Entrevista

Sergi Sol: “No ens guanyarem la gent hissant l’estelada més gran”

En Sergi Sol és col·laborador i amic del president d'Esquerra Republicana, sobre qui recentment ha publicat un llibre titulat “Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures”. Hi narra els fets de l’octubre passat, posa en valor la feina feta per l’independentisme fins a dia d’avui i explica el projecte republicà. El llibre també serveix com homenatge al líder d’Esquerra Republicana empresonat, de qui és màxim col·laborador.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Al llibre apunta que l’Oriol Junqueras és una persona serena i tranquil·la.

-I et diré més. Quan visito l’Oriol a Lledoners em trobo una persona ferma, amb un somriure i amb ganes de tirar el país endavant. I és que ni tan sols la la presó no l’ha fet defallir. A més, sempre em demana que digui a la gent: “Transformeu les llàgrimes i la impotència en ganes de treballar pel país i per la seva gent. I sobretot tingueu en compte que de les banderes no se’n menja”. És això: treballem per aconseguir el dret a l’autodeterminació perquè la gent visqui millor i no per canviar una bandera per una altra.

-Quan l’Oriol era alcalde de Sant Vicenç dels Horts, al balcó de l’Ajuntament penjava només la senyera. I ara, l’alcaldessa Maite Aymerich ho continua fent així.

-No ens guanyarem la gent hissant l’estelada més gran al balcó de l’ajuntament. A mi ja m’està bé, he portat l’estelada quan érem ben pocs els qui la dúiem. Però, a dia d’avui, vivim un moment diferent. Els independentistes som el 48% i els convençuts ja els tenim tots. Hi ha una part important de la població que no la convencerem voleiant banderes. Hem de recolzar la gent amb polítiques socials.

-Al llibre parla del 48% de catalans que donen suport a la República catalana. Els independentistes han avançat prou?

-Sóc independentista de naixement i et puc ben assegurar que mai no m’hagués imaginat que arribaríem tan lluny. En deu anys hem accelerat la història i ens trobem a pocs metres de fer el cim. L’octubre passat vam ser a tocar però no ho vam aconseguir. Ara, hem de sumar forces pel proper embat. Si eixamplem el món republicà, que és ple de diferents sensibilitats, tindrem moltes més possibilitats d’assolir la república catalana. El que hem fet és heroic i ho hem de posar en valor. Com també hem de tenir present que tenim gent innocent a la presó per permetre que la gent d’aquest país decidís lliurement el seu futur. Però en aquest moment de la història de Catalunya, quan ens trobem fent el cim de la muntanya, l’abús de simbologia no suma. En aquest moments hem de pensar a sumar, sumar i sumar perquè el proper cop puguem fer el cim d’una vegada per totes.

-Va en aquest sentit el fet que Junqueras faci perdurar la màxima que va iniciar Josep-Lluís Carod-Rovira de “per ser independentista no cal deixar de ser espanyol”?

-Carod-Rovira és la primera persona que teoritza sobre el fet que per ser independentista no cal deixar de ser espanyol, i Junqueras és la persona que desenvolupa i posa en pràctica això. Aquest hauria de ser el model de tots aquells que creiem en la república catalana per obtenir un futur millor per a la gent d’aquest país. Aquest hauria de ser el plantejament per tots aquells que vulguin guanyar. Crec que hem de reflexionar i preguntar-nos per què un de cada quatre electors va votar Ciutadans el 21-D. Alguna cosa hem fet malament, no? Crec fermament que el 24% de la població que els va anar a votar no comparteixen les tesis extremistes dels seus dirigents. Per primera vegada, de forma insòlita, els seus dirigents no representen la centralitat de gent que els vota. La majoria de gent d’aquest país no odia els catalans, ni el català, ni li agrada que hi hagi encaputxats amb cúters arrencant llaços. Considero que la majoria vol que els catalans decidim lliurement el que volem ser.

-Les llistes unitàries ajuden a sumar vots independentistes?

-En primer lloc, els resultats electorals expressen clarament la pujada de vots independentistes quan els partits favorables anem per separat amb el respectiu espai electoral i ideològic. Només cal fer una ullada als resultats del 27-S i els del 21-D. En segon lloc, les llistes unitàries generen frontisme. Quan el que busquem és una victòria de país no té cap sentit oposar un front contra l’altre. Hem de superar-ho, perquè ens portaria a un carreró sense sortida.

-Quin és el paper d’Esquerra Republicana en aquest sentit?

-Els republicans som capaços de tocar diverses sensibilitats mes esquerranes i de centre. Intentem ser permeables, és a dir, fer de pont. Raó per la qual Esquerra rep més esbroncades que ningú. Som al centre de l’escaquer i volem ser el nexe que sigui capaç d’abraçar les majories autodeterministes del nostre país.

-Hi ha un sector de l'independentisme, però, que creu que ERC ha fet un gir cap a l'autonomisme.

-Talk is cheap, diuen els anglesos. L’únic gir a l’autonomisme és tornar a ser una minoria sorollosa. ERC no ha d’entrar en cap debat sobre qui és més independentista, és un debat estèril i empobridor. ERC ha de treballar per sumar més i més gent al republicanisme, fins aconseguir una majoria imparable. Per cert, ERC està pagant un preu molt alt per l’1 d’Octubre. I el paga amb orgull. I el pagarà tants cops com calgui.

