Drets lingüístics

«Si a l'autoritat no se li parla en espanyol, no es pot entrar»

Una treballadora de l'aeroport de Son Sant Joan de Palma, Paula Rotger, pot rebre una multa de fins a 200.000 euros i la retirada del carnet d'accés a l'aeroport temporalment, cosa que l'impossibilitaria treballar. Tot per haver dit a un guàrdia civil «moltes gràcies». EL TEMPS l'entrevista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El passat 25 de juny, Paula Rotger, delegada sindical a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma, es dirigia a una reunió a la mateixa infraestructura en la qual aterren centenars d'avions diàriament. Per fer-ho, va haver-hi de passar el control de seguretat de dues vegades. Res inusual. 20 minuts més tard, però, va topar-se amb les forces de seguretat de l'Estat espanyol. Dos agents de la Guàrdia Civil van buscar-la durant una pausa de la reunió sense donar-li cap mena d'explicació. L'objectiu dels membres de la benemèrita era que tornés a passar per l'arc de control. 

Malgrat la desinformació, Rotger hi va accedir. Per tercera vegada, va superar l'escorcoll sense  que li detectaren cap mena d'objecte perillós. Un cop va sortir del control, la treballadora va acomiadar-se dels agents. Encara més, va agrair-los el servei prestat en català. «Vaig reconèixer la feina feta per part del cos policial amb un 'moltes gràcies'. Van ser els dos únics mots que vaig articular en català, ja que, anteriorment, totes les converses amb la seguretat privada i la Guàrdia Civil de l'aeroport havien estat en castellà», relata a EL TEMPS.

Aquella incidència rutinària, però, va transformar-se en un greu cas de discriminació lingüística que pot acabar amb la víctima abonant una sanció. Una multa que rondaria els 200.000 euros. De fet, i segons la versió de Rotger, quan tot feia pensar que les mesures de seguretat havien finalitzat, un dels guàrdies civils, amb posat irat i actitud crispada, li etzibà que «a l'autoritat se li parla en castellà». A continuació, va retenir-la. La treballadora pública recorda com va comunicar-li, en català i amb respecte, que tenia dret a parlar la llengua pròpia perquè, a les Illes Balears, conjuntament amb el castellà, és l'idioma oficial. Enfront de la decisió de l'empleada de no recular amb la llengua i seguir parlant en català, el policia va afirmar «que de cap de les maneres no podia passar». I tot, quan instants abans li havien comunicat que podia fer-ho, ja que havia superat tots els controls amb èxit.

«El policia es va enrocar en la seva posició d'intolerància i no volia entrar en raó. Que parlés en català va enfurismar-lo d'una manera desmesurada. Em va dir que, com que no havia contestat en espanyol, als seus ulls no havia passat el control i no podia accedir a l'aeroport», explica. A parer de Rotger, la policia és capaç de «crear un relat a mida per tal de fer-s'ho venir bé». «M'acusen de negar-me a l'escorcoll quan van fer-ho repetidament, fet que demostrat a les imatges gravades de les càmeres de videovigilància. Com també palesen que, en cap moment, vaig defugir de passar per l'arc de control. No obstant això, també m'acusen d'haver fugit d'una zona crítica de seguretat de l'aeroport».

La mallorquina pot ser penada, precisament, amb una sanció administrativa d'acord amb la llei de Seguretat Aèria 21/2001. Segons la normativa, les sancions poden ser d'entre 90.000 a 225.000 euros. Ara bé, el cas encara hauria de ser jutjat. Per la seva banda, Rotger va presentar una denúncia al jutjat d'Instrucció número 3 de Palma per un presumpte cas de discriminació lingüística i delicte d'odi.

El portaveu i líder de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha denunciat la discriminació lingüística a la cambra balear| Isaac Buj

De tot plegat, la treballadora de l'Aeropot lamenta que el simple fet de parlar la llengua catalana pugui ofendre a algú i tingui possibilitats de ser motiu de sanció. Això sí, es mostra ferma. I reivindica: «No podem tolerar que ens discriminin per parlar la llengua amb què ens hem criat, un parlar que cohesiona i ens agermana». Rotger, al seu torn, alerta de l'alt nivell de catalanofòbia que regna en certs sectors poblacionals de les Illes Balears. «En el judici que encara està pendent de celebrar-se, estan en joc els drets de milers i milers de mallorquins catalanoparlants que veiem com a casa nostra no podem fer servir amb normalitat el català», assenyala amb preocupació,

Rotger desitja que, en aquest cop, la justícia actuï i que s'analitzin les imatges de les càmeres de videovigilància que, segons indica, desmunten el relat «inventat» de la policia. «Desgraciadament, els dispositius d'enregistrament de vídeo no capten l'àudio, si ho fessin, podrien adonar-se que tan sols vaig pronunciar dos mots en català i van ser d'agraïment: 'moltes gràcies'», remarca una altra vegada.

Arran de l'incident, el diputat al Parlament de les Illes Balears i portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha enviat una carta al delegat del Govern espanyol en funcions a les Illes Balears per reclamar que s'iniciï una investigació interna amb l'objectiu d'aclarir els fets. També ha sol·licitat una reunió urgent per abordar aquesta qüestió. En la carta, Més per Mallorca posa de manifest que «qualsevol discriminació és intolerable en un estat de dret, i encara ho és més si aquells que vulneren la llei són, precisament, els funcionaris que l'han de fer complir». Ensenyat fa èmfasi que «aquest tipus d'agressions malauradament van més enllà d'anècdotes puntuals» i que «cal resoldre-les com abans millor per evitar que en un futur puguin repetir-se».

El membre del partit ecosobiranista cita fragments de l'Estatut i lleis en defensa dels treballadors. «La llengua catalana pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i totes les persones tenen dret de conèixer-la i usar-la i ningú pot ser discriminat per causa de l'idioma», desglossa el portaveu de Més referint-se a l'article quatre. Inclús, fa esment de la Llei orgànica 11/2007, de 22 d'octubre, reguladora dels drets i deures de la Guàrdia Civil, en la qual es desgrana que els membres del cos policial han d'actuar «amb absoluta neutralitat, respectant els principis d'imparcialitat i sense discriminar ningú». Una crítica que coincideix amb la pegunta de Més per Mallorca al Govern balear per l'estat en què es troba el decret de creació de l'oficina de defensa dels drets lingüístics.

La intenció de Més, a través de la reunió que ha sol·licitat Ensenyat, és posar fi a la discriminació lingüística a les Illes Balears que, a parer de Rotger, ja fa molt de temps que perdura. «Els catalanoparlants pateixen centenars de discriminacions per motius lingüístics cada any, però pocs s'atreveixen a denunciar-ho», indica. «Els catalanoparlants a no hem de cedir amb la llengua i treballar perquè sigui respectada», apunta. I demana a l'executiu presidit per la socialista Francina Armengol que apliqui «d'una vegada per totes les polítiques d'igualtat lingüística que garanteixin l'ús del català en les àrees i àmbits de domini públic». I clou, tot reblant, que «urgeix la col·laboració de les institucions per erradicar la creixent catalanofòbia a les Illes Balears».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.