Catalunya

Estratègies independentistes en ‘territori hostil’

Els partits independentistes dominen el territori principatí amb majories àmplies, però a l’Àrea Metropolitana se situen al voltant del 30% de sufragis. Analitzem l’estratègia de l’independentisme a Santa Coloma de Gramenet i a Manresa, dos territoris contraposats pel que fa als èxits d’aquest sector polític.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una de les conclusions que deixa el cicle electoral d’abril i maig és que l’independentisme va sortir amb regust agredolç. En les eleccions generals obtingueren un 39’6% de vot i a les europees el 49’75%. A les eleccions municipals, el resultat ha estat del 43,34%.

Val a dir que, en zones molt importants del Principat com ara el Tarragonès, el Gironès o Ponent, l’independentisme és majoritari. De fet, en clau municipal, ho palesa la governança independentista a les capitals de Girona, Lleida i Tarragona. Les dues últimes mai no havien tingut alcaldes sobiranistes. I al cap i casal, a pesar de l'acord dels comuns, PSC i Manuel Valls, la força més votada va ser Esquerra Republicana. En global, els partits proclius a la ruptura amb l’Estat espanyol han aconseguit més alcaldies que mai al Principat, 748 de les 947 possibles, sense comptar les batllies guanyades per llistes veïnals.

El predomini municipal independentista és evident al conjunt de Catalunya, però a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on es concentren 3’5 milions d’habitants dels 7,5 que poblen el Principat, el panorama és ben diferent. Allà, el PSC ha revifat i ha aconseguit uns resultats que fan pensar que el roig constitucional està de moda. Els socialistes han fet seves 89 alcal­dies a Catalunya, bona part de les quals són ciutats de gran rellevància demogràfica i industrial. Tot i que, cal dir, han aconseguit 30 alcaldies menys respecte dels últims comicis i continuen molt lluny de les 276 aconseguides el 2007.

A l’antic cinturó roig ha renascut l’esquerra no sobiranista, tot deixant enrere les forces “transformadores” que irromperen el 2015 a favor del dret a l’autodeterminació. Enguany, 18 de les 36 alcaldies de l’ÀMB són socialistes. En detriment de les aspiracions independentistes, urbs de rellevància poblacional i industrial s’han decantat massivament pel PSC com ara L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat... En aquests territoris de predomini castellanoparlant i de tradició socialista, tan sols un partit independentista ha augmentat en nombre de vots, que és Esquerra Republicana. Alhora, els dos partits restants que completen l’espectre polític independentista, Junts per Catalunya i CUP, han patit una severa reculada. Així doncs, l’espai postconvergent no té regidors a ciutats cabdals com ara L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues, Viladecans, Sant Boi de Llobregat o El Prat de Llobregat. I la CUP, en menor mesura, també ha retrocedit considerablement respecte les eleccions locals de 2015. Els anticapitalistes han perdut un total de 26.700 vots arreu del territori tot i haver presentat candidatures en més municipis que quatre anys abans.

Per tant, es pot parlar de dues catalunyes. Per un cantó, existeix la que predomina a comarques i per l’altre, la que s'estén arreu de la perifèria barcelonina. Amb l’objectiu de desgranar l’estratègia que poden dur a terme els partits independentistes a territori “hostil”, comparem els resultats municipals a dues ciutats antagòniques pel que fa al suport independentista: Manresa (Bages) i Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).

Manresa és la capital de comarca amb més partidaris de la independència i Santa Coloma de Gramenet per ser, d’entre les deu ciutats catalanes més poblades, la que té menys vots per un Estat propi. Alhora, cal tenir en compte les característiques demogràfiques i sociològiques que les diferencien. Per un costat, la capital del Bages és la setzena ciutat més poblada del Principat amb 76.876 habitants, mentre que Santa Coloma de Gramenet és la novena, amb 118.821. Per l’altre, Manresa ostenta un 68,78% de sufragis independentistes si fem cas als resultats de la última cita electoral municipal. I només a 44 quilòmetres de distància, a l'est del riu Besòs, l’independentisme no arriba al 17%.

