Retorn a la Romanitat

Balaguer, capital de la Noguera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Rumb a Balaguer, l’itinerari, ja siga en cotxe per carretera, o a peu i en bicicleta pels camins, traça una recta interminable. Al llarg d’aquesta recta, s’arrengleren pobles com Tornabous, on el jaciment del Molí de l’Espígol testimonia el poblament ibèric de la zona. Al final de la recta, apareix Balaguer. L’actual capital de la Noguera ha ocupat històricament una posició estratègica. Balaguer és la porta al Prepirineu, una ciutat-frontissa que uneix dues realitats contraposades: si ens mantenim a la seua latitud o ens dirigim cap al sud, la plana ho inunda tot; cap al nord, el paisatge es torna muntanyós, sense transició: els contraforts del Mont-roig fan de preàmbul a la muralla imponent del Montsec, dels Montsecs, que al seu torn anuncien el Pirineu. 

Banyada pel riu Segre, la vila medieval s’arrapa als penya-segats que defensen el pla d’Almatà. Tot va començar ací o, per ser més exactes, al tossal del castell Formós. El promontori, elevat sobre les aigües del Segre, proporciona una bona posició defensiva i, per això mateix, ha estat ocupat des dels temps més remots. Des del primer mil·lenni abans de Crist, el castell Formós ha rebut assentaments d’ilergets i de romans. Aquests darrers, a banda, van ocupar les terres fèrtils de la plana que es troba al marge esquerre del riu. Les vil·les de l’Hostal Nou i de les Franqueses en són els principals testimonis.

No obstant això, la veritable fundació de Balaguer no va ser obra ni d’ibers ni de romans, sinó d’àrabs i berbers, que van convertir el pla d’Almatà en una autèntica plaça forta durant la primera meitat del segle VIII. A Almatà, s’hi instal·laria l’exèrcit, amb la finalitat de fer incursions territori endins, a través de les aigües del Segre.

Al segle IX, el lloc havia donat pas a un assentament estable i a una medina, Madîna Balagî, que aprofitava la fertilitat de les terres baixes, gràcies a la cultura de l’aigua i a la gestió del preuat líquid que el món islàmic feia per mitjà de séquies i canals i altres solucions de la saviesa hidràulica. Madîna Balagî estava fortament defensada per un recinte de muralles, una suda i dues torres.  

Quan a principis del segle XII el comte Ermengol va conquerir-la i en va expulsar els seus habitants, la vila passà definitivament sota el poder del comtat d’Urgell. Per incentivar la seua repoblació i la restauració de l’ordre local, Balaguer es va veure beneficiada amb privilegis i amb la celebració de mercats i fires. Fins i tot, va esdevenir la capital del comtat d’Urgell i la suda andalusina va ser aprofitada com a palau dels comtes i rebatejada amb el nom de castell Formós.

Si d’un element, dels tants que posseeix, pot presumir Balaguer és de la seua muralla. Cal associar l’existència local a la construcció defensiva, els orígens de la qual remunten al segle X, en època andalusina. La muralla ha anat ampliant-se i adaptant-se al llarg de la història, segons les necessitats espacials de cada moment. El cas és que Balaguer va arribar al segle XX continguda dins del clos murallat. La vida local transcorria de portes endins abans no va esclatar l’expansió urbanística de la població. Les diverses ampliacions comportaren noves entrades a la ciutat, com els portals del Gel, del segle XIV, de Lleida i de Reguerill. Intramuros, la vida s’organitzava per sectors: el call jueu, per exemple, als voltants de l’actual plaça del Mercadal, entre els carrers de la Botera i del Miracle. Aprofiteu el pas pel Mercadal per fer un recés: l’espai s’ho val. Haureu de saber que es tracta de la plaça medieval porticada més gran de Catalunya, amb una superfície de 7.000 metres quadrats, suficients per celebrar-hi el tradicional mercat setmanal. El dissabte, dia de mercat, el Mercadal és tot un espectacle. Des de la plaça, pel carrer de la Botera, accedireu al portal del Gel i al pany de muralla visitable. Ja som a la part alta de Balaguer, on alguns minuts ens separen d’un dels elements característics de la seua fesomia, l’església de Santa Maria. La construcció, d’estil gòtic, domina la vila i delecta amb l’Àngelus els dissabtes i diumenges. La balconada reclama dedicar un moment a la contemplació.

No haurem, però, d’abandonar la cota alta balaguerina sense visitar els espais fundacionals de la població, el pla d’Almatà i el castell Formós. Tant l’un com l’altre expliquen els inicis de tot plegat. A Almatà en concret, a més, s’hi focalitzen els esforços en l’estudi sobre el concepte de família que per aquell temps tenia la societat andalusina. 

I ara sí, abans de continuar el viatge, és visita obligada el Museu Comarcal de la Noguera; la seua exposició permanent mostra una de les col·leccions més riques en materials andalusins, extrets de les diverses excavacions arqueològiques dutes a terme al pla d’Almatà i al castell Formós.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.