La televisió belga RTBF es feia ressò de les paraules del president flamenc, Geert Bourgeois, del mateix partit que Peumans (els nacionalistes de Nova Aliança Flamenca). “Bourgeois descrivia la ruptura dels llaços diplomàtics per part d’Espanya amb Flandes com ‘un acte molt hostil’, una cosa inaudita en la Unió Europea: ‘Mai s’ha produït en la història de la UE des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) el 1952”.
Segons aquesta televisió, “Espanya va aixecar l’estatus diplomàtic del delegat flamenc de l’ambaixada belga després de les declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, que va ofendre Madrid per una qüestió judicial. Havia enviat una carta a una separatista empresonada [Carme Forcadell] en què afirmava que la detenció dels polítics catalans demostrava que ‘el govern central a Espanya no compleix els criteris d’una Unió Europea democràtica i moderna’. Bourgeois promou la llibertat d’expressió i la separació de poders”, deia el mitjà. La notícia també anuncia la sol·licitud d’ajuda que Peumans va fer a Didier Reynders, ministre belga d’Exteriors, perquè mitjançara i “Madrid reconsiderara l’estatut diplomàtic del delegat del Govern flamenc a Espanya”, tot i que “Reynders no pretén telefonar l’ambaixador d’Espanya a Bèlgica”.
Amb això últim titulava el diari francòfon Le Soir dimecres en una notícia publicada a les 5 de la vesprada. Dos hores més tard, ressaltava les paraules de Charles Michel, primer ministre belga, qui “rebutjava la sol·licitud d’intervenció feta pel cap del Govern flamenc, Geert Bourgeois” adreçada al ministre belga d’Exteriors. Ho deia tot just a l’arribada de la cimera de la Unió Europea a Brussel·les.
I és que abans, el ministre d’Exteriors Reynders “prenia nota de les declaracions”, però “el seu paper no és comentar les declaracions del president d’un parlament estatal”, citava el periòdic flamenc Het Laatste Niews. El mateix diari destacava les paraules de Charles Michel, primer ministre, que deixava el cas en mans del govern flamenc i de l’espanyol. “Hi ha certa autonomia a Bèlgica per als estats federals per establir relacions internacionals”, i defensava la “sobirania del govern espanyol per determinar quina política pretén aplicar a nivell internacional”.
Bourgeois, president de Flandes, demanava suport per Peumans a tots els grups del Parlament flamenc, que li l’han donat. Segons Het Laatse Niews, Chris Janssens, del partit ultradretà Vlams Belang, titllava Peumans com “un pacifista que ha de ser elogiat per ser un dels pocs polítics que té la valentia de condemnar les violacions de drets humans a Espanya”. Des del partit liberal Open Vlaamse Liberalen en Democraten, Rik Daems demanava diferenciar que l’opinió de Peumans era personal i no parlava en nom del Parlament. Des dels Verds, Björn Rzoskavan Groen “dona suport” al president Peumans “per la seua contínua protesta contra els diputats encarcerats. I no vull fer la distinció entre vostè [Peumans] com a persona i com a president.
Segons l’HLN, Peumans va insistir que “els polítics no poden ser encarcerats per les seues opinions: això no és digne d’un Estat de dret”.
El conflicte, segur, continuarà.