Retorn a la Romanitat

Tàrraco, el cor de l'imperi

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si la Via Augusta va aconseguir vertebrar-se és gràcies a Tarragona, un enclavament determinant per garantir la protecció militar i la força política i econòmica de l’Imperi romà: així ho evidencia el seu esplendorós conjunt arquitectònic i els documents obtinguts de l’època, una extensa col·lecció epigràfica de pedestals d’estàtues, epitafis funeraris, dedicatòries d’edificis i objectes variats que, en nombre absolut, només és superada per les que ofereixen les ciutats de Roma i Pompeia. 

La importància de Tàrraco ja l’havia revelat Tàcit, un dels grans historiadors romans, quan va deixar per escrit que la ciutat era l’exemple del que va representar l’Imperi romà al Mediterrani, eix d’una pax universal que pràcticament no ha tornat a repetir-se. Només algunes urbs d’Àfrica, com Cartago, o d’Orient, com Alexandria i Antioquia, van tenir una importància similar durant els anys daurats d’aquella civilització.

Els romans van arribar a Tarragona a l’inici de la segona guerra Púnica (218 aC), just després que Gneu Corneli Escipió ataqués els cartaginesos d’Anníbal a la part baixa de la ciutat. Acabada la guerra, dalt del turó van construir una base militar on hivernaven els exèrcits romans d’Hispània, mentre que a la part baixa va quedar ubicada l’àrea residencial i les instal·lacions portuàries. 

La posició estratègica de Tàrraco, ben comunicada amb Itàlia i amb la Meseta castellana, li va conferir una importància cabdal com a destinació de comerciants i aventurers interessats a treure profit del domini romà, d’aquí el fet que a la segona meitat del segle I aC la ciutat adquirís la categoria de colònia oficial i capital de la Hispània Citerior Tarraconense (Imperi romà a la península Ibèrica). 

Aquest reconeixement va fer que les autoritats de Roma decidissin monumentalitzar el seu ampli perímetre. Primer, amb la reforma del fòrum i el teatre a la part baixa, que va quedar reservada a l’activitat comercial, i després creant un gran complex a la part alta, on es va construir un circ, un nou fòrum, l’amfiteatre i tres aqüeductes. Aquests dos pols van quedar fixats fora de la muralla, mentre a la part interior s’hi van instal·lar àrees residencials i botigues disseminades en carrers d’una fort pendent, de manera que van crear un traçat en el qual, segons han confirmat els arqueòlegs, passava la Via Augusta.

Amb la devastació dels francs l’any 260, Tàrraco va iniciar un llarg període de decadència, cosa que va provocar un despoblament important alhora que els grans espais van perdre les seves funcions originals. D’aquesta manera, la ciutat tardoromana va perdre una part important de la seva antiga esplendor, que només va recuperar amb el curs dels anys i l’interès que hi van posar les autoritats durant el segle passat, a finals del qual va ser declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (30 de novembre de 2000).

Així, tot i les seves transformacions, cap altra ciutat europea com Tarragona disposa d’una riquesa arquitectònica tan rellevant. Sobretot les seves grans muralles, construïdes amb blocs de pedra de dimensions enormes i que, amb les torres del Bisbe i la Minerva, són la construcció referencial per comprendre la dimensió de l’antiga metròpoli romana. 

L’altre gran monument és el fòrum de la colònia, del qual es conserva la basílica i, a la part baixa, restes d’un carrer envoltat amb residències i una claveguera. Com els millors fòrums de l’època, el fòrum inclou columnes, bases d’estàtues i uns porxos que albergaven diferents establiments comercials. Va ser la plaça més gran d’aquell període, fins i tot per davant dels fòrums de la mateixa Roma.

També queden restes de l’antic circ, el més important de l’imperi juntament amb el de Leptis Magna a Líbia i el de la Vil·la de Maxenci a Roma. Sobretot se’n preserven les graderies de la part baixa i els corredors subterranis que comunicaven amb la residència del governador. La resta, que a les acaballes de la Guerra Civil es va utilitzar com a presó militar, es troba oculta sota els edificis de l’actual Tarragona, si bé en alguns casos es deixen entreveure. 

Igual d’important que el circ és l’amfiteatre, l’altre gran espai destinat als esdeveniments i les celebracions públics. Situat fora del recinte emmurallat, encara manté intacte les fosses on es guardaven les feres i els materials, i gràcies als treballs de preservació, a l’actual arena s’han localitzat les runes d’una basílica cristiana construïda en honor de Sant Fructuós, el bisbe de Tàrraco cremat viu allà mateix l’any 259 dC. Al circ sovint es recreen els combats entre els gladiadors que perseguien la glòria, una de les atraccions més seguides pels visitants.

De la resta d’infraestructures no hauríem d’obviar l’aqüeducte de les Ferreres, també conegut com el pont del Diable, que servia com a font d’abastament d’aigua de la ciutat. És del segle I dC i, de la seva estructura, es manté el pont de 27 metres d’alçària per 217 metres de llargada que s’aixeca sobre dues files d’arcades superposades. Per als historiadors, juntament amb el de Segòvia, és el més important de tota la Península.

Si aquests vestigis formen part de qualsevol visita obligada, també és suggerent deixar-se endur per la part vella de la ciutat. No debades, avui mateix, podem dinar en un restaurant que ocupa unes voltes romanes, sopar en una pizzeria fornida de parets i lloses de l’època o admirar com les cases d’un costat de la plaça de la Font, a tocar de l’ajuntament, estan construïdes sobre les voltes del circ. 

Per endinsar-nos en tot aquest llegat cal visitar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), que, a més d’exhibir incunables de gran valor, ofereix exposicions monogràfiques entorn dels recursos naturals i hidrogràfics amb què l’Imperi romà va abastir el nucli urbà, alhora que disposa de catàlegs que ajuden a fer una mirada completa sobre les muralles, l’amfiteatre, el circ, l’aqüeducte i els altres monuments de referència, molts dels quals s’integren per l’antiga Via Augusta o hi discorren. 

Tot aquest patrimoni també el podem conèixer mitjançant les fotos, els plànols i la bibliografia de què disposa el Museu d’Història de Tarragona (MHT), que al seu torn organitza rutes o itineraris a peu pels diferents emplaçaments. El Festival Romà de Tarragona, les jornades gastronòmiques romanes o els tallers adreçats als escolars se sumen a l’agenda de propostes que converteixen l’antiga Tàrraco en un viatge fascinant per aquella civilització que va marcar un abans i un després en la història del Mediterrani.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.