Manresa és una ciutat tradicionalment d’esquerres i catalanista. La ciutat ha estat governada pel PSC des de 1979 i fins a 1987 i des de 1995 i fins al 2011. Actualment, el consistori és en mans d’ERC i JxCat. Contràriament, Santa Coloma de Gramenet, de majoria absoluta socialista (51% del vot i 17 regidors de 27), és el reflex de les febleses sobiranistes ja que només ERC hi té representació, amb tres regidors de 27, tot sent l’última força més votada amb representació al consistori. Respecte a les característiques sociològiques d’ambdues ciutats, el 12% dels colomencs té el català com a primera llengua amb l’afegit que el percentatge de nouvinguts sobrepassa el 20%. En canvi, a la localitat bagenca existeix un 63% de gent amb el català com a llengua d’ús habitual i el percentatge de nova ciutadania és del 16,26%.

Panoràmica de Manresa

“Al votant independentista convençut l’hem de cuidar, però ara ens toca apel·lar a tots aquells votants que creuen que el conflicte s’ha de resoldre per la via del diàleg i la democràcia. Per fer-ho, hem de deixar de banda la qüestió identitària i demostrar que no volem canviar una bandera per una d’altra”. Així sintetitza Salvador Clavera, el cap de campanya d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, l’estratègia republicana. Enguany, els republicans hi han obtingut representació per primera vegada.

A pesar de l’interès de bona part de l’independentisme de tendir ponts amb els comuns, avui sembla que la relació ha arribat a un punt d’estancament i, fins i tot, de tensió. Sobre aquest punt, Salvador Clavera indica que “són l’aliat natural de l’independentisme" i que "els incidents de la plaça Sant Jaume -quan Colau va ser investida alcaldessa de Barcelona amb els vots de Manuel Valls- no ajuden a sumar-los”.

El fet que l’independentisme no hagi aconseguit l’alcaldia de Barcelona ha provocat que diversos sectors d’aquest espai hagin revifat el debat de la llista unitària. Josep Maria Fius, president de la secció local de Junts per Catalunya a Manresa, indica que no té cap sentit seguir insistint en una proposta que ERC ja ha denegat repetidament i aposta per acordar una sèrie de punts estratègics per avançar en el camí cap a la independència. Marc Aloy, futur alcalde republicà de Manresa -exercirà com a tal a partir del juny del 2020 gràcies a un pacte amb JxCat que permet compartir l’alcaldia entre els dos partits-, apunta que una llista unitària no garanteix més vots ja que, a parer seu, els resultats electorals posteriors al 27-S de 2015 palesen que la fórmula de JxSÍ no va acabar de quallar i que anant per separat s’han millorat els resultats independentistes legislatura rere legislatura. I rebla que, a dia d’avui, l’independentisme ha de convèncer amb arguments de caire social, perquè a les grans ciutats hi ha una gran presència de ciutadania provinent d’arreu de l’Estat espanyol que no s’aproparà al republicanisme si no se’ls estén la mà amb franquesa, claredat, vocació pedagògica i, sobretot, tot evitant actituds nacionalistes. “El junquerisme n’és la màxima expressió i casos com el de Sant Feliu de Llobregat demostren que és possible". Allà governarà per primer cop ERC de la mà dels comuns. “Hem d’aconseguir que no se sentin exclosos d’una futura República Catalana que, al capdavall, pretén establir els valors republicans d’igualtat, fraternitat i llibertat”.

Sobre qüestions tàctiques, Fius, de JxCat, admet que els republicans tenen un projecte definit, eixamplar la base, però declara que no acaba d’entendre com ho pensen fer. Alhora, el manresà fa autocrítica, tot assumint que a JxCat li ha faltat un projecte propi i resoldre les disputes internes, fet que s’ha reproduït en un càstig electoral important a l’Àrea Metropolitana. A més, hi suma el fet de l’aparició d’un nou competidor, les llistes promogudes per l’Assemblea Nacional Catalana, Primàries. Segons ell, ha estat un experiment fallit que no ha contribuït a fer créixer l’independentisme, sinó a dividir el vot. Al mateix temps, posa en valor el fet que, a l’Àrea Metropolitana, l’electorat va optar majoritàriament -després del PSC- per la llista de Carles Puigdemont a les eleccions europees.