-Veus provinents d'Esquerra, com és la d'en Carod, plantegen la desobediència civil i pacífica. És el camí a seguir?

-És un camí, segur. Què m’has de dir! Jo vaig ser insubmís i vaig anar a la presó per aquest motiu. De fet, l’1 d’Octubre va ser, en bona mesura, l’acte de desobediència civil més massiu que s’ha viscut mai a la Unió Europea. I tal com explicava la CUP, a Berga, s’haurà de fer quan toqui fer-ho. Arribarà el moment en què serà inevitable i imprescindible.

-Quina és la tasca de Junqueras des de la presó?

-L’Oriol segueix exercint de president d’Esquerra Republicana. Fa raonaments estratègics de gruix i genera un discurs perquè tot funcioni com ha de funcionar. No ha deixat d’executar el seu càrrec. I a més, ens enorgulleix profundament que sigui el nostre cap de llista per a les eleccions europees del 2019.

-Què li cal a l’independentisme per anar més lluny?

-Ens cal posar en valor el que hem fet perquè és veritablement grandiós. També ens cal aprendre dels errors i mesurar les forces. Val a dir que ens cal raonar millor els nostres actes per ser més inclusius. Sovint hi ha gent que mou l’estelada amb tanta energia que sembla que vulgui llençar-te-la pel cap. Inclús, entre els qui ja som independentistes. Per exemple, a Twitter es veu molt clarament com aquell qui fa gala de ser el més independentista acaba violentant aquells qui també ho són. Aquests tipus de comportaments no ens convenen perquè no ajuden a fer nous republicans. Més aviat, tot al contrari. Ens avoca a l’autonomisme i a ser una minoria sorollosa. Afortunadament, som una majoria. I hem de treballar per convertir-la en hegemònica. Això, és clar, si volem guanyar.

-La barrera numèrica per assolir la república catalana és el 50%?

-El 50% com a mínim. I actuar en concordança amb el 80% que és a favor del dret a l’autodeterminació. Necessitem tota la massa crítica que va sortir al carrer el 3-O. És un exercici que demana assumir que no tots els que van manifestar-se el 3-O són independentistes. També hi havia sobiranistes i demòcrates indignats. Hem d’apel·lar a aquest conjunt perquè això és una majoria. I això significa assumir contradiccions, cosa que ens obliga a escoltar aquells que no són independentistes per sumar-los. Si volem gent amb nosaltres com l’Albano Dante Fachín hem de comptar amb el que ells pensen. Això no significa renunciar a la república, sinó obrir-s’hi. Tenim molt més recorregut si sumem gent d’aquests sectors.

-Quines són les conclusions que ha pogut treure l’independentisme quan ja fa més d’un any de la declaració simbòlica d’independència?

-Sentir-nos orgullosos del que hem fet. I adonar-nos de la fortalesa de l’Estat i la seva disposició a fer mal si convé. Pretenien explicar-nos que la fuga d’empreses va ser resultat de la declaració d’independència i el que amagaven era que estaven collant les grans empreses perquè marxessin del país. En definitiva, un Estat disposat a empobrir el seu motor econòmic i la seva societat. El més important és obtenir una victòria de país i no de blocs. Hem d’evitar l’enfrontament i marginar el discurs de l’odi de C’s i PP. I per això és imprescindible que l’independentisme superi el nacionalisme, perquè necessitem una gran massa social per afrontar el procés de ruptura. No has de deixar de sentir-te espanyol per ser independentista. Catalans, extremenys, andalusos… podem veure la república com la millor opció per garantir un bon futur als nostres fills. Tal com passa a Sant Vicenç dels Horts i a uns altres llocs del territori català, per exemple. Mai tothom ho veurà així, és clar, però busquem sòlides majories transversals. Un últim exemple: no pot ser que els independentistes només parlem el català. És un altre repte que tenim. Si no ho superem estem condemnats a la derrota.

-Com es pot garantir la unitat d’acció dels partits independentistes sense una llista unitària?

-Si la Colla de Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove aixequen un castell de forma conjunta però no es posen d’acord en si cal fer un 3 de 9 o 5 de 8, el castell caurà segur. I això és una mica el que ens passa. El que ha provocat que es fessin castells més grans ha estat precisament la competència entre, en aquest cas, la Colla Jove i la Colla Vella. Competència sana per superar-se amb punts d’acords i d’entesa mútua. Unitat estratègica en espais ideològics diferents per sumar, amb un objectiu comú, la independència. Contràriament, si tots anem junts, només podem vendre un argument: l’estelada. I aquest argument de l’estelada no convenç a una gran part de la població. Hem de preocupar-nos per convèncer els qui no tenen l’estelada com la seva bandera. I no convèncer els qui ja estan convençuts. No hem arribat fins aquí per tenir la raó, ni per donar lliçons a ningú, ni per ser més purs, sinó per guanyar.

Oriol Junqueras: Fins que siguem lliures
Sergi Sol
Ara Llibres, Barcelona, 2018
Assaig, 179 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.