Premis

La Creu de Sant Jordi, tots els guardonats

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La creu de Sant Jordi és un premi que atorga la Generalitat de Catalunya des de 1981. Guardona les figures que "han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en qüestions de civisme i cultura".

Enguany, els premis han estat objecte de comentari per diverses qüestions. Primer, perquè el guardonat més conegut és el futbolista argentí Leo Messi. El blaugrana ha aconseguit la seva lliga número 10 amb el Futbol Club Barcelona, si bé l'equip no ha aconseguit jugar la final de la Champions després de l'escandalosa remuntada (4-0) que va patir a Anfield. Ningú no dubta, però, del reconeixement que ha rebut l'argentí.

Sí que es dubtava del premi atorgat a l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, qui va renunciar a rebre'l després que transcendiren les frases que ella mateixa va publicar a Twitter contra polítics del PP i de Ciutadans. Paraules que van generar polèmica, com també la va generar el fet que alguns qüestionaren si de Gispert mereixia o no la Creu de Sant Jordi.

També va ser polèmica la suspensió de l'entrega de les màximes distincions que entrega la Generalitat l'any passat. En plena aplicació de l'article 155 es va ajornar la celebració, que es va haver de produir a finals de juliol, ja amb Quim Torra com a president.

Aquesta és la llista de guardonats amb la Creu de Sant Jordi el 2019.

  • Leo Messi, esportista
  • Joan Rigol, expresident del Parlament
  • Ernest Benach, expresident del Parlament
  • Núria Picas esportista
  • La Trinca
  • Lluis Albert, estudiós de l'obra de Víctor Català.
  • Joana Amat, presidenta de FIDEM, Fundació Internacional de la Dona Emprenedora
  • Montserrat Andreu, pedagoga
  • Virgili Ani, impulsor de la llengua i la literatura romaneses a Catalunya
  • Carles Furriols, metge
  • Carme Giralt, educadora
  • Josep González, empresari
  • M. Carme Junyent, lingüista
  • Lluís Juste de Nin, dibuixant
  • Montserrat Jubanteny, activista
  • Núria Marín, mestra
  • Núria Quadrada, mestra
  • Mercè Otero, activista
  • Albert Peters, empresari
  • Josep Pla-Narbona, dissenyador gràfic
  • Joaquim Rafel, lingüista
  • Gemma Rigau, filòloga
  • Fina Rubio, antropòloga
  • Benedetta Tagliabue, arquitecte
  • Jaume Terradas, biòleg
  • Montserrat Ubeda, llibretera
  • Ivo Vajgl, polític eslovè, exministre d'Afers Exteriors d'aquest país
  • Antoni Vidal, fotògraf
  • El Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar
  • El Tempir, plataforma il·licitana en defensa del català
  • Ateneu de Tàrrega
  • Federació Catalana d'Entitats Corals
  • Coral Capella de Santa Maria de Ripoll
  • Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa
  • Facultat de Nàutica de Barcelona
  • Família i Benestar Social Fundació Privada
  • Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
  • Fundació Carles Salvador, en defensa de l'ensenyament del català al País Valencià
  • Fundació Museu Etnogràfic Vallhonrat (Rubí)
  • Fundació Privada ALTEM (d'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual a l'Alt Empordà)
  • Fundació Privada ARED (per la integració social i laboral de persones en situació d'exclusió)
  • Fundació Privada ASPRONIS (de suport a persones amb discapacitat intel·lectual)

L'Auditori Fòrum, ubicat a l'extrem de l'avinguda Diagonal que està a tocar del mar, era l'escenari per entregar els guardons a totes aquestes persones i entitats en un acte de gran representació política. El presidien, de fet, la consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga amb el president i vicepresident Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Roger Torrent.

Vilallonga, que fa poques setmanes es va estrenar al seu càrrec, llegia el discurs que posava en valor els guardons. "Des del 1981, la Creu de Sant Jordi ha honorat els principals corrents de força d'aquest país". La consellera agraïa la tasca dels guardonats, representants de "la riquíssima entitat cultural de Catalunya". Vilallonga també lamentava el "moment històric i delicat que vivim", tot recordant l'existència de "demòcrates" a la presó i a l'exili.

Lluís Albert, musicòleg i expert i difusor de l'obra de l'escriptora Víctor Català, era el primer a recollir el premi. La llista de premiats és llarga, i potser és per això que els guardons més populars es feien esperar. D'aquesta manera, Leo Messi es trobava en l'últim grup de guardonats. Ovacionat pel públic, saludava les autoritats per fotografiar-se amb els premis amb la seua timidesa característica. Li seguia la catedràtica de Llatí Mercè Otero, qui feia el símbol feminista amb les mans abans de rebre el premi. L'empresari Albert Peters, alemany, era reconegut per la seua aposta pel diàleg i per la seua contribució al civisme. Núria Picas, esportista, també ha participat en política presentant-se amb Esquerra Republicana a les darreres eleccions del 21 de desembre, al Parlament de Catalunya. Es per això que, a més dels seus èxits esportius, es destacava el seu compromís nacional amb Catalunya. El dissenyador Josep Pla-Narbona seria el següent a rebre el premi, amb alegria visible i dificultats per caminar. També Ivo Vajgl, polític eslovè, actiu defensor de Catalunya i promotor de l'apropament del Principat amb les institucions europees, que s'assenyalava el llaç groc quan rebia el premi. I molts més que rebien el premi amb més o menys transcendència.

El dibuixant Juste de Nin i l'atleta Núria Picas llegien el discurs final.  L'esportista feia referència a l'última vegada que Carles Puigdemont va entregar aquest premi. "Jo que corro curses de llargues distàncies arreu del món, explico que els catalans som gent persistent, tossuda, treballadora i pencaire. Perquè el talent, amb esforç zero, no va enlloc". Picas també recordava "els moments difícils" que està vivint Catalunya, tot i que es mostrava optimista. "Tard o d'hora es farà realitat allò que volem la majoria dels catalans". I lamentava, també, que fa massa temps que "hi ha gent que no està i hauria d'estar entre nosaltres".

Pel seu compte, Juste de Nin recordava Pilarín Bages, Forges o Tísner, molts altres que van rebre la Creu de Sant Jordi al seu dia. "Podríem seguir amb noms que fam un país en el nom de l'empresa, política, dansa, antropòlegs, escoles, entitats de tot tipus...". El dibuixant reconeixia estar "gairebé feliç" perquè "no estem tots". "Unes companyes i companys fa massa temps que no estan i de cap manera us oblidem. Gràcies per tot".

En la gala era impossible oblidar la situació d'excepcionalitat que viu el Principat. Quim Torra, que també recordava presos polítics i exiliats, cloïa l'acte assegurant que els premiats "rebien el reconeixement de tot Catalunya". "El nostre país ha tingut grans institucions però també ha passat etapes de foscor superades per aquest caràcter inquietament vital de la societat civil". "La vertadera estructura d'Estat, aquella que ens ha permès sobreviure amb estats en contra, és la societat civil". Aquest és el vertader esperit dels premis: reconèixer la societat civil.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.