.

André Gattolin. Va nàixer el 1960. És senador del Departament de l’Alt Sena -al centre-nord del país- i ha exercit com a periodista durant dècades. Va militar als Verds, tot i que ara ho fa en la formació de Macron, La República en Marxa.

Pierre Ouzoulias. Senador de l’Alt Sena. Arqueòleg i historiador, va nàixer el 1964 i és membre del Partit Comunista. També és investigador del prestigiós Centre Nacional de Recerca Científica, amb seu a París.

Simon Sutour. Senador pel Gard, Departament que forma part de la regió d’Occitània. Nascut el 1952, és membre del Partit Socialista. Ja va denunciar fa uns dies, a títol personal, el judici que s’està celebrant al Suprem. “Quan deixaran de tancar els ulls?”, va dir al Senat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.