L’Aitor Blanc va ser regidor a Santa Coloma de Gramenet quan, en 2015, la coalició formada per la llista municipal, Som Gramenet i Poble Actiu, que comptava amb suport de la CUP, aconseguí situar-se com a primera força de l’oposició, tot sent la segona llista més votada amb sis regidors. A desgrat dels interessos cupaires, el passat 26-M la formació no va obtenir representació al consistori. En aquesta línia, el militant de la CUP recalca que el fet de no haver concorregut a les eleccions generals ni a les europees els ha restat visibilitat i afegeix que el sistema de relleu de càrrecs cada legislatura no ajuda a fidelitzar l’electorat. Amb tot, Blanc assevera que “per trencar el sostre electoral metropolità del 30% és imprescindible explicar molt bé per què volem la independència i conjurar-nos per seguir un camí plegats, perquè estem donant una imatge de disbauxa que resta credibilitat al propòsit independentista”. També lamenta que la població estigui tornant a votar els partits tradicionals, cosa que, segons ell, afebleix la regeneració democràtica que planteja la CUP. I acaba afirmant que, a parer seu, el gran repte que té l’independentisme és mostrar a la gent que la independència és un canvi per avançar en matèria d’habitatge, treball, sanitat… "Hem de donar a conèixer a la gent, entre altres beneficis, com podria apujar-se la despesa pública si els impostos s’administressin des del Principat en la seva totalitat i no patíssim espoli fiscal”.

L’1 d’octubre va semblar apropar els comuns al sobiranisme després de la participació en la mobilització del 3 d’octubre o del trencament amb el PSC a Barcelona quan el partit de Miquel Iceta va donar suport a l’aplicació del 155. Però els defensors de la nova política se n’han anat distanciant. La impossibilitat d’un pacte amb Esquerra Republicana a Barcelona ha estat l’exemple paradigmàtic de la llunyania. Segons Marc Aloy, el futur alcalde republicà de Manresa, la marxa del sector sobiranista dels comuns a ERC amb Joan Josep Nuet i Elisenda Alemany i la dimissió d’Albano Dante Fachín i Xavier Domènech ha provocat que l’espai dels comuns hagi quedat en mans d’Iniciativa, un partit que, a parer seu, amb prou feines aprova el dret a l’autodeterminació. També fa autocrítica i etziba que “hem de deixar-nos de simbolismes i abandonar el sectarisme perquè, si no ho fem, ens arraconarem a la política de blocs i mai no podrem arribar a forjar aliances amb formacions no independentistes que aposten per trobar una sortida democràtica al conflicte Catalunya-Espanya”.

La Gemma López ha estat la cap de llista de JxCat a Santa Coloma de Gramenet a les passades eleccions municipals i declara que, com en diverses ciutats metropolitanes, el resultat no ha estat l’esperat. Perquè si bé a les europees el resultat va ser engrescador, 3.500 vots, a les municipals no van arribar als 1000. “Ens pesa molt l’etiqueta del 3% i això ens ha restat, és una atribució que no pertany a nosaltres”. Creu que l’independentisme ha de treballar a peu de carrer per contrarestar el discurs de la por i l’odi, tot concentrant les accions independentistes al voltant de les preocupacions de la gent. “Hem d’anar a aturar desnonaments, defensar l’ensenyament i la sanitat pública de qualitat”. Per al partit que defensa, demana un projecte definit sota unes sigles úniques que permetin deixar enrere els errors del passat per començar de nou.

Per la seva banda, el politòleg i professor de la Universitat de Barcelona, Jesús Palomar, assenyala que, a l’hora de comptar el vot independentista es comet, sovint, un greu error. “Hi ha molta gent que en un referèndum d’autodeterminació votaria que sí, però que a les eleccions es decanta pels comuns”. Posa l’exemple de Barcelona per exemplificar-ho: “el vot independentista a l’1-O és major que l’electoral perquè hi ha gent que apostaría pel sí i que ha votat Colau”. Palomar creu que l’independentisme ha d’abandonar la via del “com pitjor millor” per demostrar que pot governar i millorar la vida de la gent. “Que els indecisos vegin que el diàleg i el progrés el porta l’independentisme”, esgrimeix. Segons el professor de la UB, el discurs independentista no ha de variar segons la demarcació, sinó que ha de ser homogeni arreu del territori i ha de tenir l’eix social com a pal de paller.

Finalment, el que semblava una cursa de 100 metres els dies d’octubre de 2017 s’ha convertit en una marató. Per guanyar-la, l’independentisme haurà d’atraure més votants de les ciutats més poblades del Principat. Especialment, les que envolten la capital.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.