La setmana passada, el president del Parlament català, Roger Torrent, va reunir-se amb Heidi Hautala i Ska Keller a Brussel·les. Els seus noms no són massa coneguts, però no deixen de ser personalitats rellevants a nivell continental. Hautala, finesa, és vicepresidenta del Parlament Europeu -institució en què es va reunir amb Torrent- i membre dels Verds. Keller, alemanya, n’és diputada i forma part del mateix partit.
El motiu de la reunió era la necessitat de Torrent de traslladar la situació que es viu a Catalunya. Una de les eines de denúncia és el manifest impulsat pels expresidents del Parlament Català Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, que han acabat signant 524 diputats i exdiputats de 25 països distints, entre ells les dos eurodiputades esmentades. Un manifest que demana l’alliberament immediat de Carme Forcadell.
El cas de l’antecessora de Roger Torrent és dels que més incredulitat ha generat arreu del món. Forcadell és una de les nou persones que es troben en presó preventiva, acusades de rebel·lió, pels fets de la passada tardor. La inversemblança procedeix del fet que Forcadell no formava part de l’executiu català, com tampoc Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart. És a dir, cap dels tres no van ser responsables directes ni indirectes en les decisions preses des de les institucions catalanes.
Davant d’aquest fet, són moltes les veus que han demanat la llibertat de tots els presos polítics, però la demanda d’alliberament sobre aquestes tres persones, en segons quines ocasions, s’ha intensificat més.
Una mostra és el document subscrit per 524 diputats i exdiputats que ha estat presentat al Parlament i que ha comptat amb les intervencions de Joan Josep Nuet, Roger Torrent i Quim Torra. També amb Elin Jones, presidenta del parlament de Gal·les, qui ha participat en l’acte al Parlament.
Fora de l’hemicicle, han estat molts els diputats d’arreu d’Europa i del món que s’han fotografiat amb un missatge de suport a Carme Forcadell.
As members of the European Parliament, we call for the immediate release of the Speaker of the Catalan Parliament, Carme Forcadell #FreeForcadellpic.twitter.com/7Y61K4svOO
— EU-Catalonia Dialogue Platform (@EUCat_Dialogue) 13 de desembre de 2018
La iniciativa ha estat tan ben rebuda que al llarg del dijous dia 13, el hastag #FreeForcadell ha estat Trending Topic a Twitter. El manifest l’han secundat diputats de Xile, Bèlgica, Finlàndia, de la cambra britànica dels comuns, de Dinamarca, Gal·les, Irlanda, de les Illes Fèroe -entre ells el president, Páll á Reynatúgvu-, Noruega, Portugal, Suècia, Escòcia -entre ells l’expresidenta, Tricia Marwick-, Estònia, Irlanda del Nord, Islàndia i Bèlgica -entre ells el vicepresident, Karl Vaniouwe. A nivell subestatal hi ha diputats de Còrsega, Flandes -entre ells el president, Jan Peumans-, Renània i Quebec. I també del Congrés, del Senat, del Parlament de Catalunya, del gallec, navarrès -entre ells el vicepresident, Unai Hualde, de GeroaBai- i del basc -entre elles la presidenta, Bakartxo Tejeria, del PNB, i també els expresidents Juan José Pujana i Izaskun Bilbao i Juan Mari Atutxa. Entre els exdiputats signants destaca el valencià Emèrit Bono, conseller al País Valencià, primer d’Administració Pública i després de Medi Ambient amb Joan Lerma com a president.
El “manifest de representants i exrepresentants de cambres parlamentàries en suport de Carme Forcadell” denuncia que l’expresidenta “està acusada d’un delicte de rebel·lió, només aplicable en cas d’un alçament violent i públic, circumstància que no s’ha produït”. Destaca també que “la llavors presidenta del Parlament va actuar sempre atenent el reglament de la cambra i va complir les funcions inherents al seu càrrec”. “L’acusació contra ella”, continua el document, “afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari. Una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament, ni prohibir als diputats i diputades d’exercir lliurement les seves funcions amb respecte a la normativa de la cambra”.