Gràcies, Gabriel Rufián

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb Alfred Bosch, a l’Estació del Nord, comentàvem aquella primera campanya electoral de l’era Junqueras, quan Bosch va encapçalar la candidatura d’ERC al Congrés dels Diputats. Era el 2011. Aquella nit electoral la vam viure a la seu d’ERC al carrer Calàbria. No hi havia recursos per a més, cap seu pomposa, austeritat màxima, humilitat inevitable però entusiasme per un projecte polític amb un nou lideratge, novedós en tot. Aquell dia el comitè de campanya d’ERC va estar fins a darrera hora de la nit pendent de si el tercer escó, el de Girona, queia a ERC o era pel PSC. Cap diputat per Lleida, cap per Tarragona. Dos per Barcelona i un per Girona que va ballar fins més enllà de la mitja nit. Al final van ser 3 diputats. I a ERC hi va haver satisfacció. Les eleccions les va guanyar CiU, la CiU de Duran Lleida i Artur Mas.

El país ha canviat tant que aquella formació política, l’única republicana i independentista en aquell moment i durant 88 anys, ha guanyat ara per primer cop unes eleccions espanyoles a Catalunya. Mai abans no havia passat. Mai abans l’independentisme havia guanyat les eleccions espanyoles. Mai. La fita és històrica. Ni a la República, ERC, que era hegemònica, havia fet un milió de vots.

L’independentisme ha fet un pas de gegant. Més diputats per mai, més vots que mai. I ho ha fet amb un lideratge incontestable d’ERC, amb una victòria rotunda. Esquerra Republicana de Catalunya, la formació que ha liderat aquesta victòria rotunda, suma més d’un milió de vots, una gesta inimaginable fa ben pocs anys.

ERC no només ha fet un resultat esclatant a totes les comarques, he fet un resultat espectacular als barris on més pedra cal picar. El resultat al barri de les Planes, de Sant Joan Despí, la ciutat de l’immens Xavier Vendrell, és extrapolable a tants altes barris del país que hem de seguir, encara és insuficient, incorporant a la majoria política i social que farà inevitable la República Catalana.

La victòria de la República passa sobretot per seguir enfortint el republicanisme a les regions metropolitanes. I aquesta feina, àrdua, imprescindible per a la victòria i per a la cohesió social, només està en condicions de fer-la ERC, amb el lideratge sublim d’un Oriol Junqueras que és l’artífex d’un projecte de masses, victoriós, que connecta amb tot el país. Amb tot. Junqueras és l’home del 80 per cent, és el lideratge transversal que arriba on no arriba ningú més. ERC és el partit del país i Junqueras un líder com mai no hem tingut. Sense discussió possible. Ell i ERC representen el projecte polític que pot dur Catalunya a la República perquè és l’únic capaç de guanyar allí on mai no havia guanyat l’independentisme.

Alhora, una qüestió que no és pas menor, estratègicament determinant. L’independentisme suma quan és capaç de respectar la seva pluralitat, quan és prou madur per entendre que aquest país és de totes i tots, quan és capaç de fer camí sumant gent de diferents tradicions polítiques, quan és capaç d’abraçar tothom i de respectar tothom. El debat de la Llista Única queda superat, un cop més, per la contundència d’uns resultats. Prou batalles caïnites, prou apostes que no sumen, prou desqualificacions, prou forçar combregar amb rodes de molins.

El meu estimat Gabriel Rufián, ho diu sempre i ho diu amb un somriure orgullós ¡hem nascut per guanyar!. Gràcies, germà. Gràcies per formar part de la gran família republicana, gràcies per haver ajudat tant a superar tots els prejudicis que arrossegava l’independentisme i que eren un llast per a guanyar, per guanyar un país sencer. La victòria és d’Oriol Junqueras, de totes les preses i presos, de totes les exiliades i exiliats, però també és teva, de Gabriel Rufián i de tot el que representes, un fill del barri, fill del poble treballador, fill d’una família de Jaén que va arribar a Catalunya per guanyar-se la vida i, avui, per guanyar la República Catalana. Gràcies, germà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Sol
Sergi Sol

Periodista