Perfil

A l'ombra d'Arrimadas

La nova candidata de Ciutadans a les eleccions al Parlament de Catalunya, Lorena Roldán, arriba al càrrec amb el repte de trobar el seu lloc més enllà del record de la fins ara cap de files del partit taronja

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No deu ser senzill créixer a remolc de ningú. Que li ho preguntin, si no, a Bojan Krkic que ostenta l’honor de ser el golejador més jove de la història de Barça. Una fita que, tanmateix, va acabar de fer-li caure a sobre la llosa de ser el “nou Leo Messi”. Una expectativa que, sens dubte, condemna al fracàs a qui la rep. Més endavant, el davanter de Linyola ha reconegut en moltes entrevistes que ho va passar realment malament per aquest motiu.

Lorena Roldán (Tarragona, 1981), recentment escollida com a futura candidata de Ciutadans a les eleccions a la Generalitat de Catalunya, quan conversa amb el coixí és probable que pateixi dels mateixos temors que el jove Krkic. No en va, els darrers anys, Inés Arrimadas, a qui s’encarregarà de substituir, ha esdevingut la figura mediàtica més potent de l’espanyolisme a Catalunya. Responsable dels millors resultats de la història de Ciutadans al Parlament, ara és portaveu del partit al Congrés i mira de tu a tu al seu pare polític, Albert Rivera. Ara que a el líder de la fundació taronja, fins fa poc indiscutible, tem que Arrimadas el pugui avançar per la dreta, a Catalunya el repte és tapar el forat de l’anterior cap de files sense deixar gaires fuites.

Roldán en serà la principal responsable d’això, mentre no para de sentir allò d’”Arrimadas per aquí, Arrimadas per allà”. Els uns, els seus, pensen que és un gran elogi que se la compari amb l’anterior capitost. Els altres, la resta, gasten la comparativa amb despreci, atribuint-li els seus pitjors defectes i desproveïnt d’agència propia a la nova candidata.

Les comparatives són odioses, però el fet que semblin tretes d’un mateix patró, incentiva el joc. Des de la seva formació destaquen que comparteixen, ambdues, una “oratòria brillant”. Alguns diputats independentistes parlen de to “agressiu i arrogant”. Més enllà de consideracions, el cert és que la seva manera de parlar des del faristol o en rodes de premsa és similar. Dones joves que transmeten seguretat, són contundents i se cenyeixen al manual d’estil de la formació. Roldán encara més que no pas Arrimadas, el que la fa un pel més previsible i menys espontània.

En el darrer ple monogràfic de “propostes per a la Catalunya real”, fet a petició de Ciutadans, Roldán va poder fer la seva posada de llarg en una extensa intervenció inicial que va complir tots els requisits d’un bon discurs del partit taronja. Cartellet des del faristol? Fet. To alliçonador? Fet. Frases curtes, senzilles i directes? Fet. Petició de dimissió al president? Fet. Repetició del leitmotiv del dia, “migajas”, fins a l’extenuació? Fet. Tall atractiu per a les televisions? Fet. Situar l'eslògan de campanya “ho tornarem a frenar” al final del discurs? Fet.

Més enllà de la forma discursiva, Roldan comparteix també amb Arrimadas el fet d’haver nascut el mateix any, amb poc més d’un mes de diferència, i haver estudiat la mateixa carrera, Dret. Tenen en comú, també, l’haver fet un ascens ràpid i exitós des de les bases del partit. Arrimadas es va afiliar el 2011, Roldán més tard, el 2014, en ple auge del procés. L’ascens de la segona ha estat meteòric: el 2015 va ser escollida regidora a Tarragona, mesos després faria el salt al Parlament i quatre anys després liderarà la llista de la formació al Parlament. Abans, però, havia tingut temps de participar a la Via Catalana per la Independència de 2013, passat independentista que se li ha retret des d’alguns sectors del partit en varies ocasions. Ella, però, es defensa que hi va anar en sentir-se pressionada pel seu entorn de feina a la Diputació de Tarragona.

Malgrat les crítiques, però, Roldán ha estat la candidata oficialista de la direcció de Ciutadans que recentment ha vist com marxaven del partit figures cabdals com Toni Roldán o Francesc de Carreras -fundador de la formació. Partint d’aquí, no ha tingut problemes per imposar-se als altres 11 candidats, tots ells autèntics desconeguts per al gran públic o bona part de les bases del partit.

Des del seu nou càrrec, Roldán tindrà el repte de frenar el cop que les enquestes baticines per a Ciutadans a les properes eleccions al Parlament. Qui esperi d’ella que repeteixi els resultats d’Arrimadas el 2017 -o fins i tot el 2015- s’estarà equivocant i condemnant-la al fracàs.

Per fer-ho, els seus li destaquen especialment dues virtuts. Una, la capacitat de lideratge que ja hauria començat a demostrar durant les setmanes que exerceix de portaveu del grup parlamentari. L’altra, la seva capacitat de treball i el seu perfeccionisme i cura per fer les coses. “Si cal no dorm” per tal de deixar-ho tot ben enllestit, destaca una companya seva de grup parlamentari. Destaquen també que se sent còmode tractant temes relacionats amb justícia -per defecte professional- i qüestions educatives.

Ara li tocarà ser a tots els fronts. El seu principal repte, però, serà que el perfils que li facin els mitjans de comunicació els propers anys deixin de parlar d’Inés Arrimadas. Ella, que a la seva primera campanya va haver de compartir protagonisme als cartells electorals amb Albert Rivera, ho ha aconseguit.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.