Política

L'Oriol Junqueras més desconegut

Aquest dilluns a València el dirigent d'ERC Sergi Sol ha presentat el seu llibre Oriol Junqueras: fins que siguem lliures (Ara Llibres, 2019) junt amb el diputat republicà al Congrés, Gabriel Rufián, el qual també ha promocionat la seua obra Ser d'esquerres és ser l'últim de la fila (i saber-ho) (Catarata Edicions, 2019). Un acte que ha comptat amb la presència del músic Pep Picas, del portaveu del col·lectiu Free Junqueras Maxi Calero i de Guillem Agulló, pare del jove antifeixista assassinat per la ultradreta valenciana. I que s'ha convertit en una reivindicació de la figura de Junqueras des del seu vessant més personal i desconeguda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Maxi Calero és una persona força singular. Atrevit, alegre, amb dots de showman i amb una forta identitat de classe, resideix a Sant Vicenç d'Horts (Baix Llobregat). Militant comunista que va viatjar arreu del món per conèixer les experiències socialistes a Cuba, l'extinta República Democràtica Alemanya i la Unió Soviètica, va presidir l'assemblea d'aturats de la seua població. Tot i que extremeny de naixement, Calero es considerà català. Una consciència nacional madurada des del suport al dret a l'autodeterminació dels pobles que va accelerar-se en conèixer Oriol Junqueras, exalcalde de la població, líder d'ERC i actualment empresonat a Lledoners.

D'ençà que Junqueras va ser engarjolat, Calero va fundar junt amb els seus familiars d'Extremadura i amics andalusos el col·lectiu Free Junqueras. Tot un símptoma de la capacitat del dirigent republicà d'aixoplugar diferents sensibilitats a través d'una personalitat singular. Precisament, aquest vessant més personal ha sigut relatat aquest dilluns a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, a València. Sergi Sol, persona de confiança de Junqueras, ha presentat el llibre Oriol Junqueras: fins que siguem lliures (Ara Llibres, 2019) junt amb el diputat republicà al Congrés, Gabriel Rufián, el qual també ha promocionat la seua obra Ser d'esquerres és ser l'últim de la fila (i saber-ho) (Catarata Edicions, 2019). A l'acte, un autèntic homenatge a la memòria del líder independentista empresonat, s'hi ha sumat el músic Pep Picas, Guillem Agulló, pare del jove assassinat pel feixisme l'any 1993 i candidat europeu d'ERC, i el mateix Calero.

«Jo vaig militar al Partit dels Treballadors Espanyols», ha narrat Agulló, una vegada havia sigut presentant per l'acadèmica Josepa Costa. «A la Unió Naval de Llevant, teníem el nostre punt més fort. I allí, a través de Comissió Obreres, vam rebentar el sindicat vertical franquista. Fou la nostra lluita contra el règim feixista el qual vam aconseguir enderrocar amb aquestes lluites», ha rememorat. «Ara, continuem en la lluita antifeixista, quan veiem un Estat al qual se li veu el llautó. Només el manté l'exèrcit, el poder judicial, la monarquia i la policia. Vénen temps foscos. I no entenc com el Govern valencià no expressa la seua solidaritat cap a Catalunya», ha apuntat.

Tot i que no es coneixien, Agulló i Calero van coincidir a la mateixa formació política. «Eren temps durs, de combatre el franquisme», ha recordat just abans d'elogiar la figura de Junqueras. I, especialment, de narrar com va aconseguir erigir-se en alcalde d'una població de tradició castellanoparlant i que havia estat governada o bé pel PP o bé pel PSOE. «Oriol és com una pantera. Ell escolta i xerra amb tot el món. Els arracona i els convenç primer amb les paraules i després amb els fets. Mira el meu germà Lolo. Abans quan jugava la selecció espanyola, penjava la bandera d'Espanya. Ara, té penjat el llaç groc i una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics», ha explicat. «Sempre diu: 'Cabrons, meu fet independentista a mort'», ha bromejat.

Tant Lolo com Calero formen part del col·lectiu Free Junqueras, el qual ha visitat en diverses ocasions el dirigent republicà a la presó. «Nosaltres hem anat, de vegades, acompanyats de Sol», ha indicat. «Junqueras té actualment 50 anys i la Fiscalia demana 25 anys de presó. És una cadena perpètua. Com amb Carme Forcadell, la qual té 64 anys. Pot restar tota la seua vida a la presó», ha continuat Sol, amb un perfil més seriós i crític. I mentrea la sala d'actes de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, hi havien destacats alts càrrecs d'Esquerra Republicana del País Valencià, com ara Josep Barberà, l'exresponsable d'Esquerra Unida del País Valencià Glòria Marcos o l'editor Eliseu Climent.

L'acte ha finalitzat amb l'Estaca de Lluís Llach| ERPV

«Com se sol dir, darrere d'un gran home sempre hi ha una magnífica dona. Neus, la muller d'Oriol, és l'exemple paradigmàtic. Tot i no tenir una militància activa, ha sigut una incondicional d'ERC. I hi ha una anècdota que ajuda a entendre la seua personalitat. Quan l'advocat va dir-li a Junqueras que podria ser alliberat si acatava la Constitució Espanyola i afirmava que renunciava a fer política, Junqueras deia que de cap manera, que ell no podia fer això per haver posat urnes. Ara bé, volia saber l'opinió de la seua dona», ha exposat. I ha seguit: «Era un fet normal, ja que era ella qui estava sola amb els nens. Per saber la seua opinió, van reunir-se a la presó». «Va dir-li que seguira endavant», ha relatat, a l'hora, que li ha transmès unes paraules d'estima del pres independentista a Agulló.

Rufián també ha agraït «l'honor de compartit una candidatura europea amb un exemple d'antifeixisme com Guillem Agulló». I ha recordat quan va ser convidat per Junqueras una nit de nadal. El parlamentari independentista era, en aquell moment, un referent de Súmate, l'organització de persones migrades a Catalunya des de zones castellanoparlants de l'Estat que donaven suport al procés. «Pensava que ens explicaria la seua visió, però, d'entrada, ens va preguntar com observàvem nosaltres la marxa del procés. Ens va donar la paraula. Aquesta anècdota marca el caràcter de l'Oriol, el qual sempre t'escolta i et dóna eines per fer política. És singular», ha elogiat.

El portaveu dels republicans al Congrés, al seu torn, ha fet un al·legat a favor de la consciència de classe. Una reivindicació que ha exemplificat amb xicotetes revoltes que canvien la vida dels més desfavorits. «Ara, però, considerem l'enemic aquell que vota a favor de mesures per a la majoria de la població com ara la pujada del Salari Mínim Interprofessional. Ho fan per dur una estelada. Què ens ha passat? Els nostres avis, els nostres pares, ho tenien més clar quan nosaltres tenim més formació i més capacitat d'obtenir informació», s'ha preguntat, mentre ha clamat a favor dels pobles d'Andalusia, Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans. L'Estaca de Lluís Llach i una rumba republicana, interpretades pel músic Pep Picas, han clausurat un acte amb sabor mestís, de trencar els prejudicis sobre els partidaris de la independència. Com ho fa el mateix Calero.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.