Política

El futur del PDeCAT es decidirà en una tardor d’agitació política

El PDeCAT ha celebrat el darrer consell nacional abans de l’estiu. L’esdeveniment ha servit per fixar una data: la del 20 de setembre, l’últim dia per definir la proposta sobre quina serà la relació del partit amb Junts per Catalunya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Partit Democràta Europeu Català celebrava el seu consell nacional  a l’auditori Axa de Barcelona durant el matí del dissabte. Quasi tres hores de reunió a porta tancada obrien pas a David Bonvehí, que davant dels micròfons de la premsa explicava com encara el seu partit una futurible integració en Junts per Catalunya, l’espai dominat per Carles Puigdemont des de Waterloo i amb què el PDeCAT ha confluït sempre, fins ara, en totes les cites electorals des del 21 de desembre de 2017, quan JxCat va participar per primera vegada en un procés electoral amb una llista nodrida d’antics convergents i liderada -en bona part- per diputats independents.

L’èxit de la fórmula va ser evident, atès que tot i tindre les enquestes en contra, Carles Puigdemont va imposar-se a Esquerra Republicana, partit que comptava amb la posició de favorit per guanyar aquelles eleccions. Però des de llavors, les relacions entre Junts per Catalunya i el PDeCAT no sempre han estat senzilles. Tot just ara fa un any, en la darrera Assemblea Nacional del partit neoconvergent, la manera com encarar la integració en l’espai de Puigdemont va generar tota mena de tensions que va donar lloc a la formació d’una presidència del PDeCAT liderada per David Bonvehí i la diputada Míriam Nogueras, pròxima a Carles Puigdemont, com a vicepresidenta. Marta Pascal, que pretenia liderar el partit, finalment hi va renunciar i les tensions amb Waterloo van provocar que ella, amb altres antics diputats convergents, quedaren finalment fora de les llistes electorals del passat 28 d’abril.

En aquest context, la integració del PDeCAT dins de Junts per Catalunya sembla factible. Però entre aquests tots dos espais no sempre hi ha enteses. Un exemple és el posicionament que Junts per Catalunya haurà de defensar dilluns i dimarts davant la investidura de Pedro Sánchez, que sembla segura després de la renúncia de Pablo Iglesias a entrar en l’executiu. Hi ha diputats partidaris del no que no descarten l’abstenció -tal com ha dit públicament Laura Borràs- mentre que d’altres, com ara Sergi Miquel, aposten més per una actitud de no bloqueig. Prova de la incomoditat que genera aquesta diferència és que Bonvehí no s’ha referit en cap moment a la investidura de Pedro Sánchez després del Consell Nacional del seu partit. És només l’últim exemple que ha evidenciat els esperits diferents entre dos espais polítics condemnats a entendre’s.

Potser per aquesta obligació, Junts per Catalunya va permetre el PDeCAT liderar les negociacions per la Diputació de Barcelona que van derivar en un polèmic pacte entre JxCat i PSC. Els de Puigdemont han donat la presidència de l’ens supramunicipal a Núria Marín, alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat, provocant un terratrèmol al si dels dos partits que es disputen l’hegemonia de l’independentisme i que comparteixen el Govern català. Bonvehí no tenia més remei que referir-se a aquest fet, que el justificava assegurant que l’independentisme no sumava vots com per pactar la presidència de la Diputació de Barcelona. En canvi, el dirigent del PDeCAT celebrava els pactes que el seu espai sí que ha fet en la resta de les diputacions catalanes -Lleida, Tarragona i Girona- i en ajuntaments de renom amb ERC. En aquest sentit, Bonvehí continua considerant Esquerra Republicana com el soci preferencial del PDeCAT.

Però si tot va com ha d’anar, ERC no tindrà com a soci independentista el PDeCAT, sinó JxCAT. Fins al 20 de setembre, es debatrà a nivell comarcal i sectorial com ha d’evolucionar el partit. Bonvehí destacava que tots els associats hauran de tindre veu i ha apostat per un procés que compte amb totes les garanties de transparència, fins i tot amb un relator. Tots dos espais, integrats al cap i a la fi per gairebé la mateixa gent, se saben interdependents. Caldrà veure, això sí, com es materialitza la integració, quin sector guanya més força, quina serà la situació de Carles Puigdemont la pròxima tardor -tenint en compte que possiblement ja hi haurà sentència del Tribunal Suprem i que potser la justícia espanyola intentarà novament obtenir la seua extradició- i si hi ha o no ambient preelectoral a Catalunya. També resta pendent conèixer quin paper jugarà la Crida Nacional en tot aquest episodi polític i si Artur Mas augmenta la seua participació política, tenint també en compte que el 2020 tornarà a estar habilitat per ocupar càrrecs públics.

En la qüestió que més autocrítica feia David Bonvehí era en els resultats del seu partit a l’Àrea Metropolitana, on en els grans municipis JxCat té presència testimonial als ajuntaments. Els resultats del 26 de maig van esdevenir un cop fort contra el partit que haurà d’explorar vies de creixement en aquesta zona. Malgrat això i la victòria incontestable d’Esquerra Republicana a les eleccions generals, Bonvehí considera que els darrers resultats electorals han estat positius.

La renovació del PDeCAT i l’evolució del partit hereu de l’antiga Convergència no s’aclarirà fins la tardor. El context, segur, serà ben complicat davant un escenari de màxima agitació política.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.