Els dos polítics que són els símbols de l’època de les grans corrupcions a les Illes, tot dos encarcerats, ja veuen la llum al final de l’obscur túnel. Jaume Matas i Maria Antònia Munar han tancat els judicis que tenien pendents, ella ja gaudeix de permisos penitenciaris, ell ho farà aviat i tot dos acaronen la possibilitat d’assolir en relativament poc temps el tercer grau i només haver d’anar a dormir a la presó.
Matas
L’expresident del Govern balear i del PP illenc així com exministre de Medi Ambient del govern de José María Aznar , Jaume Matas, pactà el passat dia 10 amb la fiscalia la seva culpabilitat en l’últim dels casos en que estava implicat, el de l’hospital de Son Espases, que ha jutjat la trama que muntà per atorgar de forma fraudulenta la construcció de l’hospital de referència de les Illes a Palma, situat a la finca que li dona nom, el 2006, quan era president illenc (2003-2007).
A canvi de reconèixer els fets ha pactat una pena mínima, de 4 a 9 mesos, per als dos delictes que ha reconegut: prevaricació i frau. Un tercer delicte, tràfic d'influències, no l'ha reconegut i la fiscalia li demana un càstig d'1 any i 31 miliones d'indemnització. El judici quedà vist per a sentència dijous dia 13 de juny. Es dona la circumstància que els altres acusat – Aina Castillo, ex consellera de Sanitat en el seu Govern, i Sergi Bertrán, antic director general de l’Institut Balear de la Salut en aquells anys- reconegueren els fets i acusaren Matas de ser l'organitzador de tota l’operació. Amb aquestes confessions, estava venut. En cas que el tribunal el condemini haurà d'afegir 1 any i 4 o 9 mesos als 3 anys i 8 mesos ja està penant a la presó. També haurà de pagar 18.000 euros per un altre judici - la sentència del qual es va conèixer el passat divendres- que el condemnà a 2 anys i mig, però la multa - que sens dubte pagarà- és substitutòria de la pena de presó.
Amb el judici de Son Espases Matas tanca tots els casos que tenia pendents. No n’hi queda cap. Cal recordar que el jutge instructor del cas inicial que l’afectà, el conegut com Palma Arena, José Castro, l’arribà a implicar fins a 25 peces separades. Amb els anys s’han anat tancant, arxivant i amb el més cridaner mediàticament, l'anomenat cas Nóos, arribà la segona condemnaper a Matas. La primera fou de 9 mesos, que hagué de complir. Ara està tancat complint la segona, de 3 anys i 8 mesos, des de fa just un any, ja que ingressà a presidi el 13 de juny de 2018. Si per Son Espases se’l condemna a la pena màxima acumularà 5 anys i 5 mesos de temps de presó. Com que en porta un a dins i ja no té res pendent, d'aquí tres mesos podrà començar a demanar permisos penitenciaris. La norma atorga aquesta possibilitat a partir del compliment d’una quarta part de la pena. D’aquí un any i mig, a més, podrà demanar el tercer grau, o sigui només anar a dormir a la presó. Ara bé, també és cert que si se'l condemnés per l'últim cas a pagar la indemnització i ho pogués fer, aleshores podria veure enterbolida la possibilitat del tercer grau.
Tot i així existeix la probabilitat que cap a l’estiu de 2020 l’expresident illenc pugui gaudir d’una semi llibertat que no pareixia possible ara fa quatre anys, quan tenia l'alta probabilitat de moltes condemnes que sumarien una pena molt alta de presó. Tanmateix, si tot li surt com ara sembla que li sortirà, haurà estat tancat un màxim de 5 anys i busques, amb més o menys la meitat en tercer grau. Molt poc si es compara amb aquell temps quan s’elucubrava a través dels mitjans que podria sumar entre 15 i 20 anys de càstig penal. Entre el desembre de 2022 i el maig de 2023 haurà extingit la pena de presó.
Munar
Pitjor li ha anat a l’expresidenta del Consell de Mallorca i d’Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar. Té a sobre una pena acumulada de 14 anys, per un cúmul de delictes relacionats amb la corrupció, dels quals en porta tancada quasi 6, ja que ingressà al presidi de Mallorca el 23 de juliol de 2013.
En primer lloc va ser condemnada a 5 anys i mig pel cas anomenat Maquillatge – de desviament de diners públics a una empresa audiovisual que havia comprat i que formalment era d’homes de palla- i a altres 6 pel cas Can Domenge – de requalificació urbanística d’un solar cèntric de titularitat pública que atorgà a una empresa privada de manera fraudulenta- , així com altres 2 anys i mig per suborn – en una peça separada del cas Can Domenge -, fent un total, doncs, dels 14 anys ja dit.
Ara fa un any començà a gaudir de permisos penitenciaris. El primer, de cap de setmana, va atreure molt atenció mediàtica. Però els següents han passat desapercebuts. Se sap que ha sortir un grapat de vegades, però no es coneix amb detall quantes han estat. Té dret, com totes els presos, a 36 dies de permisos acumulats en un any, si no té expedientes per mal comportament. Per una altra banda, d’aquí un any, quan hagi complert la meitat del total de la pena, podrà demanar el tercer grau i només haurà d’anar a dormir a la presó.
Quan era sa princesa de Mallorca – tal i com se la coneixia- decidia qui governava les Illes – si el PP o el PSOE- mentre ella, a canvi, gestionava com volia el Consell, a pesar de no superar mai els 3 diputats – sobre els 33 que formen la institució insular i els 50 del Parlament-. El poder polític que acumulà arribà a tenir aspectes grotescos, però tant els socialistes com els conservadors li reien totes les gràcies i ocurrències. No fou fins el 2009 que la justícia la començà a acorralar. Ella sempre negà les acusacions de corrupció, però els seus homes de confiança anaren caient i el seu segon, Miquel Nadal – vicepresident del Consell i d’Unió Mallorquina- confessà el 2010 que ella era el cap de tots les mangarrufes, i Munar, abatuda, dimití de presidenta del Parlament i de presidenta del partit. A partir de llavors inicià un calvari de judicis que la portaren, ara fa 6 anys, a la presó. No estarà del tot lliure fins el juliol de 2027.
Jaume Matas i Maria Antònia Munar han esdevingut el símbol dels anys de la intensa i massiva corrupció política i empresarial a les Illes Balears durant el quadrienni 2003-2007, quan ell presidí el Govern balear i ella el Consell mallorquí. En el cim del respectiu poder tant un com l’altra dejectaven les acusacions de corrupció, feien befa dels acusadors i mai cregueren que els podria passar quelcom com el que els ha passat.